Indo-Escita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un escita del riu Ili vers 300 aC.
Tresor d'una tomba reial saka a Bactriana al segle I aC.
Home amb barba i gorra, probablement escita, Bamiyan segle III o IV

El regne Indo-Escita fou un estat format pels nòmades de les estepes principalment sakes (saces, saques, singular saka), d'origen escita, encara que barrejats amb altres grups alguns dels quals no eren escites, que van emigrar a parts de l'Àsia Central, Sogdiana, Bactriana, Aracòsia, Gandhara, Caixmir, Panjab, Haryana, Gujarat i Rajasthan vers la meitat del segle II aC, i van governar la zona fins al segle IV.

Saka fou més un nom genèric que el nom d'un estat o un grup ètnic; les tribus saka formaven un congloemerat cultural sorgit dels nòmades de Sibèria i l'estepa d'Àsia central de Sinkiang a la mar Negra. Com els escites als que Heròdot descriu a la seva Història (Saka és una paraula irania que qeuival a a la grega "scythos" o "escites" i molts historiadors parlen d'ells com els saka-escites), els sakes foren guerrers nòmades de llengua iraniana que lluitaven en carros a les batalles, sacrificaven cavalls i enterraven els seus morts en carros o en tombes de terra anomenades kurgan.".[1] Els sakes van donar nom al Sakastan (part d'Afganistan i de l'Iran oriental) derivat a Sistan. Els historiadors clàssics inclosos Arrià i Claudi Ptolemeu, consideraven als sakai (sakes) com a nòmades [2] però Italo Ronca, en el seu detallat estudi sobre el capítol VI de Ptolemeu, remarca una sentència que considera espúria: "La terra dels sakai pertanyia als nòmades, que no tenien poblacions i vivien en boscos i coves.[3]

El primer rei saka fou Maues (Moga) que va establir el poder saka a Gandhara, Taxila i el Panjab occidental (vers 80 aC). Probablement a la mort de Maues (vers 70 aC o 60 aC), el indogrec Apol·lodot II va reconquerir Taxila, encara que no se sap si era enemic de Maues i els seus descendents o hi estava aliat o relacionat per algun enllaç. Els darrers reis indogrecs de fet haurien estat una barreja de grecs i escites. R. C. Senior suggereix que Apol·lodot va fer aliança amb un altre rei escita, Azes I. Els escites dominaven Gandhara que van perdre a la mort de Maues i petits reietons barrejats o de origen incert, com Artèmidor Anicet, fill de Maues (al Panjab occidental), o Telèfos (a Gandhara), i fins i tot Menandre II (Gandhara i Aracòsia), van emergir a la zona (probablement eren reis anteriors a la conquesta de Maues i s'havien sotmés a aquest). Aquestos reis no foren rivals per Apol·lodot II, que en alguna de les seves monedes assoleix el títol de Basileus Megas (grec: ΒΑΣΙΛΕΥΣ ΜΕΓΑΣ "Gran Rei"), com a continuació de Maues, que es titulava "Gran Rei de Reis".

La invasió de les tribus escites de l'Àsia central (coneguts com a indo-escites) va tenir una part destacada a la història d'Àsia del sud i països propers com Bactriana, Kabul, Pàrtia i regnes de l'Índia.

Expansió dels Yuezhi[modifica | modifica el codi]

Al segle II aC va començar un moviment nòmada a l'Àsia central que va produir importants efectes. S'esmenta als annals de la dinastia han i a altres documents xinesos. Els hsiongnu (huns) van derrotar a una horda rival, els yuezhi i els van forçar a desplaçar-se a l'oest, creant un efecte dominó, doncs allà on van arribar van desplaçar al seu torn als pobles que hi vivien. Segons les antigues fonts, el khan Modu Shanyu dels xiongnu de Mongolia va atacar als yuezhi i els va expulsar de les seves terres entre les muntanyes Qilian Shan i Dunhuang (ciutat al Kansu); la majoria dels yuezhi van emigrar cap a l'oest.[4]

