Infanta Felipa de Coimbra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís

L’infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del segle XV.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Felipa de Coïmbra fou filla del duc de Coïmbra, Pere de Portugal, i d'Elisabet d'Urgell i d'Aragó, la primogènita de Jaume d'Urgell el Dissortat, legítim aspirant a la corona catalana després de la Mort del rei Martí l'Humà, i clar derrotat al Compromís de Casp. A més de ser néta del darrer comte d'Urgell, era doncs, besnéta del rei català Pere el Cerimoniós.

Per línia paterna era néta de João I rei de Portugal i Felipa de Lancaster, princesa anglesa, i per això li posaren Felipa. El seu pare Pere de Coïmbra esdevindria regent de Portugal amb la mort del rei Duarte I, durant la minoria d'edat d'Alfons V.

Fou la més jove de sis germans.[1] El seu germà gran, Pere, es convertí en Pere IV, rei de Catalunya, (1464-1466) durant la Guerra Civil catalana contra Joan II. Un altre germà, Joan, esdevingué rei de Xipre en casar-se amb Carlota de Lusignan. La germana Isabel fou reina de Portugal en casar-se amb el seu cosí Alfons V. El germà Jaume féu carrera religiosa a l'ombra del papa Borja Calixt III, esdevenint cardenal i arquebisbe de Lisboa, Arràs (Flandes) i Pafos (Xipre). Finalment, la germana Beatriu esdevingué Senyora de Ravenstein en casar-se amb Adolf de Clèveris.

Felipa de Coïmbra i d'Urgell nasqué tres anys després de l'assassinat del seu avi, Jaume d'Urgell, l'1 de juny del 1433, a la presó de Xàtiva. Una mort que es produïa just quan s'havia de procedir al seu alliberament, fruit de les negociacions entre els pares de la Felipa, Pere de Coïmbra i Isabel d'Urgell, i el rei català Alfons el Magnànim.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Joan I de Portugal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Pere de Portugal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Felipa de Lancaster
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Felipa de Coimbra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Jaume II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Elisabet d'Urgell i d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Elisabet de Mallorca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

La desunió de la dinastia Avís[modifica | modifica el codi]

A la mort del rei Duarte, el rei-fill Alfons tenia sis anys, i es generà un conflicte entre els partidaris de Pere de Coïmbra -pare de la Felipa- i els partidaris de la reina mare, Elionor de Trastàmara, amb el suport aquesta segona dels Bragança. Pere fou nomenat regent i Elionor i els seus s'hagueren d'exiliar a Castella.

El conflicte entre els Coïmbra i els Bragança seria present durant tota la regència de Pere. Alfons de Bragança constituïa el patrimoni econòmic més important de Portugal, més que la pròpia corona, i intentaria desmuntar el poder reial i augmentar el dels nobles locals per anar erosionant a Pere de Coïmbra.

El casament del futur rei Alfons V, durant la minoria d'edat, suposà un altre conflicte. Pere de Coïmbra hi intentà casar la filla gran, Isabel de Coïmbra i Urgell, però el duc Alfons de Bragança faria tot el possible, anul·lacions a les corts incloses, per casar-hi la seva néta Beatriu. Finalment el rei es casà amb Isabel, i Beatriu de Bragança es casà amb el germà del rei, Ferran.

Tot i aquests casaments, el duc Alfons de Bragança continuà influint sobre el futur rei, fins al punt de provocar que amb l'ascens al tron d'Alfons V en arribar als setze anys, aquest acusés el seu oncle i alhora sogre Pere de Coïmbra d'intent de conspiració. És la batalla d'Alfarrobeira que suposà la mort de Pere de Coïmbra i l'exili de bona part dels seus fills.

Educadora dels nebots[modifica | modifica el codi]

Absis gòtic de l'església major del Convent d'Odivelas, a Portugal

Del matrimoni entre el rei Alfons V i Isabel de Coïmbra i Urgell en nasqueren dos fills, Joana i João. Isabel tingué una mort inesperada poc després del naixement del príncep hereu João II, i la germana Felipa fou l'encarregada de l'educació dels nebots. Hi ha unanimitat dels historiadors en considerar que Felipa els educà amb fidelitat i respecte cap a l'avi Pere.

A conseqüència d'això, al cap dels anys, amb la mort d'Alfons V i la pujada al tron de João II, aquest tallaria de soca-rel tots els intents d'influència dels Bragança, fins i tot amb l'assassinat del seu cosí Diogo –fill de Beatriu de Bragança- i del duc Fernando II de Bragança, i el desterrament del germà d'aquest darrer. João II continuà la política governativa de l'avi Pere de Coïmbra, i no la del seu pare i rei, Alfons V.

Felipa al Convent d'Odivelas[modifica | modifica el codi]

A causa de tots aquests conflictes, Felipa de Coïmbra s'apartà de la cort, i es recollí a l'ombra protectora de l'orde del Cister. Com escriu Máxima Vaz,[2] Felipa «mai va fer vots, no volgué ser monja, ni optà per la clausura. Visqué en casa pròpia, al costat del monestir, des de 1459 fins al 1475. El 1475 entrà al monestir, amb l'autorització del Papa, però no com a religiosa, sinó com a recollida, tal com era permès al Convent d'Odivelas».

