Hindustànic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Indostànic)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
hindustànic
हिन्दुस्तानी, ہندوستانی
Pronunciació: AFI: /hɪnd̪ʊst̪aːni/
Altres denominacions: indostànic, hindi-urdú, hindavi
Parlat a: Índia i Pakistan i països amb immigració d'aquests estats (Nepal, Estats Units, etc.)
Regió: Sud d'Àsia
Parlants: prop de 540 milions[1]
Classificació genètica: Indoeuropea

  Indoiraniana
   Indoària
    Subgrup central
       Hindustànic: Hindi, Urdú
estatus oficial
Regulat per: Central Hindi Directorate (hindi en Índia), National Language Authority (urdú en Pakistan), National Council for Promotion of Urdu Language (urdú en Índia)
codis de la llengua
ISO 639-1 hi,ur
ISO 639-2 hin,ur
ISO 639-3 hin,ur
Àrees on l'urdú és oficial o cooficial (taronja) i on l'hindi és oficial (groguenc)
Àrees on l'urdú és oficial o cooficial (taronja) i on l'hindi és oficial (groguenc).
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'hindustànic[2][3] o indostànic[4] (hindi: हिन्दुस्तानी, transliteració IAST: hindustānī, urdú: ہندوستانی ), també conegut com a hindi-urdú i hindavi, és la lingua franca al nord de l'Índia i a gran part del Pakistan. És una llengua pluricèntrica amb dues formes oficials, l'hindi (escrit en devanagari) i l'urdú (escrit en nastaliq).

Taula de continguts

Classificació [modifica]

L'hindustànic és una llengua indoeuropea, indoiraniana, de la branca indoària i del subgrup central.

Els dos principals representats de l'hindustànic són l'hindi i l'urdú. Ambdues llengües són oficials i estandarditzades, l'hindi a l'Índia i l'urdú a Índia i Pakistan. La forma vernacular comuna d'ambdues és el dialecte khariboli, una variant oral parlada als territoris rurals que envolten Delhi. Un altre terme és el de bazaar hindustani o "hindustànic de bazar" (o de mercat), nom donat pel lingüista indi Sumit Kumar Chatterjee en 1931 a la lingua franca que es parlava a l'actual Kolkata (i també a uns altres territoris on l'hindi no és l'idioma predominant) i que es caracteritzava per ser una variant molt simplificada.[5] Aquesta particularitat de lingua franca fa de l'hindustànic una llengua neutre per al seu ús a les pel·lícules de Bollywood, que són populars tant en l'Índia com al Pakistan.

L'hindustànic configura un continu dialectal de mútua intel·ligibilitat que s'esten pels territoris del Pakistan i del nord de l'Índia. Però també és present als territoris amb immigració provinent d'ambdós països, com el Nepal, els Estats Units, Myanmar, Malàisia, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs, Sri Lanka, el Regne Unit, Sud-àfrica, el Canadà, Maurici, etc.

Actualment, es calcula que poden haver-hi prop de 540 milions de persones parlants d'hindustànic arreu del món.[1][5] Les xifres varien o es contradiuen segons l'estudi. Així, per exemple, les xifres de parlants d'hindi van des dels 120 milions arreu[6] fins els 420 milions només a l'Índia.[7] Les xifres de parlants d'urdú són més reduïdes: uns 10 milions al Pakistan (un 8% de la població) i uns 104 milions arreu.[8]

Història [modifica]

La frase Zaban-e Urdu-e Mualla escrita en cal·ligrafia nastaliq

L'hindustànic com a dialecte oral es va desenvolupar al llarg dels segles XII al XVIII. Els musulmans s'hi van establir al Nord de l'Índia entre els segles X i XIII, temps durant el qual es va produir una barreja de cultures que va fructificar en la necessitat de tenir una lingua franca. A finals del segle XIII Amir Khusro esmenta als seus escrits el nom d'aquesta lingua franca i l'anomena hindwi. Segons el lingüista Chatterjee el terme hindustànic apareix al segle XVII. La primera gramàtica europea d'hindustànic data de 1715.[9]

Durant el període mogol, l'hindustànic substitueix gradualment l'ús del persa entre la noblesa de Delhi a finals del segle XVII. Amb el creixent prestigi del dialecte passa a ser conegut com urdú (exactament zabān-e Urdu-e mo'al·la "llengüa de la cort").