Les fonts índies recorden l'aliança militar entre els sakes, kamboges, pahlaves i parades; els purana esmenten diverses invasions escites de l'Índia i anoten el conflicte entre el Bahu-Sagara de l'Índia i el Haihaya-Kamboja-Saka-Pahlava-Parada, una guerra lliurada per les cinc hordes (pāňca-ganha). Els sakes, yavanes (grecs), tushares i kamboges van lluitar a la guerra de Kurukshetra sota el comandament de Sudakshina Kamboja. El Ramayana també esmenta que sakes, kamboges, pahlaves i yavanes van combatre junts contra el regne vèdic hindú Vishwamitra de Kanauj.

Vers 185/175 aC els yuezhi (possiblement relacionats amb els tocaris que vivien a l'est de la conca del Tarim, foren derrotat pels xiongnu i van fugir cap a l'oest, al riu Ili i allí van desplaçar als sakes que van emigrar als sus, a Fergana i Sogdiana. Els xineses anomenen als sakes com "Sai" 塞 i segons diu la seva crònica: "Els yuezhi van atacar al rei dels sai que va desplaçar als seus a considerable distància al sud, i els yuezhi van ocupar llavors les seves terres" (Hanshu 61 4B).

En algun moment després del 155 aC, els yuezhi foren derrotats altre cop per l'aliança dels wusun i els xiongnu, i es van veure forçat a emigrar cap al sud desplaçant als escites que van emigrar encara més al sud cap a Bactriana i al sud-oest cap a Pàrtia i Aràcosia. Els sakes haurien entrat al regne grec de Bactriana vers el 145 aC segons les restes trobades a la ciutat grega d'Alexandria de l'Oxus, cremada en aquest temps. Els yuezhi van romandre a Sogdiana al nord de l'Oxus però els sakes de Bactriana van haver de pagar tribu als yuezhi segons descriu l'ambaixador xinès Zhang Qian que va visitar la regió vers 126 aC.

A Pàrtia les tribus sakes dels massagetes (Massagetae) i sacarauces (Sacaraucae) van entrar en conflicte amb l'imperi part al que van derrotar en diverses batalles i van matar successivament als reis Fraates II (127 aC) i Artaban I (124 aC) si be aquesta segona vegada sembla que més aviat fou en lluita contra els tocaris/yuezhi. El rei part Mitridates II va restablir la situació i va derrotar als yuezhi de Sogdiana (vers 115 aC) i després va derrotar als sakes i els va obligar a fer-se els seus vassalls dominant el Sistan (Sakastan), probablement abans del 100 aC. Les tribus yuezhi, després de la derrota es van dirigir a Bactriana que era el seu vassall, i la van dominar després durant molt de temps; una de les tribus, els kushan, van envair més tard l'Índia i van formar el seu propi imperi.

Establiment a Sakastan[modifica | modifica el codi]

Mapa de Sakastan vers 100 aC.

El sobirà arsàcida Mitridates II de Pàrtia (vers 124-87 aC) havia derrotat diverses vegades als escites o sakes i recuperat diverses províncies per l'imnperi [5] i sembla que l'Horda Escita que dominava Bactriana fou també derrotada per Mitridates; els sakes de Bactriana debilitats, foren llavors pressionats pels yuezhi, i es van desplaçar des de aquesta regió cap a llac Helmond establint-se a Drangiana (Sigal), una regió que després fou anomenada "Sakistana" (Sakastana o Sakastan) derivat de Sakai (Escita)[6] cap al primer quart del segle I aC.[7] i el nom de la regió, evolucionat a Sistan, encara subsisteix. Els sakes establerts a l'est de l'Iran, al Sakastan, es van expandir progressivament al sud i est i van arribar al subcontinent indi, sent coneguts com a Indo-Escites.

