Infanteria de marina
La infanteria de marina és un tipus de tropa a peu especialitzada en operacions expedicionàries, com assalts amfibis, ocupació o garantir la seguretat de naus i instal·lacions navals, tot i que les seves funcions específiques poden variar segons el país al que pertanyin. La infanteria de Marina tradicionalment té grans lligams amb la marina del país: a les operacions el comandant al camp habitualment és el comandant de la flota, els serveis son oferts per la marina (mèdics, legals, de presons, subministraments...); l'àncora sovint apareix als seus escuts, etc. Si bé solen estar integrats a la Marina del país, en ocasions formen una branca independent de les Forces Armades.
Històricament les tasques realitzades pels marines inclouen donar protecció de guerra mentre que es troben al mar, a causa de la naturalesa de la lleva forçosa per la tripulació del vaixell i el conseqüent risc d'un motí. Entre d'altres tasques s'inclouen l'abordatge de vaixells durant el combat o la captura dels vaixells per botí i donar homes per fer incursions a la costa en suport dels objectius navals. Els marines també poden contribuir a les campanyes a la costa, en suport de l'objectiu militar.
El primer cos d'infanteria de marina establert de manera permanent va ser el d'Espanya al 1537 amb els anomenats "Terços de Mar" (Tercios de Mar) o "Terços de Galeres" ("Tercios de Galeras"), que comptava amb el triple d'efectius que un Tercio i que tenia com a missió defensar les costes espanyoles a Itàlia de les ràtzies turques. La resta de cossos d'infanteria de marina creats a posteriori s'inspiraren en el model espanyol, imitant alguns detalls com les bandes vermelles als pantalons de l'uniforme de gala.
Amb la industrialització de la guerra durant el segle XX l'escala de les operacions de desembarcament s'incrementà, comportat l'augment de l'oposició i la necessitat de coordinació de diversos elements militats; obligant a les forces de la infanteria de marina a especialitzar-se en les habilitats i capacitats necessàries per a la guerra amfíbia.
Història [modifica]
Als primers dies de la guerra naval, hi havia ben poca distinció entre mariners i soldats en una nau de guerra, car els remers de les naus de l'Antiga Grècia i de l'Imperi Romà havien de poder lluitar amb els remers dels altres vaixells;,[1] encara que els hoplites començaren a embarcar-se específicament per abordar els vaixells enemics.[2][3] Les dues legions de la marina romana, la I Adiutrix i la II Adiutrix Pia Fidelis, figuren entre les primeres unitats d'infanteria naval específiques.[4][5]
El primer cos organitzat d'infanteria de marina va crear-se quan Carles V assignà la infanteria naval de les Compañías Viejas del Mar de Nápoles a les Escuadras de Galeras del Mediterráneo al 1537, sent predecessors directes dels actuals infants de marina espanyols.[6][7]
El Cos de Marines Americà s'establí el 10 de novembre de 1775 a Tun Tavern Philadelphia, només 7 mesos abans que els Estats Units declaressin la seva independència el 4 de juliol de 1776.
Etimologia [modifica]
El mot marine, significa del mar, via el francès marin, que alhora prové del llatí marinus (marítim).
El mot marine va ser emprat originalment per les forces angleses i no existia un terme equivalent en molts altres llenguatges, llevat del mot neerlandès marinier. Típicament, els equivalents estrangers eren anomenats "infanteria naval", "infanteria marítima" o "infanteria costanera". Als països francòfons existeixen dues expressions que podrien traduir-se com "marine": troupes de marine i fusiliers-marins; de les quals han sorgit diverses pseudo-traduccions, com Fuzileiros Navais en portuguès. El terme "marine"/"marina" apareix en castellà, neerlandès, francès, italià, alemany, suec i noruec.
Per país [modifica]
Alemanya [modifica]
AlemanyaLa Força Naval Especial de Desplegament (Spezialisierte Einsatzkräfte Marine) és una formació d'operacions especials de la marina alemanya. El batalló inclou el Kampfschwimmerkompanie (Comandament de Submarinistes), el Minentaucher kompanie i una companyia d'assalt. Tenen seu a Eckernförde.
La Spezialisierte Einsatzkräfte Marine (Força de Protecció Naval) és responsable de la protecció de les bases i instal·lacions navals. El batalló té la seu a Eckernförde, i està organitzada en 5 unitats: una companyia d'estat major i suport, 3 companyies d'infanteria i una secció d'intel·ligència militar.
