Indi (colorant)
L'indi, anyil (i en molts idiomes indigo) és un colorant provinent principalment de l'anyil autèntic que serveix per tenyir teixits (també els pantalons texans en el seu origen). La molècula que conté es diu indigotina.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Ja els antics egipcis utilitzaren aquest tint. A l'Edat Mitjana estava molt estès un tint blau molt proper a l'indi, el blau de Prússia, que era d'origen mineral
El 1882, Adolf von Baeyer i Viggo Drewsen proposaren el primer mètode de síntesi química de l'indigotina a partir del 2-nitrobenzaldehid i de l'acetona.
Propietats físico-químiques [modifica]
L'indigotina es presenta sota la forma de pols cristal·lina que sublima entre 390 °C i 392 °C. És insoluble en aigua, etanol o èter, però és soluble en el cloroform, el nitrobenzè o l'àcid sulfúric concentrat i molt soluble en el DMSO(dimetilsulfòxid).
Per la descomposició de l'indi es pot produir anilina i l'àcid pícric entre d'altres.
L'indi tractat amb àcid sulfúric dóna un color blau-verd, aquest color va aparéixer al segleXVIII i en francès va rebre el nom de bleu de Saxe o carmin d'indigo.
L'indi té una estructura gairebé idèntica al porpra de Tir colorant clàssic obtingut de la conquilla de cargols marins.
-
Colorant extret de l'anyil autèntic sobre un full de paper.
-
Coixí acolorit amb indi.
-
Uns texans clàssic acolorits amb l'indigotina.
-
Jean-Baptiste du Tertre Histoire générale des Antilles (1667)
-
Indi, historical dye collection of the Technical University of Dresden, Germany
Producció i síntesi [modifica]
La substància es presenta de forma natural a l'indican, substància incolora i soluble en aigua. L'indican es pot hidrolitzar fàcilment en β-D-glucose i indoxil. Una oxidació, per exemple per simple exposició a l'aire, transforma l'indoxil a indigo.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indi (colorant)  |