Sakistan o Sakastan o Drangiana no fou solament la llar dels sakes sinó que hi vivien segurament pahlaves i kamboges.[8] Els edictes d'Asoka es refereixen únicament als yavanes, kamboges i Gandhares al nord-oest però no esmenten als sakes que van emigrar a la regió un segle més tard; per tant es probable que la població saka emigrant establer-ta a l'Afganistan ho va fer entre els kamboges i prop de les ciutats gregues.[9] Nonbrosos historiadors pensen que durant els segles que van precedir a l'era cristiana es va produir una extensa barraja social i cultural entre kamboges i yavanes d'una part; entre sakes i pahlavess d'altra; i entre kamboges, sakes, yavanes i pahlaves.... fins al punt que les seves cultures i costum socials van esdevenir quasi idèntiques.

La presència dels sakes a Sakastan al segle I aC és esmentada per Isidor de Carax a la seva "Estacions Pàrtiques". Explica que en aquest temps els sakes estaven vorejats per les ciutats gregues de l'est (Alexandria del Caucas i Alexandria d'Aracòsia), i pel territori d'Aracòsia, dominat pels parts: "Darrere hi ha Sakastana dels escites sakes, que és també la Paraetacena, a 63 schoeni (1 schoeni = 40 estadis; 1 estadi igual a 157 metres); hi ha la ciutat de Barda i la de Min, i la ciutat de Palacenti i la de Sigal; en aquest darrere hi ha la residència reial dels sacae (saces); i prop la ciutat d' Alexandria d'Aracòsia, i sis pobles". [10]

Regnes Indo-Escites[modifica | modifica el codi]

Abhira i Surastrena[modifica | modifica el codi]

Àsia l'any 1, mostrant els Indo-Escites i els veïns.
Devot escita, stupa de Butkara.

El primer regne Indo-Escita al subcontinent ocupava la part sud del que és avui dia el Pakistan (al que van arribar des del sud de l'Afganistan) ocupant les àrees d'Abhira o Abiria (Sind) fins a Surastrena (Gujarat), establert entre 110 i 80 aC. Després es van desplaçar cap al nord, al territori Indo-Grec que fou conquerit pel rei Maues (vers 80 aC).

Al segle I aC el Periple de la mar Eritrea descriu el territori escita així: :"Darrere aquesta regió (Gedrosia), el continent fa una àmplia corba des de l'east a través de profundes baies, i allí el districte d'Escítia es troba per sobre cap al nord i segueix la costa ocupant tot el delta; l'Indus, el més gran de tots els rius de la mar Eritrea, porta un enorme cabdal d'aigua (...) El riu té set boques, estretes i pantanoses i per tant no navegables excepte la del mig a la qual hi ha la ciutat-mercat de Barbaricum. Abans d'arribar a aquesta hi ha una petita illa i darrere l'illa hi ha la metròpolis d'Escítia, Minnagara."[11]

Posteriorment els Indo-Escites van establir un regne al nord-oest, amb centre a Taxila, amb dos grans sàtrapes, un a Mutra o Mathura a l'est, i un altra a Surastrena (Gujarat) al sud-oest. Cap al sud-est van envair el país d'Ujjain però foren rebutjats el 57 aC pel rei de Malwa Vikramaditya. Per commemorar aquest esdeveniment, Vikramaditya va establir l'era Vikrama, ubn calendari específic indi que va començar el 57 aC. Més d'un segle després els sakes van tornar a Malwa el 78 dC i van ocupar Ujjain establint l'era Saka, marcant l'inici del regne dels ksatrapes occidentals de llarga durada .[12]

Gandhara i Punjab[modifica | modifica el codi]

Moneda del rei Indo-Escita Azes.

La presència dels escites al nord-oest de l'Índia al segle I aC fou contemporània amb el regne Indogrec i els sakes haurien reconegut el poder dels governants locals grecs, que segurament van pagar tribut. Maues va conquerir Gandhara i Taxila vers el 80 aC, però a la seva mort entre el 70 i el 60 aC el seu regne es va desintegrar. A l'est el rei indi Vikramaditya va recuperar Ujjain el 57 aC celebrant la seva victòria amb l'establiment d'una nova era. Reis indogrecs van governar probablement durant el regnat de Maues, i després de la seva mort com mostra l'existència d'abundants monedes de reis indogrecs, especialment Apolodot II i Hipòstrat. Fins vers el 55 aC el rei saka Azes I, no va completar el domini escita del nord-oest de l'Índia derrotant a Hipòstrat. Encara reis indogrecs van subsistir al Panjab oriental durant quasi mig segle més fins que Rajuvula a final del segle es va apoderar del regne derrotant a Estrató II i al seu fill Estrató III.