Argentina [modifica]
ArgentinaLa Infanteria de Marina de l'Armada Argentina (Infantería de Marina de la Armada de la República Argentina o IMARA) forma part de la marina argentina. Els marines argentins tenen les mateixes insígnies de rang i títols que la resta de la marina. Està formada per una Força Marine de la Flota (un batalló, amb unitats d'artilleria, de defensa aèria, de comunicacions, de logística, d'enginyers i unitats de vehicles), una Força Marine Meridional (2 batallons), un batalló d'operacions fluvials, una unitat de forces especials (el Grup de Comandos Amfibi) i diversos batallons i companyies de seguretat. El 5è Batalló de la Infanteria de Marina participà a la Guerra de les Malvines.
Austràlia [modifica]
AustràliaDiverses de les marines colonials australianes van formar brigades d'infanteria naval i de milícia naval durant la segona meitat del segle XIX. Al 1859 es creà la Brigada Naval Victoriana, la Brigada Naval de Sydney al 1964 (posteriorment reforçada amb els Voluntaris de l'Artilleria Naval al 1897) i la Brigada Naval de Queensland al 1873. seguint la Federació d'Austràlia es combinaren a la Milícia Naval de la Commonwealth. Amb la formació de la Reial Marina Australiana al 1911 van passar a anomenar-se Reial Brigada Naval Australiana. Al 1915 arribaren a sumar 2.817 oficials i tropa. La Brigada Naval va ser llicenciada al 1920 i els voluntaris van quedar absorts per la Reserva de la Marina Reial Australiana.
El 2n Batalló, Regiment Reial Australià de l'exèrcit australià serà reentrenat com a marines al 2014.[8]
Bolívia [modifica]
BolíviaLa Força Naval de Bolívia té un cos d'infanteria naval d'uns 2.000 membres.
Brasil [modifica]
BrasilEl Cos de Fusellers Navals (Corpo de Fuzileiros Navais), amb uns 15.000 homes, està subordinat a la Marina brasilera. El Cos de Marines brasiler està format per una brigada operativa i per diversos batallons cerimonials. La unitat principal és la Divisão Anfíbia (Divisió Amfíbia), formada per una brigada.
Cambodja [modifica]
CambodjaLa Marina Reial de Cambodja creà una força d'uns 2.000 marines al 2007.
Colòmbia [modifica]
ColòmbiaEl cos d'Infanteria de Marina de Colòmbia pertany a la Marina Nacional de Colòmbia. Està formada per 24.000 membres, organitzats en una única divisió amb 4 brigades (una contra-terrorista i 3 brigades fluvials), cadascuna amb diversos batallons a més de nombroses unitats de seguretat menors.
Corea del Nord [modifica]
Corea del NordLa unitat d'infanteria lleugera de l'Exèrcit de la República Popular de Corea del Nord té dues brigades d'infanteria lleugera/franctiradors. Aquestes brigades estan desplegades a Wonsan a la costa a est, i a Namp'o i a Tasa-ri a la costa oest. En qüestió d'organització i potència, són versions reduïdes de les brigades d'infanteria lleugera, amb uns 5.000 homes organitzats en 10 batallons. Cada batalló té uns 400 homes organitzats en 5 companyies. Alguns membres reben entrenament submarinista. [9]
Corea del Sud [modifica]
Corea del SudEl Cos de Marines de la República de Corea és el cos d'infanteria de marina de la República de Corea, i és el segon major cos de marines del món, amb aproximadament 30.000 homes al servei regular i milers més a la reserva. Tot i que teòricament es troba sota la direcció del Cap d'Operacions Navals, el Cos de Marines opera com una branca separada a les Forces Armades.
Va ser creat com a força de reconeixement just abans de la Guerra de Corea. Els marines sud-coreans també van combatre a la guerra de Vietnam mentre que estava destinada a Da Nang, ocasionalment lluitant amb el Marines americans i els SEALs. Els marines sud-coreans estan equipats amb aerolliscadors d'origen rus i amercià, 107 tancs incloent K1 i una variant millorada del M4A85, diversos vehicles i vaixells i helicòpters (principalment el AH-1 Cobra). El seu lema és '귀신 잡는 해병대'. (traduït com 'Ghost-catching/killing Marines)
Croàcia [modifica]
CroàciaLa Marina croata té un cos de 200 infants de marina amb base a Split. El grup consisteix en 3 companyies dividides entre Pula, Šibenik i Ploče; i la 4a Brigada de Guàrdies amb base a Split, que va ser traspassada a la Marina Croata com a unitat d'infanteria naval al gener de 2002.[10]
Cuba [modifica]
CubaLa Marina Revolucionaria Cubana manté un petit batalló de marines anomenat Desembarco de Granma.