Creació literària[modifica | modifica el codi]

Felipa fou educada i altament cultivada pel seu pare. N'heretà la biblioteca, i va deixar diverses obres literàries en diferents llengües. Segons ens informa Mário Casa Nova Martins,[3] «deixà una vasta obra en el camp polític, entre les quals Consell i Vot de la Senyora D. Felipa sobre les Terciàries i Guerres de Castella. També en el camp religiós, com per exemple Nou Estacions o Meditacions de Passió, i traduccions de diverses llengües, com per exemple, del francès, Evangelis i homilies de tot l'any».

Un possible retrat, el políptic de Nuno Gonçalves[modifica | modifica el codi]

No se sap amb certesa quin és el retrat de la infanta en el políptic de Nuno Gonçalves, una magna obra de la pintura portuguesa del segle XV, pintada en vida de la humanista, on hi és representada tota la nissaga Avis. Però pels fragments del Llibre dels Evangelis que sosté la figura central en el plafó tercer, s'ha convingut que aquesta figura central podria representar la Felipa.[4]

Entre d'altres, s'hi diu «el Pare és més gran que jo. Arriba el príncep d'aquest món. Ell no té res de mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig allò que el Pare em manà. Avui, la promesa de l'Esperit Sant recau sobre els seus fills adoptats...». Tot plegat només prendria sentit si fes referència al paper que desenvolupà Feilpa per redreçar la família.

Retaule de Sant Vincent de Lisboa, segons Pep Mayolas els dos personatges femenins centrals representarien a Felipa de Coïmbra.

Casament i fills[modifica | modifica el codi]

Fruit d'anys de diferents investigadors,[5][6][7][8] tant a Catalunya com a Portugal, hi ha molts indicis que fan pensar que Felipa de Coïmbra i Urgell i Felipa Moniz Perestrello són una mateixa persona. D'aquesta manera, segons l'investigador Jordi Bilbeny, Felipa s'hauria casat amb Cristòfor Colom, que Bilbeny identifica en la persona de Joan Colom Bertran, i fruit d'aquest matrimoni naixeria Ferran Colom.

Aquesta tesi, compartida pel Cercle Català d'Història, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya i l'Institut Nova Història però rebutjada pel Centre d'Estudis Colombins, s'explica a partir de la Guerra Civil catalana (1462-1472). Amb la mort de Carles de Viana el Consell del Principat no reconegué la legitimitat del rei trastàmara Joan II, i oferí la corona a candidats que 50 anys després del Compromís de Casp tenien dret a regnar Catalunya.

Després del fracàs de l'oferiment a Enric IV de Castella, s’oferí la corona a Pere de Coïmbra i d’Urgell, conestable de Portugal (1464-1466). Joan-Cristòfor Colom fou durant aquests anys ambaixador i Diputat de la Generalitat, i seria un dels encarregats de dirigir les naus que anaren a la cort portuguesa a buscar el nou rei.

Fou amb l'arribada de l'ambaixada catalana a Lisboa que Felipa d'Avis rebé la bona nova que el seu germà havia estat proclamat el nou rei Pere IV de Catalunya. Seria tractada amb tots els honors de princesa catalana per una comitiva encapçalada pel diputat Joan-Cristòfor Colom, amb qui s'acabaria emmaridant.

L'any següent trobem documentat en Colom capitanejant les naus que, amb el suport de la marina portuguesa, defensaren el Port de Barcelona dels atacs de l'estol de Joan II. Amb la mort el 1466 de Pere IV, la Generalitat oferí la corona a Renat I d'Anjou, a qui Cristòfor Colom també serví, tal com escrigué al seu diari.

Aquesta hipòtesi donaria una explicació a la gran talla que representà per a la història del pensament universal la figura humanista de Ferran Colom, fill de Felipa i del descobridor. Felipa transmetria al seu fill Ferran el seu amor per les arts i l’humanisme. La biblioteca que heretà Ferran fou de les més grans de l'Europa de l'època. El nom del carrer Ferlandina de Barcelona, on hi hagué la Biblioteca Ferrandina, en seria encara avui un testimoni.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La princesa a l'Exili, Felipa de Coïmbra i d'Urgell (1435-1497), Josep Mayolas, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2011.
  • Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom, Jordi Bilbeny i David Bassa, 2008, Llibres de l'Índex.
  • Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, Jordi Bilbeny, 2006, Edicions Proa.
  • Nobreza de Portugal i Brasil, Vol I, 1989, Zairol Lda, Lisbona.
  • INH Article sobre Felipa de Coimbra

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Informació genealògica de Felipa de Coïmbra (en portuguès)
  2. MÁXIMA VAZ Uma Refugiada em Odivelas, per Máxima Vaz
  3. MÁRIO CASA NOVA MARTINS, Joana Princesa i Infanta, germana del rei en Joâo II, Alameda Digital, Any I, nº 5, gener de 2007
  4. JOSEP MAYOLAS, La princesa a l'Exili, Felipa de Coïmbra i d'Urgell (1435-1497), Llibres de l'Índex, Barcelona, 2011.
  5. Article de Josep Mayolas sobre l'Infant de Portugal Joan Colom i Bertran.
  6. Més dades sobre Felipa de Coïmbra Article de Josep Mayolas sobre Felipa de Coïmbra.
  7. Colom i la seva relació amb Portugal Article de Jordi Indiano sobre els vincles entre Colom i la família Coïmbra-Urgell
  8. Article de Josep Comajuncosas publicat a l'Avui, 25 d'abril del 2006, sobre la família Colom Bertran i el llibre de Bilbeny Cristòfor Colom: Príncep de Catalunya.