Mathura ("ksàtrapes septentrionals")[modifica | modifica el codi]

El lleó de Mathura, important monument budista avui al British Museum.

A l'Índia central els Indo-Escites van conquerir l'àrea de Mathura als seus sobirans hindús, vers 60 aC. Alguns dels seus sàtrapes foren Hagamasha i Hagana, que foren seguits pel gran sàtrapa Rajuvula. Al lleó de Mathura, regalat a una stupe per la rina Nadasi Kasa, esposa de Rajvula, s'esmenta la genealogia d'alguns sàtrapes de Mathura. Rajvula hauria eliminat al darrer rei indogrec Estrató II i al seu fill Estrató III abans de final del segle, ocupant la capital Sagala (Sialkot). Les monedes d'aquest temps estan malt fetes i porten baixa aliatge.

La inscripció del lleó de Mathura es refereix a Kharaosta Kamuio (Azes II) i Aiyasi Kamuia (Nadasi Kasa, esposa de Rajvula). Yuvaraja Kharostes (ksatrapa) era fill d'Arta com es comprova per les seves pròpies monedes[13] Arta és esmentat com el germà de Moga o Maues.[14] La princesa Aiyasi Kambojaka, també anomenada Kambojika, fou la reina principal del Mahakshatrapa Rajuvula. La presència kamboja a Mathura està també testimoniada per alguns versos de l'èpica índia al Mahabharata que s'hauria compost en aquest període [15] Això suggereix que sakes i kamboges haurien governat conjuntament a Mathura. Es revelador que els versos del Mahabharata només esmentin els kamboges i yavanes com habitants de de Mathura, i en canvi no esmentin els sakes.[16] Probablement l'èpica va incloure els sakes de Mathura entre els kamboges o bé els va considerar yavanes a menys que el Mahabharata es refereixe al preíode previ d'invasió i ocupació pels yavanes vers 150 aC.

Els sàtrapes (ksàtrapes) Indo-Escites de Mathura són sovint anomenats "ksàtrapes septentrionals", en oposició als "ksàtrapes occidentals" que governaven a Gujarat i Malwa. Després de Rajuvula, es coneixen diversos successors que haurien governat com a vassalls dels kushan, com per exemple el "Gran Sàtrapa" Kharapallana i el "sàtrapa" Vanaspara, els quals són coneguts per una inscripció descoberta a Sarnath, datada l'any 3 de Kanishka (vers 130), en la qual fan homenatge als kushans.[17]

Pataliputra[modifica | modifica el codi]

Moneda de plata de Vijayamitra en nom d'Azes; hi ha al darrera el símbol budista triratna, a l'esquerra
El rei Azes en una moneda

El text dels Yuga Purana, descriu una invasió de Pataliputra pels escites durant el segle I aC, després que set grans reis haguessin governat en successió a Saketa després de la retirada dels yavanes; els purana informen que el rei dels sakes va matar a un quart de la població abans de ser mort al seu torn pel rei de Kalinga Shata i un grup de sabales (sabares o bhilles).[18]

Conquestes dels indo-parts i dels kushan[modifica | modifica el codi]

A la mort d'Azes, el governant indo-escita del nord-oest de l'Índia, va començar l'expansió del rei indo-part Gondofares als darrers anys del segle I aC. En les dècades següents un nombre desconegut de governants escites es van mantenir en fortaleses locals a la vora dels territoris indo-parts, alguns d'ells sotmesos o pagant tribut a Gondofares I i als seus successors.

