Infermeria obstètrico-ginecològica
De Viquipèdia
La infermeria obstètrico-ginecològica és una especialitat de infermeria dedicada a la cura de la dona des del punt de vista reproductiu, especialment durant l'embaràs, part i puerperi, encara que també comprèn altres diversos aspectes: sexualitat, anticoncepció, menopausa, etc. La llevadora també té importància a l'hora de fer un seguiment als pares per a preparar-los per a la maternitat o paternitat i per a que els pares desenvolupin una bona tasca com a tutors.
Abans, les dones que exercien aquesta professió eren les comares o llevadores. Antigament aquesta feina era molt més habitual que en l'actualitat, ja que les criatures havien nascut sempre a les cases. Això donava un valor molt elevat a la feina de la llevadora que, en molts casos, havia de treballar en hores intempestives. A hores d'ara aquesta feina només es fa per vocació i tradició i com una excepció a la norma generalitzada de l'ingrés a un hospital. Aquestes assisteixen a la dona durant la gestació, especialment durant el part. Encara avui més de dues terceres parts dels parts són assistits per comares. En el món desenvolupat els canvis de l'obstetrícia (tocologia) i la ginecologia han induït transformacions profundes en aquesta professió mil·lenària. Aquestes infermeres són, també, anomenades comares o llevadores per tradició.
El paper actual d'aquesta especialitat varia en els distints països. En alguns, especialment en el tercer món, la comare segueix el model clàssic: una dona experimentada a assistir parts, sense formació teòrica, que ajuda a la mare al seu domicili. Les comares s'han convertit, en la major part dels països, en una professió de formació universitària, bé independent o bé com a especialitat de la infermeria (infermeres obstètrico-ginecològiques). La funció clínica de les comares també és molt variable segons la legislació i costums de cada país; poden assistir als parts per si mateixes o supervisades per un metge, a qui poden ajudar en l'assistència del part, en la realització de cesàries, en el control del prepart i el postpart, en el control de la gestació, en els consells i visites a domicili postpart o en la preparació al part. En alguns països fins i tot assumeixen funcions de l'especialitat ginecològica, com les revisions periòdiques, els exàmens de mamelles, els frotis cervicals, o prova de Papanicolau i l'ús de mètodes anticonceptius.
Aquests professionals fan el seguiment de l'embaràs, per aconsellar en tot allò que pot ajudar a una vivència ben satisfactòria del procés. La feina inclou també les visites al domicili de la mare duran l'època del part que es pot fer tan en un hospital com a casa, a la forma tradicional. És important el seguiment que es fa de la recuperació postpart, l'assessorament i recolzament per a l'alletament matern. No obstant això, també hi ha al darrera una filosofia més humana i artesana del naixement i part d'una criatura que proposa com a alternativa el part natural i al domicili.
[edita] Formació
A Espanya, un professional d'infermeria especialitzat en ginecologia i obstetrícia ha de tenir com a mínim la diplomatura d'infermeria i després especialitzar-se a través de l'EIR, que consta de 100 preguntes tipus test i 10 de reserva, força similar a l'examen MIR, però en aquest cas per a infermeria. L'especialització dura dos anys, en els que es reben coneixements teòrics i pràctics. Dins dels coneixements teòrics que s'inclouen trobem: obstetrícia, ginecologia, pediatria, antropologia, història, psicologia, estadística i epidemiologia i, depenent de cada unitat docent, s'inclouen mòduls específics. En moltes unitats docents s'acaba el segon any amb el projecte d'investigació, que inclou els dos anys d'especialitat, on l'alumne ha d'aplicar tots els seus coneixements adquirits.
[edita] Curiositats
La mare de Plató era una llevadora i el mateix Plató afirmava que ell ajudava a "parir" les idees mitjançant l'educació (del llatí ducere = conduir).
