Ingrid Bergman
De Viquipèdia
| Ingrid Bergman | ||
|---|---|---|
 Ingrid Bergman quan tenia 14 anys |
||
| Naixença: | 29 d'agost de 1915 Estocolm (Suècia) |
|
| Defunció: | 29 d'agost 1982 (67 anys) Londres (Anglaterra) |
|
| Nacionalitat: |  Suècia |
|
| Cònjuge/s: | Dr. Aron Petter Lindström (1937-1950) Roberto Rossellini (1950-1957) Lars Schmidt (1958-1975) |
|
| Pàgina web: | Ingrid Bergman Family | |
| Premis Oscar | ||
| Millor actriu 1944 - Llum que agonitza 1956 - Anastasia Millor actriu secundària 1974 - Assassinat a l'Orient Express |
||
| Globus d'Or | ||
| Millor actriu - Drama 1944 - Llum que agonitza 1945 - The Bells of St. Mary's 1956 - Anastasia Millor actriu - Minisèrie 1982 - A Woman Called Golda |
||
| Premis Emmy | ||
| Millor actriu - Minisèrie o pel·lícula 1960 - Turn of the Screw 1982 - A Woman Called Golda |
||
| Premis BAFTA | ||
| Millor actriu secundària 1974 - Assassinat a l'Orient Express |
||
| Premis César | ||
| César honorífic 1976 - Trajectòria cinematogràfica |
||
| Fitxa a IMDb | ||
Ingrid Bergman (Estocolm, Suècia; 29 d'agost de 1915 – Londres, Anglaterra; 29 d'agost de 1982) fou una actriu sueca.
[edita] Biografia
De molt jove perdé als seus pares i fou educada per uns familiars. Estudià al Teatre Real Dramàtic d'Estocolm i el 1934 participà en el seu primer llargmetratge, Munkbrogreven . Després d'una dotzena de pel·lícules a Suècia, viatjà als Estats Units per rodar la versió en anglès de la pel·lícula sueca Intermezzo (1939), amb la que es feu molt popular.
Ja establerta a Hollywood, es convertí en una de les principals estrelles dels Estats Units i treballà amb els directors més famosos de l'època: Alfred Hitchcock (Encadenats i Recorda), George Cukor (Llum que agonitza, amb la que guanyà el seu primer premi Oscar), etc. Tot i això, fou el seu paper a Casablanca, actuant juntament amb Humphrey Bogart, la que quedaria com una de les seves interpretacions més conegudes. El 1949 conegué el director italià Roberto Rossellini, precursor del neorrealisme italià, amb qui es casà el 1950, establint-se a Itàlia i participant en una sèrie de pel·lícules rodades pel seu marit, entre elles Stromboli (1950). Els dos estaven casats quan es van conèixer i la seva relació es convertí en un escàndol que els provocà molts problemes professionals i personals, ja que no li permeteren de veure la seva filla del seu primer matrimoni i quedà exclosa de les produccions de Hollywood.
Només a Anastasia, alguns anys més tard, Bergman pogué tornar a aparèixer públicament com a protagonista, i el 1978 participà a Sonata de tardor, d'Ingmar Bergman, que es considerada una de les seves millors actuacions.
Al llarg de la seva carrera fou premiada amb tres Oscars. El 1945 per Llum que agonitza, el 1957 per Anastasia i el 1975 com a actriu secundària per Assassinat a l'Orient Express (pel·lícula)|Assassinat a l'Orient Express. Fou nominada quatre vegades més pels seus papers a Per qui repiquen les campanes, Les campanes de Santa Maria, Juana d'Arc i Sonata de tardor. A més, guanyà dos premis Emmy, un Tony i quatre Globus d'Or.
Fou la mare de la model i actriu Isabella Rossellini. Morí de càncer de pit el dia que complia 67 anys.
[edita] Enllaços externs
- Ingrid Bergman Family
- Ingrid Bergman a Internet Movie Database (anglès)
- Ingrid Bergman a Internet Broadway Database (anglès)
- Ingrid Bergman a TCM Movie Database (anglès)
- Ingrid Bergman a Allmovie (anglès)
- Ingrid Bergman a Find A Grave (anglès)
- Ingrid Bergman a TV.com (anglès)
