Congrés Nacional Indi

Congrés Nacional Indi

(hi) भारतीय राष्ट्रीय कांग्रेस
Dades
Nom curt	INC i இதேகா
Tipus	partit polític
Ideologia política	tercera via secularisme nacionalisme cívic
Forma jurídica	partit polític nacional de l'Índia
Història
Creació	28 desembre 1885, Bombai
Fundador	Allan Octavian Hume, Dadabhai Naoroji i Dinshaw Edulji Wacha (en)
Activitat
Membre de	Internacional Socialista Aliança Progressista
Governança corporativa
Seu	Akbar Road (Índia)
Presidència	Sonia Gandhi (2019–)
Joventuts	Indian Youth Congress (en)
Propietari de	National Herald (en)
Altres
Color
Lloc web	inc.in

El Congrés Nacional Indi (Indian National Congress) conegut com a Partit del Congrés o Partit del Congrés de l'Índia (abreujat INC, català CNI, també CONG) és el principal partit polític de l'Índia. Es va fundar el 1885 per reclamar una major participació dels indis al govern, i més tard va encapçalar el moviment per la independència i va dirigir el país independent.

Història

El van fundar al final de desembre de 1885 a Bombai Allan Octavian Hume (escocès), Dadabhai Naoroji, Dinshaw Edulji Wacha, Womesh Chandra Bonnerjee, Surendranath Banerjee, Monomohun Ghose, i William Wedderburn,

El Congrés es va transformar en un moviment de masses per obra de Surendranath Banerjea i Sir Henry John Stedman Cotton durant la partició de Bengala el 1905 amb el Moviment Swadesi que s'hi oposava. Inicialment moderat les seves peticions es van incrementar. El 1907 es va fraccionar en dos ales:

• Garam Dal de Bal Gangadhar Tilak, o extremistes (literalment Facció Calenta)
• Naram Dal de Gopal Krishna Gokhale, o Moderats (literalment Facció Suau)

En aquell moment els musulmans, incloent Mohammed Ali Jinnah després cap de la Lliga Musulmana i pare del Pakistan, en feien part. El partit no donava suport a les manifestacions de cap mena dels hindús contra els musulmans o a l'inrevés, però progressivament, enfrontats dos fanatismes religiosos notables, els musulmans van veure al moviment com un instrument de la dominació hindú sobre els musulmans.

Mahatma Gandhi va retornar de Sud-àfrica el 1915 i va esdevenir president aliant-se al Moviment Khilafat, cosa que va suposar la sortida d'una part dels membres del Congrés. El moviment Khilafat va acabar en desastre i el Congrés es va dividir, escindint-se un grup important que va formar el Partit Swaraj. Però la popularitat de Gandhi era cada cop més alta.

El 1929 Srinivas Iyenger, contra la política oficial que demanava l'home rule (autogovern), va exigir la independència i fou expulsat del partit, però el mateix 1929, sota la presidència de Jawaharlal Nehru, el Congrés va reclamar la independència completa ("Poorna Swaraj") i el 26 de gener de 1930 fou declarat el dia de la independència completa ("Poorna Swaraj Diwas").

El 1939, Subhas Chandra Bose, elegit president el 1938 i 1939, fou expulsat per la seva ideologia socialista i el partit va quedar reduït a un grup defensar del lliure mercat finançat per homes de negocis, però amb una gran capacitat de mobilització de les grans masses analfabetes. Per decisió de Gandhi es van expulsar altra gent, tots de tendència socialista o membres de partits com el Congress Socialist Party, Krishak Praja Party, Swarajya Party.

El moviment Quit India (Surt de l'Índia) de 1942 no va rebre el suport del Congrés; en canvi li van donar el Hindu Mahasabha, Azad Hind Sarkar i Forward Bloc entre d'altres. Després de la guerra el partit va romandre lligat a Gandhi que fou el seu guia espiritual. El motí dels mariners de la Royal Indian Navy, va rebre el suport inicial del Congrés però fou ràpidament retirat quan va fallar. Durant els judicis de 1946 el Congrés va donar suport als defensors dels acusats, especialment els soldats de l'Azad Hind.

