Induciòmar (trèver)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Induciomarus (trèvir))
No s'ha de confondre amb Induciòmar (al·lòbroge).
Infotaula de personaInduciòmar
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Gàl·lia Modifica el valor a Wikidata
Mort54 aC Modifica el valor a Wikidata
Gàl·lia Modifica el valor a Wikidata
Rei
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCabdill
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata

Induciòmar [1] (en llatí Induciomarus o Indutiomarus) va ser un cap dels trèvers i dirigent del sector resistent a la invasió romana.

Quan Juli Cèsar va entrar al territori dels trèvers l'any 54 aC abans de la invasió de Britànnia, la gent va deposar les armes i no va seguir en el desig de guerra a Induciòmar, que es va haver de sotmetre. Cèsar de moment va acceptar la submissió, però va instar als caps tribals a donar suport a Cingètorix, gendre i rival d'Induciòmar i cap del partit romà.

Induciòmar va esperar la seva oportunitat i aquesta va arribar a l'hivern quan, per manca de gra, Juli Cèsar va haver de separar les seves tropes i estacionar-les en diferents llocs.[2] El cap dels trèvers, amb el suport d'Ambíorix i Cativolc, caps dels eburons, va atacar als romans que romanien al seu territori i després es va dirigir contra Tit Labiè que havia acampat a territoris dels rems (remi) a la frontera amb els trèvers, però en conèixer la victòria de Cèsar sobre els nervis al setge de Namur, es va retirar al seu propi territori on va aixecar més tropes i va marxar altra vegada contra Labiè al que va rodejar al seu camp de Lavacherie;[3] una sortida sobtada de Labiè el va sorprendre i les seves forces van ser posades en fuita i ell mateix va morir en la fugida, en travessar un riu.

Referències[modifica]

  1. Cèsar, Juli. «Llibre V, III.2». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 46. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Juli Cèsar, De bello gallico V, 24-25
  3. (anglès) James Anthony Froude. Caesar A Sketch, p.200