A l'inici del segle I el domini indo-part fou gradualment reemplaçat pel dels kushans, una de les cinc tribus dels yuezhi que havien viscut a Bactriana per més d'un segle i ara s'expandien cap a l'Índia on van crear l'imperi Kushan. Els kushans finalment van arribar al nord-oest de l'Índia vers el 75 i a l'àrea de Mathura vers el 100, on van prosperar durant segles.

Llegat dels Ksàtrapes occidentals[modifica | modifica el codi]

Moneda dels ksàtrapa occidental Rudrasimha I (vers 175 a 197).

Els indo-escites van continuar dominant l'àrea de Sistan sota el regnat de Bahram II (276–293), i al mateix temps dominaven algunes zones de l'Índia: Kathiawar i Gujarat van estar sota el seu domini fins al segle V sota la designació de Ksàtrapes occidentals, fins que foren conquerits per Chandragupta II (també Vikramaditya) i integrats a l'Imperi Gupta. El darrer governant indo-escita (ksàtrapa occidental) fou Rudrasimha III vers el 395.

El Brihat-Katha-Manjari de Kshmendra (10/1/285-86) ens informa que vers el 400 l'Imperi Gupta sota Vikramaditya (Chandragupta II) havia alliberat la terra sagrada dels bàrbars com els shakas, mlecchas, kamboges, yavanes, tusharas, parasikas, huna, etc aniquilant completament aquestos pecadors.

Al segle X el Kavyamimamsa del Raja Shekhar (Cap. 17) encara llista junts els sakes, tushares, vokanes, huna, kamboges, bahlikes, pahlaves, tangana, turukshes, etc. i diu que eren tribus localitzades a la divisió d'Uttarapatha.

Indo-escites a les fonts occidentals[modifica | modifica el codi]

A la taula de Peutinger, "Scythia" apareix a la boca del riu Indus.

La presència del territori escita a l'àrea de Pakistan a la boca del Indus, cap a la zona de la moderna Karachi, és esmentada extensament a les fonts romanes. El mapa de Ptolemeu, el Periple de la mar Eritrea i la Taula de Peutinger se'n fan ressò. ElPeriple diu que Minnagara era la capital i que els escites i els parts van lluitar durant el segle I; també distingeix Scythia d'Ariaca més a l'est (centrada a Gujarat i Malwa), territoris governats pels ksàtrapes occidentals (en aquesta època el rei Nahapana).

Establiment de regnes Mlechcha a l'Índia del nord[modifica | modifica el codi]

Moneda de Maues mostrant a Balarama, segle I aC. British Museum.

L'horda escita dels mleccha (formada per una barreja de sakes, yavanes, kamboges i pahlaves) va emigrar a Drangiana i regions de l'entorn i més tard es va expandir cap al nord i sud-oest de l'Índia a través de la vall de l'Indus. Van arribar a Sovira, Gujarat, Rajasthan i nord de l'Índia, i van formar regnes en aquesta zona. Al Ramayana hi ha referències a la lluita entre els indis i els mlecches al segle II aC o poc després.[19] Les indicacions dels Ramayana probablement es refereixen al temps en que les hordes barrejades al Sakastan van avançar cap al baix Indus via el pas de Bolan i van arribar a les terres índies, i explica la lluita d'aquestes hordes per agafar el poder polític a Sovira, Gujarat, Rajasthan, Punjab, Malwa, Maharashtra i fins i tot àrees encara més a l'est, centre i sud. Alguns autors no obstant ho neguen. Les referències al Mahabharata aludirien a l'època d'anarquia que va seguir a la caiguda dels Maurya i després dels Sunga i a l'ocupació posterior per les hordes de sakes, yavanes, kamboges, Pahlaves, bahlikes, shudres i rishikes, tribus o grups procedents del nord-oest.