Aconseguida la independència el partit va restar 30 anys seguits al poder fins al 1977. Gandhi fou assassinat el 1948 i Sardar Patel va morir el 1950 i Jawaharlal Nehru va quedar com l'únic líder d'importància nacional. Nehru va adoptar el secularisme, socialisme i no alineament, marques del modern partit. Nehru i el partit van obtenir la victòria a les eleccions 1952, 1957 i 1962. Mort Nehru el 1964 el va succeir Lal Bahadur Shastri que va morir també el 1966 i el Congrés va posar al front a Indira Gandhi, filla de Nehru (Gandhi era el nom de casada) enfront de l'ala dreta de Morarji Desai.

El 1967 l'oposició es va unir sota el Samyukt Vidhayak Dal, i va obtenir el control d'alguns estats. Els mals resultats van posar a part de la direcció contra Indira. Això va portar a una divisió del Partit i Indira va formar un Congrés separat conegut com a Partit del Congrés (R) aviat conegut com a Nou Congrés i informalment com Vell Congrés (oficialment Indian National Congress (Organisation)) dirigit per Kamaraj. Indira tenia el control de la maquinària del parit i aviat el seu grup fou conegut com a "real INC" per la comissió electoral índia, tot i ser una escissió.

Per atreure al poble Indira va utilitzar algunes campanyes com Garibi Hatao (Eliminar la pobresa), i va estrènyer llaços amb la Unió Soviètica. Indira es va tornar autoritària i quan va créixer l'oposició (entre altres mesures per les seves polítiques d'esterilització de les dones per evitar un creixement incontrolable de la població) va proclamar l'estat d'emergència (1975). El Congrés es va dividir en faccions una de les quals, que controlava l'aparell regional, l'INC (O) va acabar al Partit Janata. El 1977 l'estat d'emergència fou aixecat i es van formar més faccions, la principal de les quals fou coneguda com a Partit del Congrés (I) amb la "I" per Indira, però va perdre les eleccions generals del 1977 enfront del Partit Janata; però aquest grup que reunia a grups dispersos d'oposició es va trencar en dos anys. A les eleccions de 1980 el Partit del Congrés va retornar al poder. El 1984 després d'haver ordenat la intervenció militar al Temple Daurat d'Amritsar dominat per radicals sikhs (Operació Estrella Blava), fou assassinada per uns sikhs de la seva guàrdia personal, provocant la mort en els incidents que van seguir l'endemà de sis mil membres d'aquesta religió, principalment a Delhi, per activistes del Congrés; uns vuit mil hindús foren morts al Panjab pels militants sikhs que van organitzar la lluita armada per un estat independent entre 1981 i 1991.

Morta Indira la va succeir el seu fill Rajiv Gandhi i va triomfar àmpliament a les eleccions de 1984 governant fins al 1989 quan fou derrotat a les eleccions d'aquest any. A la campanya electoral del 1991 fou assassinat pels tàmils de Sri Lanka als que havia traït. A la seva mort el va succeir P.V. Narasimha Rao. El Congrés va guanyar les eleccions i Narasimha Rao va esdevenir primer ministre però perdent progressivament influència fins que va cridar a la vídua de Rajiv, Sonia Gandhi, una italiana de nacionalitat índia; inicialment aquesta va refusar. Narasimha Rao va introduir polítiques dretanes al partit, instigades pel ministre de finances i futur primer ministre Manmohan Singh. Un escàndol en el suborn de parlamentaris (fou declarat culpable el 2000 però absolt a l'apel·lació el 2002) va portar a la caiguda del Partit a les eleccions del 1996, i posteriorment a l'abandonament de la política per Narasimha. El tresorer Sitaram Kesri va agafar les regnes i va donar suport als governs del Front Unit que van dirigir l'Índia del 1997 a 1998. En aquest període molts líders van abandonar el partit. El 1998 finalment Sonia Gandhi va acceptar la direcció per salvar al partit de l'extinció. Una facció no va estar d'acord amb l'elecció i va formar el Partit del Congrés Nacionalista. Els seus rivals van romandre al poder fins al 2004 en que el Congrés va vèncer a les eleccions; el càrrec de primer ministre fou per Manmohan Singh, que va renovar mandat el 2009, mentre Sonia roman a la presidència.

Primers ministres del Partit del Congrés

• Jawaharlal Nehru (1947 - 1964)
• Gulzarilal Nanda (maig - juny 1964 i gener 1966)
• Lal Bahadur Shastri (1964 - 1966)
• Indira Gandhi (1966 - 1977, 1980 - 1984)
• Rajiv Gandhi (1984 - 1989)
• P.V. Narasimha Rao (1991 - 1996)
• Manmohan Singh (2004 - 2014)

El Congrés als estats

El Congrés ha dominat la vida política de la major part dels estats de l'Índia. Un detall es pot trobar a la història moderna de cadascun d'aquestos.

