Indol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura

L'indol, en anglès indole, és un compost orgànic aromàtic heterocíclic. El nom indol deriva de l'indigo, un pigment blau en el qual la molècula conté dos grups indols soldats. Contràriament a les amines clàssiques, l'indol no és una base química.

L'indol és un compost sòlid que té una olor intensa de matèria fecal, però en canvi a baixes concentracions té una bona olor i forma part de molts perfums.

L'estructura indol es presenta en molts composts orgànics com per exemple el triptòfan i l'auxina.

Història[modifica | modifica el codi]

Estructura química de l'indol segons Baeyer, 1869

La química de l'indol es va començar a desenvolupar amb l'estudi del pigment blau indigo. El 1866 Adolf von Baeyer (premi Nobel de química el 1917), reduí l'oxindol utilitzant zinc i proposà una fórmula química.[1]


Ús[modifica | modifica el codi]

L'essència natural de gessamí utilitzada en perfumeria conté un 2,5 % d'indol. La producció natural d'un quilo d'essència requereix collir milions de flors i costa uns 10 000 $. L'essència sintètica es fa amb indol i un quilo costa només 10 $.

L'indol és punt de partida per sintetitzar molts compostos orgànics, pigments, medicaments etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indol Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. A. Baeyer, A. Emmerling, Chemische Berichte, 2, 679 (1869).
  • Indoles Part One, W. J. Houlihan (ed.), Wiley Interscience, New York, 1972.
  • J. A. Joule, K. Mills Heterocyclic Chemistry, 4th edition, Blackwell Science, Oxford, UK, 2000.