Ecuador [modifica]
EcuadorLa Marina de l'Ecuador té un cos d'infanteria de marina de 1.700 homes, amb base a Guayaquil. Va ser creat el 12 de novembre de 1962. Està organitzat en dos batallons de seguretat, un a la zona del Riu Amazones i l'altre a la costa del Pacífic. També hi ha un batalló estacionat a les illes Galapagos.
El Salvador [modifica]
El SalvadorLa Marina de El Salvador té dos batallons de 600 homes d'infanteria de marina, i una unitat de comandos navals de 300 homes. Estan destinats a La Unión i Usulatan.
Espanya [modifica]
EspanyaLa Infanteria de marina espanyola (Infantería de Marina) és la força d'infanteria de marina més antiga del món,[11] car van ser establertes el 27 de febrer de 1537 per Carles I quan assignà de manera permanent les Compañías Viejas del Mar de Nápoles a les Escuadras de Galeras del Mediterráneo.
La seva banda vermella als pantalons mostra que la Infanteria de Marina forma part del Cos de la Casa Reial, un honor només compartit amb la Guàrdia Reial, sent-li concedit per Carles III en recompensa per la seva defensa ferotge de Castillo del Moro a La Havana contra la flota britànica al 1763. [12]
Estats Units [modifica]
Estats Units
El Cos de Marines dels Estats Units (United States Marine Corps – USMC) és la major força d'infanteria de marina de tot el món, responsable de la majoria d'operacions expedicionàries estatunidenques. Creats al 1775, originàriament només estava previst que es dediquessin a protegir els vaixells durant la Guerra d'Independència.[13]
Si bé l'USMC forma part del Departament de Marina segons l'estructura de comandament militar, és una branca separada de la Marina. EL USMC deixa els seus homes al i a les missions diplomàtiques americanes arreu del món. També realitzen els transports en helicòpter del President dels Estats Units a bord del Marine One. El seu lema és Semper Fidelis, Sempre Fidels. La seva mascota és Chesty el Bulldog.
Finlàndia [modifica]
FinlàndiaLa brigada Uusimaa, amb seu a Ekenäs, forma part de la Marina finesa i entrena els jaegers costaners. El destacament és la única unitat de les Forces de Defensa Fineses de parla sueca. El seu nom en suec és Nylands Brigad.
Filipines [modifica]
FilipinesEl Cos de Marines de Filipines té una força d'uns 10.000 homes dividits en 3 brigades. Està considerada la força de xoc de les forces armades i és la primera unitat desplegada en qualsevol operació amfíbia.
França [modifica]
França
Els Fusiliers Marins són mariners de la Marina Francesa. Ofereixen protecció als vaixells i a les instal·lacions militars, així com entrenament. A partir dels seus membres sorgeixen els Commandos Marine
Les Troupes de marine són una branca de l'exèrcit francès, rebatejats a partir de les Troupes Coloniales. Les Troupes de Marine i la Legió Estrangera Francesa són les úniques unitats de l'exèrcit francès permanentment estacionades a Àfrica (1 regiment a Djibouti, 1 batalló a Senegal, 1 batalló a la Costa d'Ivori i 1 batalló a Gabon), a més de tenir tropes destinades als Territoris Francesos d'Ultramar. Les Troupes de Marine inclou infanteria (Infanterie de Marine), paracaigudistes i cavalleria lleugera, així com artilleria (Artillerie de Marine). Són els elements de combat terrestre de les forces amfíbies franceses i estan específicament entrenats per aquesta missió.[14] La 9e Brigade Légère Blindée de Marine està agermanada amb la 3a Brigada Comando dels Royal Marines,[15] permetent el intercanvi d'oficials i comparteixen exercicis i maniobres.