Estats dominats pel Congrés (en verd)

Actualment domina set estats amb majoria absoluta: Andhra Pradesh, Arunachal Pradesh, Delhi, Rajasthan, Haryana, Mizoram i Manipur. En altres quatre governa en coalició: Assam, Goa, Maharashtra i Pondicherry. A un estat, Tamil Nadu, dona suport al govern del Dravida Munnetra Kazhagam (DMK). A la resta està a l'oposició.

Llista de primers ministres del Congrés als estats el 2009

• Y. S. Rajasekhara Reddy - Andhra Pradesh
• Dorjee Khandu - Arunachal Pradesh
• Tarun Gogoi - Assam
• Sheila Dikshit - Delhi
• Digambar Kamat - Goa
• Bhupinder Singh Hooda - Haryana
• Ashok Chavan - Maharashtra
• Okram Ibobi Singh - Manipur
• Pu Lalthanhawla - Mizoram
• Vaithilingam - Pondicherry
• Ashok Gehlot - Rajasthan
• D.D. Lapang - Meghalaya

Llista de presidents del partit

Nom del President	Naixement i mort	Any de la Presidència	Lloc de la Conferència on fou elegit
Womesh Chandra Bonnerjee	29 de desembre de 1844- 1906	1885	Bombai
Dadabhai Naoroji	4 de setembre de 1825- 1917	1886	Calcuta
Badruddin Tyabji	10 d'octubre de 1844- 1906	1887	Madras
George Yule	1829- 1892	1888	Allahabad
Sir William Wedderburn	1838- 1918	1889	Bombai
Sir Pherozeshah Mehta	4 d'agost de 1845- 1915	1890	Calcuta
P. Anandacharlu	Agost de 1843- 1908	1891	Nagpur
Womesh Chandra Bonnerjee	29 de desembre de 1844- 1906	1892	Allahabad
Dadabhai Naoroji	4 de setembre de 1848- 1925	1893	Lahore
Alfred Webb	1834- 1908	1894	Madras
Surendranath Banerjea	10 de novembre de 1848- 1925	1895	Poona
Rahimtulla M. Sayani	5 d'abril de 1847- 1902	1896	Calcuta
Sir C. Sankaran Nair	11 de juliol de 1857- 1934	1897	Amraoti
Ananda Mohan Bose	23 de setembre de 1847- 1906	1898	Madras
Romesh Chunder Dutt	13 d'agost de 1848- 1909	1899	Lucknow
Sir Narayan Ganesh Chandavarkar	2 de desembre de 1855- 1923	1900	Lahore
Sir Dinshaw Edulji Wacha	2 d'agost de 1844- 1936	1901	Calcuta
Surendranath Banerjea	10 de novembre de 1825- 1917	1902	Ahmedabad
Lalmohan Ghosh	1848- 1909	1903	Madras
Sir Henry Cotton	1845- 1915	1904	Bombai
Gopal Krishna Gokhale	9 de maig de 1866- 1915	1905	Benares
Dadabhai Naoroji	4 de setembre de 1825- 1917	1906	Calcuta
Rashbihari Ghosh	23 de desembre de 1845- 1921	1907	Surat
Rashbihari Ghosh	23 de desembre de 1845- 1921	1908	Madras
Pandit Madan Mohan Malaviya	25 de desembre de 1861- 1946	1909	Lahore
Sir William Wedderburn	1838- 1918	1910	Allahabad
Pandit Bishan Narayan Dar	1864- 1916	1911	Calcuta
Rao Bahadur Raghunath Narasinha Mudholkar	1857- 1921	1912	Bankipur (Bihar)
Nawab Syed Muhammad Bahadur	?- 1919	1913	Karachi
Bhupendra Nath Bose	1859- 1924	1914	Madras
Lord Satyendra Prasanna Sinha	Març 1863- 1928	1915	Bombai
Ambica Charan Mazumdar	1850- 1922	1916	Lucknow
Annie Besant	1 d'octubre de 1847- 1933	1917	Calcuta
Pandit Madan Mohan Malaviya	25 de desembre de 1861- 1946	1918	Delhi
Syed Hasan Imam	31 d'agost de 1871- 1933	1918	Bombai (sessió especial)
Pandit Motilal Nehru	6 de maig de 1861- 6 de febrer de 1931	1919	Amritsar
Lala Lajpat Rai	28 de gener de 1865- 17 de novembre de 1928	1920	Calcuta (sessió especial)
C. Vijayaraghavachariar	1852- 19 d'abril de 1944	1920	Nagpur
Hakim Ajmal Khan	1863- 29 de desembre de 1927	1921	Ahmedabad
Deshbandhu Chittaranjan Das	5 de novembre de 1870- 16 de juny de 1925	1922	Gaya
Maulana Mohammad Ali	10 de desembre de 1878- 4 de gener de 1931	1923	Kakinada