Proves sobre invasions conjuntes[modifica | modifica el codi]

Els grups escites que van envair els regnes indis incloïen a més dels sakes altres tribus aliades com els medii, xanthii, massagetae, etc.. Aquestos pobles foren absorbits dins la comunitat Kshatriya, corrent principal de la societat índia.[20]

Els Sakes eren inicialment un poble de trans-Hemodos regió de Shakadvipa, segons els Purana, o Scythia dels escriptors clàssics. Isidor de Carax (inicis del segle I) els esmenta a Sakastana (modern Sistan) i el Periple de la mar Eritres (també probablement al segle I) esmenta Scythia com un districte del Baix Indus amb Minnagra com a capital. Ptolemeu (140) situa Escítia al mateix lloc incloent la Patalena (Pataliputra) i la Surastrena (Saurashtra). Al segle II aC la invasió escita fou portada segurament de manera conjunta pels sakes, pahlaves, kamboges, parades, rishikes i altres tribus aliades del nord-oest.[21] i com a resultat un grup de pobles que havien viscut originalment al nord-oest abans de Crist, apareixen al sud-oest de l'ïndia després de Crist; tots aquestos pobles haurien entrat a l'Índia al temps de la invasió escita i res deixa pensar que fos separadament.

Els Kshatriyes del nord-oest[modifica | modifica el codi]

El Manusmriti, escrit vers el 200, agrupa els sakes amb els yavanes, kamboges, parades, pahlaves, kirates, darades, etc., i els esmenta com a guerrers degradats o Kshatriyes" (X/43-44). Anushasanaparva al Mahabharata també veu aquestos grups de la mateix manera. Patanjali al Mahabhashya considera als sakes i els yavanes com a purs Shudra (II.4.10). El Vartika del Katyayana diu que els reis dels sakes i dels yavanes, igual que els dels kambogesanas, like those of the Kambojas, podien ser esmentats pels seus respectius noms tribals. El Mahabharata associa els sakes i els yavanes, gandhares, kamboges, pahlaves, tushares, sabares, barbares, etc. i els considera tribus de bàrbars de Uttarapatha; en un altra lloc el mateix èpic agrupa aa sakes, kamboges i khashes i els considera tribus de Udichya (divisió del nord, 5/169/20). També el Kishkindha Kanda del Ramayana situa els sakes, kamboges, yavanes i parades al nors-oest més enllà del Himavat (Himalaia) referit al Hindu Kush.


Reis Indo-Escites[modifica | modifica el codi]

India del nord-oest[modifica | modifica el codi]

Kshaharates[modifica | modifica el codi]

Apracarages (àrea de Bajaur)[modifica | modifica el codi]

Paratarages[22] (regió de Balutxistan)[modifica | modifica el codi]

Bi-dracma del Parataraja Bhimajhunasa.
Anvers: bust de Bhimajhunasa amb tiara i diadema.
Revers: Esvàstica amb llegenda.
  • Yolamira, fill de Bagareva (vers 125–150 CE)
  • Bagamira, fill de Yolamira (vers 150)
  • Arjuna, segon fill de Yolamira (vers 150–160)
  • Hvaramira, tercer fill de Yolamira (vers 160–175)
  • Mirahvara, fill de Hvaramira (vers 175–185)
  • Miratakhma, un altra fill de Hvaramira (vers 185–200)
  • Kozana, fill de Bagavharna (possible nét de Bagamira) (vers 200–220)
  • Bhimarjuna, fill de Yolatakhma (possible nét d'Arjuna?) (vers 220–235)
  • Koziya, fill de Kozana (vers 235–265)
  • Datarvharna, fill de Datayola I (possible nét de Bhimarjuna?) (vers 265–280)
  • Datayola II, fill de Datarvharna (vers 280–300)

"Ksàtrapes septentrionals" (regió de Mathura)[modifica | modifica el codi]

Petits reis locals[modifica | modifica el codi]

ksàtrapes occidentals[modifica | modifica el codi]

Descendents dels indo-escites[modifica | modifica el codi]