L'origen del terme hindustànic va ser el nom que donaren els turcoperses mogols conqueridors de l'Índia al khariboli, la forma local de hindi per designar la seva capital, Delhi, i les ciutats properes. Com a llengua en contacte entre dues cultures, l'hindustànic va absorbir un gran nombre de paraules perses, àrabs i turques,i després de la conquesta mogol s'estengué com a lingua franca pel nord de l'Índia on va mantenir el seu estatus durant els dos segles següents, malgrat que el vocabulari variés força depenent de la llengua local. Va convertir-se en la llengua literària, a més del persa, a la cort musulmana. Amb el temps es va dir urdú (zabān-e Urdu "llengua del camp" en persa, derivat dels llenguatges altaics ordū "camp". En el llenguatge molt influït pel persa de la cort es deia rekhta, o "barrejat".

Quan els britànics conqueriren l'Índia, al final del segle XVIII fins als darrers anys del segle XIX, utilitzaren les paraules 'hindustani' i 'urdú' com a sinònims intercanviables. El van fer llenguatge de l'administració de l'Índia Britànica, preparant-lo per a ser els idiomes oficials dels moderns estats de l'Índia i el Pakistan.

Hindi i urdú [modifica]

Són pràcticament idèntics pel que fa a la gramàtica i comparteixen el vocabulari bàsic i fins i tot les normes oficials són gairebé idèntiques en la gramàtica, encara que difereixen en les convencions literàries i en el vocabulari acadèmic i tècnic. L'urdú té una forta influència persa, àrab i de l'Àsia Central i les de l'hindi provenen més del sànscrit.[10][11]

Mentre a nivell oral, l'urdú i l'hindi estan considerats dialectes d'una mateixa llengua (o diasistema), el vocabulari escrit formal és diferent. L'urdú té préstecs del persa i de l'àrab, i el hindi literari en té del sànscrit i del prakrit. La gramàtica i el vocabulari bàsic (la majoria de pronoms, verbs etc.) tant de l'urdú com de l'hindi són els mateixos i deriven de la base del prakrit.

Alfabets utilitzats [modifica]

Actualment l'hindustànic principalment s'escriu utilitzant l'alfabet devanagari o l'alfabet persoaràbic. Tanmateix l'alfabet kaithi era l'utilitzat històricament.

Alfabet persoaràbic utilitzat per escriure l'hindustànic (urdú):

جھ ڄ ج پ ث ٺ ٽ ٿ ت ڀ ٻ ب ا
ɟʱ ʄ ɟ p s ʈʰ ʈ tʰ t bʱ ɓ b *
ڙ ر ذ ڍ ڊ ڏ ڌ د خ ح ڇ چ ڃ
ɽ r z ɖʱ ɖ ɗ dʰ d x h cʰ c ɲ
ڪ ق ڦ ف غ ع ظ ط ض ص ش س ز
k x pʰ f ɣ ∅ z t z s  ? s z
ي ه و ڻ ن م ل ڱ گھ ڳ گ ک
* h * ɳ n m l ŋ ɡʱ ɠ ɡ kʰ

Alfabet devanagari utilitzat per escriure l'hindustànic (hindi):