Maulana Abul Kalam Azad	1888- 22 de febrer de 1958	1923	Delhi (sessió especial)
Mahatma Gandhi	2 d'octubre de 1869- 30 de gener de 1948	1924	Belgaum
Sarojini Naidu	13 de febrer de 1879- 2 de març de 1949	1925	Kanpur
S. Srinivasa Iyengar	11 de setembre de 1874- 19 de maig de 1941	1926	Gawhati
Dr. M A Ansari	25 de desembre de 1880- 10 de maig de 1936	1927	Madras
Pandit Motilal Nehru	6 de maig de 1861- 6 de febrer de 1931	1928	Calcuta
Pandit Jawaharlal Nehru	14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964	1929 & 30	Lahore
Sardar Vallabhbhai Patel	31 d'octubre de 1875- 15 de desembre de 1950	1931	Karachi
Pandit Madan Mohan Malaviya	25 de desembre de 1861- 1946	1932	Delhi
Pandit Madan Mohan Malaviya	25 de desembre de 1861- 1946	1933	Calcuta
Nellie Sengupta	1886- 1973	1933	Calcuta
Dr. Rajendra Prasad	3 de desembre de 1884- 28 de febrer de 1963	1934 & 35	Bombai
Pandit Jawaharlal Nehru	14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964	1936	Lucknow
Pandit Jawaharlal Nehru	14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964	1936& 37	Faizpur
Netaji Subhash Chandra Bose	23 de gener de 1897- 18 d'agost de 1945?	1938	Haripura
Netaji Subhash Chandra Bose	23 de gener de 1897- 18 d'agost de 1945?	1939	Tripuri
Maulana Abul Kalam Azad	1888- 22 de febrer de 1958	1940-46	Ramgarh
Acharya J.B. Kripalani	1888- 19 de març de 1982	1947	Delhi
Dr Pattabhi Sitaraimayya	24 de desembre de 1880- 17 de desembre de 1959	1948 & 49	Jaipur
Purushottam Das Tandon	1 d'agost de 1882- 1 de juliol de 1961	1950	Nasik
Pandit Jawaharlal Nehru	14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964	1951 & 52	Delhi
Pandit Jawaharlal Nehru	14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964	1953	Hyderabad
Pandit Jawaharlal Nehru	14 de novembre de 1889- 27 de maig de 1964	1954	Calcuta
U N Dhebar	21 de setembre de 1905- 1977	1955	Avadi
U N Dhebar	21 de setembre de 1905- 1977	1956	Amritsar
U N Dhebar	21 de setembre de 1905- 1977	1957	Indore
U N Dhebar	21 de setembre de 1905- 1977	1958	Gauhati
U N Dhebar	21 de setembre de 1905- 1977	1959	Nagpur
Indira Gandhi	19 de novembre de 1917- 31 d'octubre de 1984	1959	Delhi
Neelam Sanjiva Reddy	19 de maig de 1913- 1 de juny de 1996	1960	Bangalore
Neelam Sanjiva Reddy	19 de maig de 1913- 1 de juny de 1996	1961	Bhavnagar
Neelam Sanjiva Reddy	19 de maig de 1913- 1 de juny de 1996	1962 & 63	Patna
K. Kamaraj	15 de juliol de 1903- 2 d'octubre de 1975	1964	Bhubaneswar
K. Kamaraj	15 de juliol de 1903- 2 d'octubre de 1975	1965	Durgapur
K. Kamaraj	15 de juliol de 1903- 2 d'octubre de 1975	1966 & 67	Jaipur
S. Nijalingappa	10 de desembre de 1902- 9 d'agost del 2000	1968	Hyderabad
S. Nijalingappa	10 de desembre de 1902- 9 d'agost del 2000	1969	Faridabad
Jagjivan Ram	5 d'abril de 1908- 6 de juliol de 1986	1970 & 71	Bombai
Dr Shankar Dayal Sharma	19 d'agost de 1918- 26 de desembre de 1999	1972- 74	Calcuta
Dev Kant Baruah	22 de febrer de 1914- 1996	1975- 77	Chandigarh
Indira Gandhi	19 de novembre de 1917- 31 d'octubre de 1984	1978- 83	Delhi
Indira Gandhi	19 de novembre de 1917- 31 d'octubre de 1984	1983 -84	Calcuta
Rajiv Gandhi	20 d'agost de 1944- 21 de maig de 1991	1985 -91	Bombai
P. V. Narasimha Rao	28 de juny de 1921- 23 de desembre del 2004	1992 -96	Tirupati
Sitaram Kesri	novembre de 1919- 24 d'octubre del 2000	1997 -98	Kolkata
Sonia Gandhi	9 de desembre de 1946-	1998-present(2009)	Kolkata