Segons l'escriptor Shivaram Shetty, és gairebé segur que un nombre de comunitats d'Àsia, principalment als nord-oest de l'Índia, descendeixen dels escites, especialment els jats, nairs i bunts[23][24][25]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Millward (2007), pàg. 13.
  2. Claudi Ptolemeu vi, xiii (1932), pàg. 143.
  3. Ronca (1971), pàgs. 39, 102, 108.
  4. Shiji, cap. 123 traduït a: Burton Watson (1993), pàg. 234.
  5. Justí XL.II.2
  6. Isidor de Carax, Sathmoi Parthikoi, 18.
  7. Political History of Ancient India, 1996, p 693.
  8. The Sakas in India, pàg. 14, S. Chattopadhyaya; The Development of Khroshthi Script, pàg 77, C. C. Dasgupta; Hellenism in Ancient India, pàg. 120, G. N. Banerjee; Ancient Kamboja, People and the Country, 1981, p 308
  9. Hindu Polity, 1943, pàg 144, K. P. Jayswal
  10. Parthian stations, 18 a Parthian stations
  11. Periplus of the Erythraean Sea, 38
  12. "The dynastic art of the Kushans", John Rosenfield, p 130
  13. Kshatrapasa pra Kharaostasa Artasa putrasa. Vegeu: Political History of Ancient India, 1996, pàg. 398, H. C. Raychaudhury, B. N. Mukerjee; Ancient India, 1956, pàgs 220–221, R. K. Mukerjee
  14. Ancient India, pp 220–221, R. k. Mukerjee; Corpus Inscriptionum Indicarum, Vol II, Part 1, p 36, D S Konow
  15. Jayaswal escriu:"Mathura estava sota pobles de fora com els yavanes i kamboges... els quals tenien una manera especial de lluitar" (Manu and Yajnavalkya, K. P. Jayswal); vegeu també: Indian Historical Quarterly, XXVI-2, p 124. Comentaris de Shashi Asthana: "El Mahabharata esmenta el setge de Mathura pels yavanes i kamboges (vegeu: History and Archaeology of India's Contacts with Other Countries, from Earliest Times to 300 B.C., 1976, p 153, Shashi Asthana): Ancient India, 1956, p 220, R. K. Mukerjee
  16. Mahabharata 12.101.5.
  17. Font: "A Catalogue of the Indian Coins in the British Museum. Andhras etc..." Rapson, p ciii
  18. A gap in Puranic history
  19. Political History of Ancient India, 1996, pp 3–4.
  20. History and Culture of Indian People, The Vedic Age, pag. 286–87, 313–14.
  21. Intercourse Between India and the Western World, pàg 75–93, H. G. Rawlinson
  22. Further Light on the Paratarajas
  23. Shivaram Shetty, Kossar, 1980, Mangalore University
  24. Census of India, 1961: Kerala, Office Of The Registrar General, 1965
  25. The Modern review, Ramananda Chatterjee, 1922