Grècia [modifica]
GrèciaLa 32a Brigada de Marines Moravas" (32η Ταξιαρχία Πεζοναυτών Mοράβας) i l'Esquadró Amfibi d'Exploradors (conegut com a MAK) són les unitats d'infanteria naval i operacions navals de l'exèrcit hel·lènic, pertanyent a la marina hel·lènica.
Honduras [modifica]
HondurasAl 1982 la Marina d'Honduras creà un batalló d'infanteria de marina, de 600 membres.
Índia [modifica]
ÍndiaLa Marina Índia té una unitat d'elit d'operacions especials anomenada . Formen una unitat d'operacions especials/cobertura i contra-terrorisme especialitzada en operacions amfíbies. També donen suport a unitats de l'Exèrcit Indi en àrees especialitzades, com evitar les infiltracions al llac Wular al Jammu i Caixmir. Aquesta unitat va crear-se al 1986, i està formada per uns 2.000 membres.
L'Exèrcit Indi manté la 340a Brigada Independent d'Infanteria (amfíbia) subordinada al XII Cos.
Israel [modifica]
IsraelLa brigada Givati actua com a força amfíbia, i és una de les brigades d'infanteria de les Forces de Defensa d'Israel.
La unitat d'elit de comando de la Marina d'Israel és la Shaietet 13. Està encarregada de realitzar operacions especials al mar, missions terra-mar, reunions d'intel•ligència marítima i operacions de contra-terrorisme.
Itàlia [modifica]
Itàlia
El Regiment Sant Marco és una unitat de la Marina Militare. El COMSUBIN (Commando Raggruppamento Subacquei ed Incursori Teseo Tesei) és la unitat de submarinistes de combat d'elit de la Marina i de les forces especials italianes.
El Regiment Serenissima és la unitat d'infanteria de marina de l'Exèrcit italià. Els seus soldats reben el nom de Lagunari.
Japó [modifica]
JapóLes Forces d'Auto-Defensa del Japó tenen brigades que operen de manera semblant als marines: la 13a Brigada i el Regiment d'Infanteria de l'Exèrcit Occidental, a Sasebo.
Noruega [modifica]
NoruegaEl Comandament Costaner d'Exploradors (Kystjegerkommandoen o KJK) de la Marina noruega és una unitat amfíbia entrenada per operar en teatres de combat al litoral, com a infanteria naval i artilleria costanera.
Països Baixos [modifica]
Països BaixosLa unitat d'infanteria de la Reial Marina Neerlandesa és el Korps Mariniers, fundat al 1665 com un regiment d'infanteria per la Marina Holandesa. Actualment és una brigada formada per uns 3.500 membres, consistent en 3 batallons (un dels quals està destinat a Aruba i Curaçao), un batalló de suport de combat amfibi i un batalló logístic. El Cos de Marines Neerlandès és una unitat d'infanteria lleugera d'elit, que opera com a força de reacció ràpida, que pot ser enviada arreu del món en només 48 hores. Els marines neerlandesos entrenen en totes les condicions geològiques i climàtiques possibles. Els marines reclutes entrenen durant 30 setmanes, i els oficials 5 anys (incloent el temps a l'acadèmia naval).
Pakistan [modifica]
Pakistan
Els Marines pakistanesos formen part de la Marina Pakistanesa, i van ser reformats el 14 d'abril de 1990 amb 2.000 homes i plans per expandir-se cap al 2015. Estan aquarterats a la base naval de PNS Qasim. Col·laboraren significativament a les inundacions que assolaren el país al 2010.
Paraguai [modifica]
ParaguaiEl Cos de Fusellers Navals és un cos de mida batalló consistent en 4 companyies.
Perú [modifica]
PerúLa Marina de Guerra del Perú va ser creada al 1821 amb el nom de Batalló de Marina. Durant la seva història ha participat a la Guerra del Pacífic, a la del Cenepa i a l'operació Chavín de Huantar. [16] La Infanteria de Marina del Perú consisteix en uns 3.000 marines i inclou una brigada amfíbia de 3 batallons i unitats de seguretat local, amb dos vaixells de transport, 4 de desembarcament i uns 40 transport de personal Chaimite.
Polònia [modifica]
PolòniaLa Marina Polonesa disposa de diverses unitats d'infanteria naval responsables de la seguretat dels ports i les costes.