अ आ इ ई उ ऊ ए ऐ ओ औ
a ā i ī u ū e ai o au
क ख ख़ ग ॻ ग़ घ ङ
k kʰ x ɡ ɠ ɣ ɡʱ ŋ
च छ ज ॼ ज़ झ ञ
c cʰ ɟ ʄ z ɟʱ ɲ
ट ठ ड ॾ ड़ ढ ढ़ ण
ʈ ʈʰ ɖ ɗ ɽ ɖʱ ɽʰ ɳ
त थ द ध न
t tʰ d dʱ n
प फ फ़ ब ॿ भ म
p pʰ f b ɓ bʱ m
य र ल व
j r l ʋ
श ष स ह
sh ʂ s h

A causa de l'anglicització i de l'ús internacional de l'alfabet llatí, en hindustànic també s'hi escriu. Aquesta adaptació es diu urdú romanitzat. Malgrat l'oposició dels partidaris dels alfabets devanagari i persoaràbic, l'urdú romanitzat guanya popularitat especialment entre la joventut, que usa Internet.

Text de mostra [modifica]

A continuació es presenta l'article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans com a text de mostra.

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Hindi Formal:
अनुच्छेद 1 — सभी मनुष्यों को गौरव और अधिकारों के मामले में जन्मजात स्वतन्त्रता प्राप्त है। उन्हें बुद्धि और अन्तरात्मा की देन प्राप्त है और परस्पर उन्हें भाईचारे के भाव से बर्ताव करना चाहिये।
Urdu Formal:
دفعہ 1: تمام انسان آزاد اور حقوق و عزت کے اعتبار سے برابر پیدا ہوۓ ہیں۔ انہیں ضمیر اور عقل ودیعت ہوئی ہیں۔ اسلۓ انہیں ایک دوسرے کے ساتھ بھائی چارے کا سلوک کرنا چاہیۓ۔

Referències [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Quiles, Carlos. «A Grammar of Modern Indo-European» (en anglès) p. 84. Indo-European Association, 2009. [Consulta: 4 maig 2013].
  2. ↑ «Hindustànic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 maig 2013].
  3. ↑ «Hindustànic». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 maig 2013]
  4. ↑ «Hindustànic». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 maig 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 «The Culture of India» (en anglès) p. 81. The Rosen Publishing Group. [Consulta: 7 maig 2013].
  6. ↑ Ethnologue. «Hindi» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2013].
  7. ↑ «Cens de l'Índia (2001)» (en anglès). Abstract of speakers strenght of languages and mother tongues - 2001. [Consulta: 4 maig 2013].
  8. ↑ Ethnologue. «Urdu» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2013].
  9. ↑ Keith Brown i Sarah Ogilvie. «Concise Encyclopedia of Languages of the World» (en anglès) p. 497-500. Elsevier, 2008.
  10. ↑ Yamuna Kachru. Hindi
  11. ↑ Dale Hoiberg. Students' Britannica: India: Select essays, Indu Ramchandani page 175

Bibliografia [modifica]

  • Asher, R. E. (1994). Hindi. In Asher (Ed.) (pàg. 1547-1549).
  • Asher, R. E. (Ed.). (1994). The Encyclopedia of language and linguistics. Oxford: Pergamon Press. ISBN 0-08-035943-4.
  • Bailey, Thomas G. (1950). Teach yourself Hindustani. London: English Universities Press.
  • Chatterji, Suniti K. (1960). Indo-Aryan and Hindi (rev. 2nd ed.). Calcutta: Firma K.L. Mukhopadhyay.
  • Dua, Hans R. (1992). Hindi-Urdu as a pluricentric language. In M. G. Clyne (Ed.), Pluricentric languages: Differing norms in different nations. Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 3-11-012855-1.
  • Dua, Hans R. (1994a). Hindustani. In Asher (Ed.) (pàg. 1554).
  • Dua, Hans R. (1994b). Urdu. In Asher (Ed.) (pàg. 4863-4864).
  • Rai, Amrit. (1984). A house divided: The origin and development of Hindi-Hindustani. Delhi: Oxford University Press. ISBN 0-19-561643-X.

Altres lectures [modifica]

Enllaços externs [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hindustànic&oldid=11875700»