Indi (element)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Indi
49In
CadmiIndiEstany
Ga

In

Tl
Aspecte
Gris platejat brillant
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Indi, In, 49
Categoria d'elements Metalls del bloc p
Grup, període, bloc 135, p
Pes atòmic estàndard 114,818
Configuració electrònica [Kr] 4d10 5s2 5p1
2, 8, 18, 18, 3
Configuració electrònica de Indi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
7,31 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
7,02 g·cm−3
Punt de fusió 429,7485 K, 156,5985 °C
Punt d'ebullició 2.345 K, 2.072 °C
Entalpia de fusió 3,281 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 231,8 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 26,74 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.196 1.325 1.485 1.690 1.962 2.340
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 3, 2, 1 (òxid amfòter)
Electronegativitat 1,78 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 558,3 kJ·mol−1
2a: 1.820,7 kJ·mol−1
3a: 2.704 kJ·mol−1
Radi atòmic 167 pm
Radi covalent 142±5 pm
Radi de Van der Waals 193 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Tetragonal
Indi té una estructura cristal·lina tetragonal
Ordenació magnètica Diamagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (20 °C) 83,7 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 81,8 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 32,1 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 1.215 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 11 GPa
Duresa de Mohs 1,2
Duresa de Brinell 8,83 MPa
Nombre CAS 7440-74-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'indi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
113In 4,3% 113In és estable amb 64 neutrons
115In 95,7% 4,41×1014 a β 0,495 115Sn

L'indi és un element químic de nombre atòmic 49 situat en el grup 13 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és In. És un metall poc abundant, mal·leable, fàcilment fusible, químicament semblant a l'alumini i al gal·li, però més semblant al zinc (de fet, la principal font d'obtenció d'aquest metall és a partir de les menes de zinc). Entre altres aplicacions, s'empra per a formar pel·lícules primes que servixen com a pel·lícules lubricants.

Característiques principals[modifica | modifica el codi]

L'indi és un metall blanc platejat molt bla que presenta un llustre brillant. Quan es doblega el metall emet un so característic. El seu estat d'oxidació més característic és el +3, encara que també presenta el +2 en alguns compostos.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Cable d'Indi dúctil

Es va emprar principalment durant la Segona Guerra Mundial com a recobriment en motors d'alt rendiment d'avions. Després d'això s'ha destinat a noves aplicacions en aliatges, en soldadura i en la indústria electrònica.

A mitjans i finals dels anys 1980 va despertar interés l'ús de fosfurs d'indi semiconductors i pel·lícules primes d'òxids d'indi i estany per al desenvolupament de pantalles de cristall líquid (LCD).

Altres aplicacions:

Història[modifica | modifica el codi]

L'indi (nom procedent de la línia de color indi del seu espectre atòmic) va ser descobert per Ferdinand Reich i Hieronymus Theodor Richter el 1863 quan estaven buscant tal·li en unes menes de zinc per mitjà d'un espectrògraf. Va ser aïllat per primera vegada per Ritcher el 1867.

Abundància i obtenció[modifica | modifica el codi]

Es produeix principalment a partir dels residus generats durant el processament de menes de zinc. També es troba en menes de ferro, plom i coure. S'obté per mitjà de l'electròlisi de les seves sals.

La quantitat d'indi consumit està molt relacionada amb la producció mundial de pantalles de cristall líquid (LCD). L'augment de l'eficiència de producció i reciclat (especialment al Japó) manté l'equilibri entre la demanda i el subministrament. El preu mitjà de l'indi en el 2000 va ser de 188 dòlars per quilogram.

Fins al 1924 només hi havia un gram aïllat de l'element en el món. S'estima que en l'escorça terrestre hi ha uns 0,1 ppm d'indi (aproximadament tan abundant com la plata). El principal productor d'indi és Canadà, que en produí 31100 kg el 1997.

Precaucions[modifica | modifica el codi]

Hi ha certes evidències no confirmades que suggerixen que l'indi presenta una toxicitat baixa. No obstant això, en la indústria de semiconductors i de soldadura, on les exposicions són relativament altes, no hi ha hagut notícies d'efectes col·laterals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (en anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indi (element)