Indi (element)

Indi
49In
Cadmi ← Indi → Estany Ga ↑ In ↓ Tl Taula periòdica
Aparença
Gris platejat brillant
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Indi, In, 49
Categoria d'elements	Metalls del bloc p
Grup, període, bloc	13, 5, p
Pes atòmic estàndard	114,818
Configuració electrònica	[Kr] 4d10 5s2 5p1 2, 8, 18, 18, 3
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	7,31 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	7,02 g·cm−3
Punt de fusió	429,7485 K, 156,5985 °C
Punt d'ebullició	2.345 K, 2.072 °C
Entalpia de fusió	3,281 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	231,8 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	26,74 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.196 1.325 1.485 1.690 1.962 2.340
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	3, 2, 1 (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,78 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 558,3 kJ·mol−1
	2a: 1.820,7 kJ·mol−1
	3a: 2.704 kJ·mol−1
Radi atòmic	167 pm
Radi covalent	142±5 pm
Radi de Van der Waals	193 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Tetragonal
Ordenació magnètica	Diamagnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 83,7 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	81,8 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 32,1 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 1.215 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	11 GPa
Duresa de Mohs	1,2
Duresa de Brinell	8,83 MPa
Nombre CAS	7440-74-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'indi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 113In 4,3% 113In és estable amb 64 neutrons 115In 95,7% 4,41×1014 a β− 0,495 115Sn

L'indi és un element químic de nombre atòmic 49 situat en el grup 13 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és In. És un metall poc abundant, mal·leable, fàcilment fusible, químicament semblant a l'alumini i al gal·li, però més semblant al zinc (de fet, la principal font d'obtenció d'aquest metall és a partir de les menes de zinc). Entre altres aplicacions, s'empra per a formar pel·lícules primes que servixen com a pel·lícules lubricants.

Característiques principals

L'indi és un metall blanc platejat molt bla que presenta un llustre brillant. Quan es doblega el metall emet un so característic. El seu estat d'oxidació més característic és el +3, encara que també presenta el +2 en alguns compostos.

Aplicacions

Cable d'Indi dúctil

Es va emprar principalment durant la Segona Guerra Mundial com a recobriment en motors d'alt rendiment d'avions. Després d'això s'ha destinat a noves aplicacions en aliatges, en soldadura i en la indústria electrònica.

A mitjans i finals dels anys 1980 va despertar interés l'ús de fosfurs d'indi semiconductors i pel·lícules primes d'òxids d'indi i estany per al desenvolupament de pantalles de cristall líquid (LCD).

Altres aplicacions:

• En la fabricació d'aliatges de baix punt de fusió. Un aliatge amb un 24% d'indi i un 76% de gal·li és líquid a temperatura ambient.
• Per a fer fotoconductors, transistors de germani, rectificadors i termistors.
• Es pot dipositar sobre altres metalls i evaporar-se sobre un vidre formant un mirall tan bo com els fets amb plata, però més resistent a la corrosió.
• El seu òxid s'empra en la fabricació de panells electroluminescents.

Història

L'indi (nom procedent de la línia de color indi del seu espectre atòmic) va ser descobert per Ferdinand Reich i Hieronymus Theodor Richter el 1863 quan estaven buscant tal·li en unes menes de zinc per mitjà d'un espectrògraf. Va ser aïllat per primera vegada per Ritcher el 1867.

Abundància i obtenció

Es produeix principalment a partir dels residus generats durant el processament de menes de zinc. També es troba en menes de ferro, plom i coure. S'obté per mitjà de l'electròlisi de les seves sals.

La quantitat d'indi consumit està molt relacionada amb la producció mundial de pantalles de cristall líquid (LCD). L'augment de l'eficiència de producció i reciclat (especialment al Japó) manté l'equilibri entre la demanda i el subministrament. El preu mitjà de l'indi en el 2000 va ser de 188 dòlars per quilogram.

Fins el 1924 només hi havia un gram aïllat de l'element en el món. S'estima que en l'escorça terrestre hi ha uns 0,1 ppm d'indi (aproximadament tan abundant com la plata). El principal productor d'indi és Canadà, que en produí 31100 kg el 1997.

Precaucions

Hi ha certes evidències no confirmades que suggerixen que l'indi presenta una toxicitat baixa. No obstant això, en la indústria de semiconductors i de soldadura, on les exposicions són relativament altes, no hi ha hagut notícies d'efectes col·laterals.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indi (element)

• Los Alamos National Laboratory - Indi (anglès)
• webelements.com - Indi (anglès)
• environmentalchemistry.com - Indi (anglès)
• www.smart-elements.com - Indi (anglès)