Indiana Jones i l'última croada
De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Indiana Jones and the Last Crusade)
  Indiana Jones i l'última croada |
|
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Steven Spielberg |
|
|
|
| Producció: | Robert Watts |
|
|
|
| Guió: | Jeffrey Boam , Menno Meyjes i George Lucas (història original) |
|
|
|
| Música: | John Williams |
|
|
|
| Fotografia: | Douglas Slocombe |
|
|
|
| Muntatge: | Michael Kahn |
|
|
|
| Vestuari: | Anthony Powell i Joanna Johnston |
|
|
|
| Protagonistes: | Harrison Ford, Sean Connery, Denholm Elliott, Alison Doody, John Rhys-Davies |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 1989 |
| Gènere: | cinema d'aventures , fantàstic |
| Duració: | 126 minuts |
| Idioma original: | anglès |
|
Companyies |
|
| Productora: | Lucasfilm Ltd. i Paramount |
| Distribució: | United Internacional Pictures |
|
|
|
| Pàgina sobre “Indiana Jones and the Last Crusade” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
Indiana Jones i l'última croada ( Indiana Jones and the Last Crusade en versió original) és una pel·lícula d'aventures fantàstiques estatunidenca de 1989 dirigida per Steven Spielberg i amb l'actor Harrison Ford de protagonista. És la tercera part de la sèrie de quatre pel·lícules centrades sobre el personatge d'Indiana Jones. Ha estat doblada al català.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
El 1938, en un món en vigílies de la Segona Guerra Mundial, els Nazis es llancen en cerca del Sant Greal. Al davant tenen el doctor Henry Jones (Sean Connery), que persegueix aquest objecte llegendari. Quan el seu pare desapareix, Indiana Jones (Harrison Ford) es llança sobre els seu rastre per trobar-lo.
Repartiment [modifica]
- Harrison Ford: Indiana Jones
- Sean Connery: Professor Henry Jones
- Denholm Elliott: Marcus Brody
- Alison Doody: Elsa Schneider
- John Rhys-Davies: Sallah
- Julian Glover: Walter Donovan
- River Phoenix: Jove Indiana Jones
- Michael Byrne: Coronel Vogel
- Kevork Malikyan: Kazim
- Robert Eddison: Cavaller del Graal
- Richard Young: Fedora
- Alexei Sayle: Sultà
La cerca del Sant Greal [modifica]
- Després de la fosca història d’Indiana Jones i el temple maleït, aquesta pel·lícula és molt més basada en l'humor, sobretot pel contrast i la relació entre Indiana Jones i el seu pare.
- El començament de la pel·lícula, que es desenvolupa en l'adolescència d'Indy, revela l'origen dels atributs característics de l'heroi :
- el seu malnom Indiana, és de fet el nom del seu gos quan era adolescent.
- la seva por a les serps li ve d'una caiguda que fa en un sot que n’és ple.
- troba el seu fuet en un vagó-gàbia on hi ha un lleó. Agafarà el fuet per intentar allunyar la fera, però es farà la seva cèlebre cicatriu al mentó intentant servir-se'n per primera vegada.
- Finalment el seu barret és un regal de l'aventurer al qual havia agafat la Creu de Coronado (El seu lloc és en un museu!)
- Quan Indiana Jones troba Adolf Hitler, aquest li signa (per error), un autògraf. Ara bé, el dictador signa amb la mà dreta, mentre que era esquerrà. També es pot veure en aquesta mateixa escena que un dels generals que acompanyen Hitler està mal afaitat; cosa impossible per a un oficial alemany, i sobretot en presència del Führer.
- La bufetada que Henri Jones dóna a Indiana en una discussió sobre l'itinerari a prendre no era prevista pel guió i és total improvisació de part de Sean Connery. La sorpresa expressada per Harrison Ford és autèntica.
- El carro d'assalt amb el qual els alemanys persegueixen Indiana és un carro britànic (mark VIII)
- Harrison Ford va néixer el 1942 i Sean Connery el 1930, els dos actors no tenen doncs més que 12 anys de diferència. No obstant això, malgrat els seus 59 anys, Sean Connery aconsegueix veritablement oferir la imatge d'un vell pare bo al costat del seu fill de 47 anys...
- La República d’Hatay va existir.
- El cabriolé Citroën Tracció Davantera 11 B Lleugera que Indy i el seu pare amaguen en una persecució és de fet una berlina de postguerra tallada i transformada per a les necessitats de la pel·lícula.
Indiana Jones interactiu [modifica]
- Lucasfilm Games ha tret un videojoc d'aventura basat en el guió d'aquesta pel·lícula: Indiana Jones i l'última Croada .
- Tiertex ha tret un videojoc d'acció basat en la pel·lícula: Indiana Jones and the Last Crusade: The Acció Game .
Decorats [modifica]
- La primera seqüència en la qual la jove Indiana sorprèn els caçadors de tresors i intenta fugir amb la Creu de Coronado ha estat rodada a Arches Nacional Park, a Utah als Estats Units d'Amèrica.
- Algunes seqüències han estat rodades al Desert de Tabernas a Andalusia.
- El final de la pel·lícula ha estat filmada a Petra a Jordània.
Enllaços externs [modifica]
- Lloc oficial
- Indiana Jones i l'última croada a Internet Movie Database (anglès)
- Indiana Jones i l'última croada a Allmovie (anglès)
- Indiana Jones i l'última croada (francès)
