Indulgència
La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis). Les indulgències van arribar a ser un negoci a l'edat moderna, ja que el clergat venia absolucions a canvi de béns i diners per la por a l'Infern dels creients. Aquests abusos van ser un dels motius que van provocar el protestantisme.
El fet de poder adquirir una indulgència es deu a la doctrina de la comunió dels sants, per la qual una persona pot «netejar» la culpa d'altri, atès que Jesús va salvar tota la humanitat i amb el seu patiment va crear una comunitat. Per això es justifiquen les oracions, donatius i promeses de parents i coneguts per facilitar l'ascens al Cel dels morts propers.
La indulgència plenària denota la remissió de totes les penes temporals (per ser servit al Purgatori, i per tant no etern) pels pecats comesos.
Bibliografia[modifica]
- Parshall, Peter, in David Landau & Peter Parshall, The Renaissance Print, Yale, 1996, ISBN 0300068832
- Shestack, Alan; Fifteenth century Engravings of Northern Europe; 1967, National Gallery of Art, Washington (Catalogue), LOC 67-29080
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indulgència |
- Enrico dal Covolo: The Historical Origin of Indulgences (anglès)
- Indulgentiarum Doctrina Promulgació de Pau VI, 1 de gener de 1967.
- Enchiridion Indulgentiarum (llatí)
- Traducció a l'anglès de Enchiridion Indulgentiarum (1986) Arxivat 2017-01-23 a Wayback Machine.
- Discurs de Joan Pau II sobre les indulgències (29/9/1999)