L'Exèrcit Polonès té la 7a Brigada de Defensa Costanera, que manté les tradicions de la dissolta 7a Divisió de Defensa Costanera (els boines blaves), i en ocasions se'ls anomena els marines polonesos. Tot i això no hi ha plans per crear una unitat de marines activa. Malgrat això, la 7a brigada realitza exercicis d'assalts amfibis.
Portugal [modifica]
PortugalDes de 1621 la Marina Portuguesa manté un cos d'infanteria naval, habitualment conegut com Corpo de Fuzileiros. El Cos de Marines Portuguès està format per uns 1.500 homes, incloent dos batallons d'infanteria naval, una unitat de policia naval, una unitat d'operacions navals i diverses unitats de suport (logístic, de foc, llanxes de desembarcament, etc.)
Regne Unit [modifica]
Regne UnitEls Royal Marines (RM) van ser creats el 1664 i formen part del Servei Naval britànic. Tenen l'entrenament d'infanteria més llarg del món, estenent-se durant 32 setmanes pels nous reclutes[17] i de 64 setmanes pels oficials reclutes.[18] Inclouen una brigada comando (3a Brigada Comando RM), una unitat de seguretat naval responsable de la protecció de l'armament nuclear naval britànic i d'altres tasques de protecció (el Grup de Protecció de la Flota (RM), una unitat de vaixells i llanxes d'entrenament que també forma part de les 3 unitats de llanxes de desembarcament desplegades als vaixells de suport amfibi, una unitat de forces especials navals (el Special Boat Service) i una banda (la Royal Marines Band Service).
Romania [modifica]
RomaniaEl 307è Batalló Marí (Batalionul 307 Infanterie Marină) és una unitat d'infanteria lleugera/reconeixement de les Forces Navals Romaneses. Estan situades a Babadag (província de Tulcea), i va ser formada a mitjans de la dècada de 1970 per la defensa del delta del Danubi i de la costa romanesa de la mar Negra.
Rússia [modifica]
Rússia
La Infanteria de Marina Russa (Морская пехота) són les forces amfíbies de les Forces Armades Russes. La infanteria naval inclou la 65a Brigada d'Infanteria Naval de la Flota del Pacífic, les brigades independents de les Flotes del Nord i del Bàltic i de la Flotilla Militar del Caspi, així com del regiment independent de la Flota del Mar Negre.
Suècia [modifica]
SuèciaEl Cos Amfibi Suec (Svenska amfibiekåren) és una branca de la marina sueca. Està format per sis batallons, capaços de realitzar reconeixement, assalts amfibis i de combatre sobre i sota la superfície del mar.
Veneçuela [modifica]
VeneçuelaLa Divisió d'Infanteria de Marina General Simon Bolívar és la unitat d'infanteria de marina de Veneçuela. Té els seus antecedents històrics a la infanteria de marina de la guerra d'independència, i compta amb més de 20.000 membres. És una sub-divisió de la Marina de Veneçuela. La seva seu està a Meseta de Mamo, Vargas.
Referències [modifica]
- ↑ Temístocles, Història de la guerra del Peloponès XIV
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles
- ↑ Casson, Lionel. The Ancient Mariners. 2nd. Princeton University Press, 1991. ISBN 0-691-01477-9.
- ↑ Lendering, Jona. «Legio I Adiutrix». Livius.org. [Consulta: 7 February 2010].
- ↑ Lendering, Jona. «Legio II Adiutrix». Livius.org. [Consulta: 7 February 2010].
- ↑ Handbook for Marine NCOs, Kenneth W. Estes, Robert Debs Heinl, Naval Institute Press, 1995 ISBN 1557502382
- ↑ «Historia de La Infanteria de Marina» (en espanyol). Infanteria de Marina Espanyola.
- ↑ «Specialist force trained for East Timor-style operations». Herald Sun, 12 December 2012.
- ↑ North Korea Country Study, LOC
- ↑ Janes.com
- ↑ Handbook for Marine NCOs, Kenneth W. Estes, Robert Debs Heinl, Naval Institute Press, 1995, ISBN 1557502382
- ↑ MDE.es
- ↑ United States Department of the Navy. «Expeditionary Operations» (PDF) p. 35. United States Government. [Consulta: 14 November 2008].
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ Infantería de Marina en marina.mil.pe
- ↑ «Royal Marines Recruit Training». Secretary of State for Defence. [Consulta: 14 November 2008].
- ↑ «Royal Marines Officer Training». Secretary of State for Defence. [Consulta: 14 November 2008].
