Ingrid Bergman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Ingrid Bergman
Ingrid Bergman quan tenia 14 anys
Ingrid Bergman quan tenia 14 anys
Naixença: 29 d'agost de 1915
Estocolm (Suècia)
Defunció: 29 d'agost de 1982 (als 67 anys)
Londres (Anglaterra)
Origen: Suècia Suècia
Cònjuge/s: Dr. Aron Petter Lindström (1937-1950)
Roberto Rossellini (1950-1957)
Lars Schmidt (1958-1975)
Pàgina web: Ingrid Bergman Family
Premis Oscar
Millor actriu
1944 - Llum que agonitza
1956 - Anastasia
Millor actriu secundària
1974 - Assassinat a l'Orient Express
Globus d'Or
Millor actriu - Drama
1944 - Llum que agonitza
1945 - The Bells of St. Mary's
1956 - Anastasia
Millor actriu - Minisèrie
1982 - A Woman Called Golda
Premis Emmy
Millor actriu - Minisèrie o pel·lícula
1960 - Turn of the Screw
1982 - A Woman Called Golda
Premis BAFTA
Millor actriu secundària
1974 - Assassinat a l'Orient Express
Premis César
César honorífic
1976 - Trajectòria cinematogràfica

Pàgina sobre Ingrid Bergman a IMDb

Ingrid Bergman (Estocolm, Suècia; 29 d'agost de 1915Londres, Anglaterra; 29 d'agost de 1982) fou una actriu sueca.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De molt jove perdé als seus pares i fou educada per uns familiars. Estudià al Teatre Real Dramàtic d'Estocolm i el 1934 participà en el seu primer llargmetratge, Munkbrogreven . Després d'una dotzena de pel·lícules a Suècia, viatjà als Estats Units per rodar la versió en anglès de la pel·lícula sueca Intermezzo (1939), amb la qual es féu molt popular.

Ja establerta a Hollywood, es convertí en una de les principals estrelles dels Estats Units i treballà amb els directors més famosos de l'època: Alfred Hitchcock (Notorious i Spellbound), George Cukor (Llum que agonitza, amb la que guanyà el seu primer premi Oscar), etc. Tot i això, fou el seu paper a Casablanca, actuant juntament amb Humphrey Bogart, la que quedaria com una de les seves interpretacions més conegudes. El 1949 conegué el director italià Roberto Rossellini, precursor del neorrealisme italià, amb qui es casà el 1950, establint-se a Itàlia i participant en una sèrie de pel·lícules rodades pel seu marit, entre elles Stromboli (1950). Els dos estaven casats quan es van conèixer i la seva relació es convertí en un escàndol que els provocà molts problemes professionals i personals, ja que no li permeteren de veure la seva filla del seu primer matrimoni i quedà exclosa de les produccions de Hollywood.

Només a Anastasia, alguns anys més tard, Bergman pogué tornar a aparèixer públicament com a protagonista, i el 1978 participà a Sonata de tardor, d'Ingmar Bergman, que és considerada una de les seves millors actuacions.

Al llarg de la seva carrera fou premiada amb tres Oscars. El 1945 per Llum que agonitza, el 1957 per Anastasia i el 1975 com a actriu secundària per Assassinat a l'Orient Express (pel·lícula)|Assassinat a l'Orient Express. Fou nominada quatre vegades més pels seus papers a Per qui repiquen les campanes, Les campanes de Santa Maria, Juana d'Arc i Sonata de tardor. A més, guanyà dos premis Emmy, un Tony i quatre Globus d'Or.

Fou la mare de la model i actriu Isabella Rossellini. Morí de càncer de pit el dia que complia 67 anys.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper
Dècada del 1930
1932 Landskamp Noia
1935 Munkbrogreven Elsa Edlund
1935 Bränningar Karin Ingman
1935 Swedenhielms Astrid
1935 Valborgsmässoafton Lena Bergström
1936 På solsidan Eva Bergh
1936 Intermezzo Anita Hoffman
1938 Dollar Julia Balzar
1938 En kvinnas ansikte Anna Holm,
1938 Die Vier Gesellen Marianne
1939 En enda natt Eva Beckman
1939 Intermezzo: A Love Story Anita Hoffman
Dècada del 1940
1940 Juninatten Kerstin Norbäc - aka Sara Nordanå
1941 Adam Had Four Sons Emilie Gallatin
1941 Rage in Heaven Stella Bergen Monrell
1941 Dr. Jekyll and Mr. Hyde Ivy Peterson
1942 Casablanca Ilsa Lund
1943 For Whom the Bell Tolls Maria
1943 Swedes in America (Paper curt) Ella mateixa
1944 Gaslight Paula Alquist Anton
1945 Saratoga Trunk Clio Dulaine
1945 Spellbound Dra. Constance Petersen
1945 The Bells of St. Mary's Germana Mary Benedict
1946 American Creed (Paper curt) Ella mateixa
1946 Notorious Alicia Huberman
1948 Arch of Triumph Joan Madou
1948 Joan of Arc Joana d'Arc
1949 Under Capricorn Lady Henrietta Flusky
Dècada del 1950
1950 Stromboli Karin
1952 Europa '51 Irene Girard
1953 Siamo donne (segment: "Ingrid Bergman") Ella mateixa
1954 Giovanna d'Arco al rogo Joana d’Arc
1954 Viaggio in Italia Katherine Joyce
1954 La por (La Paura) Irene Wagner
1956 Anastàsia Anna Koreff/Anastàsia
1956 Elena i les hommes Elena Sokorowska
1958 Indiscreet Anna Kalman
1958 The Inn of the Sixth Happiness Gladys Aylward
Dècada del 1960
1961 No em diguis adéu Paula Tessier
1961 Auguste (no surt als crèdits, cameo)
1964 The Visit Karla Zachanassian
1964 The Yellow Rolls-Royce Gerda Millett
1967 Stimulantia (episodi: "The Necklace") Mathilde Hartman
1969 Flor de cactus (Cactus Flower) Stephanie Dickinson
Dècada del 1970
1970 Henri Langlois (documental) Ella mateixa
1970 A Walk in the Spring Rain Libby Meredith
1973 From the Mixed-Up Files of Mrs. Basil E. Frankweiler Mrs. Frankweiler
1974 Assassinat a l’Orient Express Greta Ohlsson
1976 Nina, una qüestió de temps Comtessa Sanziani
1978 Höstsonaten Charlotte Andergast

Televisió[modifica | modifica el codi]

Ingrid Bergman posant unes flors a Bess Truman.
Any Producció Paper
1959 Startime: The Turn of the Screw Governanta
1961 24 Hours in a Woman's Life Clare Lester
1963 Hedda Gabler Hedda Gabler
1966 The Human Veu Sense nom (monòleg)
1977 Great Performances: Childhood Host
1979 The American Film Institute Salute to Alfred Hitchcock Ella mateixa (hostessa)
1982 A Woman Called Golda Golda Meir

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]