Vegeu també

• Praja Rajyam

Bibliografia

• Bipan Chandra, Amales Tripathi, Barun De. Freedom Struggle. India: National Book Struggle. ISBN 81-237-0249-3.
• The Indian National Congress: An Historical Sketch, per Frederick Marion De Mello publicat per H. Milford, Oxford university press, 1934.
• The Indian National Congress, per Hemendra Nath Das Gupta. publicat per J. K. Das Gupta, 1946.
• Indian National Congress: A Descriptive Bibliography of India's Struggle for Freedom, per Jagdish Saran Sharma. Publicat per S. Chand, 1959.
• Social Factors in the Birth and Growth of the Indian National Congress Movement, per Ramparkash Dua. Publicat per S. Chand, 1967.
• Split in a Predominant Party: The Indian National Congress in 1969, per Mahendra Prasad Singh. Abhinav Publications, 1981. ISBN 81-7017-140-7.
• Concise History of the Indian National Congress, 1885-1947, per B. N. Pande, Nisith Ranjan Ray, Ravinder Kumar, Manmath Nath Das. Publicat per Vikas Pub. House, 1985. ISBN 0-7069-3020-7.
• The Indian National Congress: An Analytical Biography, per Om P. Gautam. publicat per B.R. Pub. Corp., 1985.
• A Century of Indian National Congress, 1885-1985, per Pran Nath Chopra, Ram Gopal, Moti Lal Bhargava. Publicat per Agam Prakashan, 1986.
• The Congress Ideology and Programme, 1920-1985, per Pitambar Datt Kaushik. Publicat per Gitanjali Pub. House, 1986. ISBN 81-85060-16-9.
• Struggling and Ruling: The Indian National Congress, 1885-1985, per Jim Masselos. Publicat per Sterling Publishers, 1987.
• The Encyclopaedia of Indian National Congress, per A. Moin Zaidi, Shaheda Gufran Zaidi, Indian Institute of Applied Political Research. Publicat per S. Chand, 1987.
• Indian National Congress: A Reconstruction, per Iqbal Singh, Nehru Memorial Museum and Library. Publicat per Riverdale Company, 1988. ISBN 0-913215-32-5.
• INC, the Glorious Tradition, per A. Moin Zaidi, Indian National Congress. AICC. Publicat per Indian Institute of Applied Political Research, 1989.
• Indian National Congress: A Select Bibliography, per Manikrao Hodlya Gavit, Attar Chand. Publicat per U.D.H. Pub. House, 1989. ISBN 81-85044-05-8.
• The Story of Congress Pilgrimage: 1885-1985, per A. Moin Zaidi, Indian National Congress. Publicat per Indian Institute of Applied Political Research, 1990. ISBN 81-85355-46-0. (7 vols)
• Indian National Congress in England, per Harish P. Kaushik. Publicat per Friends Publications, 1991.
• Women in Indian National Congress, 1921-1931, per Rajan Mahan. Publicat per Rawat Publications, 1999.
• History of Indian National Congress, 1885-2002, per Deep Chand Bandhu. Publicat per Kalpaz Publications, 2003. ISBN 81-7835-090-4.

Enllaços externs

• Indian National Congress, lloc oficial Arxivat 2009-08-31 a Wayback Machine.
• Indian National Congress, grup de discussió
• Congress, arxius
• Congress, mitjans de comunicació Arxivat 2013-08-27 a Wayback Machine.
• Congress, Sandesh Arxivat 2017-07-25 a Wayback Machine.