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Harold Walter Bailey, 1958. "Languages of the Saka." Handbuch der Orientalistik, I. Abt., 4. Bd., I. Absch., Leiden-Köln. 1958.
  • Faccenna D., "Sculptures from the sacred area of Butkara I", Istituto Poligrafico Dello Stato, Libreria Dello Stato, Rome, 1964.
  • János Harmatta, ed., 1994. History of civilizations of Central Asia, Volume II. The development of sedentary and nomadic civilizations: 700 B.C. to A.D. 250. Paris, UNESCO Publishing.
  • Hill, John E. 2004. The Peoples of the West from the Weilue 魏略 by Yu Huan 魚豢: A Third Century Chinese Account Composed between 239 and 265 CE. Draft annotated English translation. «Enllaç».
  • Hill, John E. (2009) Through the Jade Gate to Rome: A Study of the Silk Routes during the Later Han Dynasty, 1st to 2nd Centuries CE. BookSurge, Charleston, South Carolina. ISBN 978-1-4392-2134-1.
  • Hulsewé, A. F. P. and Loewe, M. A. N. 1979. China in Central Asia: The Early Stage 125 BC – AD 23: an annotated translation of chapters 61 and 96 of the History of the Former Han Dynasty. E. J. Brill, Leiden.
  • Huet, Gerard (2010) "Heritage du Sanskrit Dictionnaire, Sanskrit-Francais," p. 128. «PDF».
  • Litvinsky, B. A., ed., 1996. History of civilizations of Central Asia, Volume III. The crossroads of civilizations: A.D. 250 to 750. Paris, UNESCO Publishing.
  • Liu, Xinru 2001 "Migration and Settlement of the Yuezhi-Kushan: Interaction and Interdependence of Nomadic and Sedentary Societies." Journal of World History, Volume 12, No. 2, Fall 2001. University of Hawaii Press, pp 261–292. «Enllaç»..
  • Bulletin of the Asia Institute: The Archaeology and Art of Central Asia. Studies From the Former Soviet Union. New Series. Edited by B. A. Litvinskii and Carol Altman Bromberg. Translation directed by Mary Fleming Zirin. Vol. 8, (1994), pp 37–46.
  • Millward, James A. (2007). Eurasian Crossroads: A History of Xinjiang. Columbia University Press, New York. ISBN 978-0-231-13924-3.
  • Pulleyblank, Edwin G. 1970. "The Wu-sun and Sakas and the Yüeh-chih Migration." Bulletin of the School of Oriental and African Studies 33 (1970), pp 154–160.
  • Claudi Ptolemeu (1932). The Geography. Translated and edited by Edward Luther Stevenson. 1991 unabridged reproduction. Dover Publications, Mineola, N. Y. ISBN 0-486-26896-9 (pbk)
  • Puri, B. N. 1994. "The Sakas and Indo-Parthians." In: History of civilizations of Central Asia, Volume II. The development of sedentary and nomadic civilizations: 700 B.C. to A.D. 250. Harmatta, János, ed., 1994. Paris: UNESCO Publishing, pp 191–207.
  • Ronca, Italo (1971). Ptolemaios Geographie 6,9–21. Ostrian und Zentralasien, Teil I. IsMEO — ROM.
  • Watson, Burton. Trans. 1993. Records of the Grand Historian of China: Han Dynasty II (Revised Edition). Translated from the Shih chi of Ssu-ma Ch'ien. Chapter 123: The Account of Ta-yüan. Columbia University Press. ISBN 0-231-08167-7
  • Wilcox, Peter and Angus McBride (1986). Rome's Enemies (3): Parthians and Sassanid Persians (Men-at-Arms). Osprey Publishing; illustrated edition. ISBN 978-0-85045-688-2.
  • Yu, Taishan. 1998. A Study of Saka History. Sino-Platonic Papers No. 80. July, 1998. Dept. of Asian and Middle Eastern Studies, University of Pennsylvania.
  • Yu, Taishan. 2000. A Hypothesis about the Source of the Sai Tribes. Sino-Platonic Papers No. 106. September, 2000. Dept. of Asian and Middle Eastern Studies, University of Pennsylvania.
  • Political History of Ancient India, 1996, H. C. Raychaudhury
  • Hindu Polity, A Constitutional history of India in Hindu Times, 1978, K. P. Jayswal
  • Geographical Data in Early Puranas, 1972, M. R. Singh
  • India and Central Asia, 1955, P. C. Bagchi
  • Geography of Puranas, 1973, S. M. Ali
  • Greeks in Bactria and India, W. W. Tarn
  • Early History of North India, S. Chattopadhyava
  • Sakas in Ancient India, S. Chattopadhyava
  • Development of Kharoshthi script, C. C. Dasgupta
  • Ancient India, 1956, R. K. Mukerjee
  • Ancient India, Vol III, T. L. Shah
  • Hellenism in Ancient India, G. N. Banerjee
  • Manu and Yajnavalkya, K. P. Jayswal
  • Anabaseeos Alexanddrou, Arrian
  • Mathura Lion Capital Inscriptions
  • Corpus Inscriptionium Indicarum, Vol II, Part I, S. Konow

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indo-Escita Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 28° 29′ N, 74° 29′ E / 28.49,74.48