Indoxina francesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Union Indochinoise
Liên bang Đông Dương
Indoxina francesa

Imperi colonial francès

Flag of Cambodia under French protection.svg
Flag of French Laos.svg
Flag of France.svg
Flag of Colonial Annam.svg
Flag of None.svg
1887 – 1954 Flag of Cambodia.svg
Flag of Laos (1952-1975).png
Flag of South Vietnam.svg
Flag of North Vietnam 1945-1955.svg

de}}} {{{common_name}}}

Bandera

Ubicació de {{{common_name}}}
Capital Hanoi
Idioma oficial francès
Forma de govern Federació
Història
 • Ocupació francesa 1887
 • Ocupació de Laos 1893
 • Independència del Vietnam del Nord 1945
 • Independència de Laos 1949
 • Independència del Cambodja 1953
 • Dissolució 1954
Superfície
 • 1945 750.000 km2

L'Indoxina francesa ( en francès: L'Indochine française o Union Indochinoise; en vietnamita: Liên bang Đông Dương) fou una colònia de l'imperi colonial francès situat a la Indoxina.

Territoris[modifica | modifica el codi]

Aquesta colònia estava formada per quatre protectorats:

  • Cotxinxina, colònia sota administració directa situada a l'actual Vietnam
  • Tonquín, protectorat situat a l'actual Vietnam
  • Annam, protectorat situat a l'actual Vietnam
  • Laos, protectorat
  • Cambodja, protectorat

Història[modifica | modifica el codi]

França va assumir la sobirania sobre Annam i Tonquín després de la Guerra Franco-Xinesa, que va durar entre 1884 i 1885. La Indoxina francesa fou formada l'octubre de 1887 per la unió d'Annam, Tonquín, la Cotxinxina i el Regne de Cambodja. Posteriorment l'any 1893 s'hi va incorporar Laos.

Els francesos van deixar formalment en el poder als sobirans locals, que eren els emperadors de Vietnam, els reis de Cambodja i els reis de Luang Prabang, sent els governadors locals uns simples testaferros.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Al setembre de 1940, durant la Segona Guerra Mundial, la França del règim de Vichy, que s'havia sotmès a l'Alemanya Nazi, va accedir a les demandes del Japó per ocupar Tonquín. Això va permetre al Japó un millor accés a la Xina en la Segona Guerra Sinojaponesa, contra les forces de Chiang Kai-shek, un fet que només va ser una petita part de l'estratègia de dominació del Japó de les zones properes a l'Oceà Pacífic i del sud-est d'Àsia, un fet que va ajudar molt a l'èxit del seu aliat nazi al derrotar a les forces del Pacífic dels Països Baixos a les Índies Orientals Neerlandeses i França. En la seva ocupació els japonesos van mantenir la burocràcia i prefectures franceses per dirigir la Indoxina.

El 9 de març de 1945, amb França alliberada, Alemanya en retirada, i els Estats Units ascendents al Pacífic, Japó va decidir prendre el control complet de la Indoxina francesa. Els japonesos es van mantenir al poder fins a la notícia de la rendició del seu govern al final de la Segona Guerra Mundial, després que les bombes atòmiques fossin llançades sobre les ciutats de Hiroshima i Nagasaki.

Guerra d'Indoxina[modifica | modifica el codi]

Indoxina l'any 1886.
Article principal: Guerra d'Indoxina

Després de la Guerra Mundial, França va intentar reafirmar-se en la regió, però va entrar en conflicte amb el Viet Minh, una organització de nacionalistes comunistes vietnamita dirigits per Ho Chi Minh, el qual havia estat educat a França. Durant la Segona Guerra Mundial els Estats Units havien donat suport al Viet Minh en la resistència contra els japonesos; així doncs en finalitzar aquesta guerra el grup estava al comandament del país, el que va conduir a l'anomenada Guerra d'Indoxina entre França i els vietnamites de Ho Chi Minh.

El 2 de setembre de 1945 va declarar la independència de la República Democràtica del Vietnam, però abans del final de setembre, una força de soldats britànics, francesos i indis, juntament amb les tropes japoneses capturades, van restaurar el control francès, si bé no pogueren evitar la independència del Regne de Laos el 19 de juliol de 1949. El 1950 Minh va declarar novament una República Democràtica de Vietnam independent, que fou reconeguda pels pels seus camarades comunistes de la República Popular de la Xina i de la Unió Soviètica. En l'avanç de la guerra s'aconseguí la independència del Regne de Cambodja el 9 de novembre de 1953.

La lluita va durar fins al març de 1954, quan el Viet Minh va obtenir la decisiva victòria contra les forces franceses en la Batalla de Dien Bien Phu. Això va dur a la partició del Vietnam en la República Democràtica de Vietnam o Vietnam del Nord, sota el control del Viet Minh, i l'Estat de Vietnam al sud, el qual tenia el suport dels Estats Units, el Regne Unit i França. Els fets de 1954 també van marcar la fi de la intervenció francesa en la regió i els inicis del compromís seriós dels Estats Units envers el futur Vietnam del Sud, el qual va conduir a la Guerra de Vietnam.

La divisió del Vietnam va ser convinguda el 1954 en la Conferència de Ginebra, on els Estats Units d'Amèrica, la Unió Soviètica, el Regne Unit, França i la República Popular de la Xina també van establir diverses disputes excepcionals sobre la Guerra de Corea. Va ser en aquesta conferència que França va abandonar qualsevol intenció de reclamar part del territori en la península Indoxinesa, reconeixent la independència d'Indoxina. Creació dels estats de Laos, Cambotja i els dos Vietnams.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indoxina francesa
  1. «The Final Declarations of the Geneva Conference July 21, 1954». The Wars for Viet Nam. Vassar College. [Consulta: 20 juliol 2011].

Coord.: 21° 02′ 00″ N, 105° 51′ 00″ E / 21.03333333333°N,105.85°E / 21.03333333333; 105.85