Ingrid Bergman

Ingrid Bergman
Ingrid Bergman quan tenia 14 anys
Naixença:	29 d'agost de 1915 Estocolm (Suècia)
Defunció:	29 d'agost de 1982 (als 67 anys) Londres (Anglaterra)
Nacionalitat:	Suècia
Cònjuge/s:	Dr. Aron Petter Lindström (1937-1950) Roberto Rossellini (1950-1957) Lars Schmidt (1958-1975)
Pàgina web:	Ingrid Bergman Family
Premis Oscar
Millor actriu 1944 - Llum que agonitza 1956 - Anastasia Millor actriu secundària 1974 - Assassinat a l'Orient Express
Globus d'Or
Millor actriu - Drama 1944 - Llum que agonitza 1945 - The Bells of St. Mary's 1956 - Anastasia Millor actriu - Minisèrie 1982 - A Woman Called Golda
Premis Emmy
Millor actriu - Minisèrie o pel·lícula 1960 - Turn of the Screw 1982 - A Woman Called Golda
Premis BAFTA
Millor actriu secundària 1974 - Assassinat a l'Orient Express
Premis César
César honorífic 1976 - Trajectòria cinematogràfica
Pàgina sobre Ingrid Bergman a IMDb

Ingrid Bergman (Estocolm, Suècia; 29 d'agost de 1915 – Londres, Anglaterra; 29 d'agost de 1982) fou una actriu sueca.

Biografia

De molt jove perdé als seus pares i fou educada per uns familiars. Estudià al Teatre Real Dramàtic d'Estocolm i el 1934 participà en el seu primer llargmetratge, Munkbrogreven . Després d'una dotzena de pel·lícules a Suècia, viatjà als Estats Units per rodar la versió en anglès de la pel·lícula sueca Intermezzo (1939), amb la que es feu molt popular.

Ja establerta a Hollywood, es convertí en una de les principals estrelles dels Estats Units i treballà amb els directors més famosos de l'època: Alfred Hitchcock (Notorious i Spellbound), George Cukor (Llum que agonitza, amb la que guanyà el seu primer premi Oscar), etc. Tot i això, fou el seu paper a Casablanca, actuant juntament amb Humphrey Bogart, la que quedaria com una de les seves interpretacions més conegudes. El 1949 conegué el director italià Roberto Rossellini, precursor del neorrealisme italià, amb qui es casà el 1950, establint-se a Itàlia i participant en una sèrie de pel·lícules rodades pel seu marit, entre elles Stromboli (1950). Els dos estaven casats quan es van conèixer i la seva relació es convertí en un escàndol que els provocà molts problemes professionals i personals, ja que no li permeteren de veure la seva filla del seu primer matrimoni i quedà exclosa de les produccions de Hollywood.

Només a Anastasia, alguns anys més tard, Bergman pogué tornar a aparèixer públicament com a protagonista, i el 1978 participà a Sonata de tardor, d'Ingmar Bergman, que es considerada una de les seves millors actuacions.

Al llarg de la seva carrera fou premiada amb tres Oscars. El 1945 per Llum que agonitza, el 1957 per Anastasia i el 1975 com a actriu secundària per Assassinat a l'Orient Express (pel·lícula)|Assassinat a l'Orient Express. Fou nominada quatre vegades més pels seus papers a Per qui repiquen les campanes, Les campanes de Santa Maria, Juana d'Arc i Sonata de tardor. A més, guanyà dos premis Emmy, un Tony i quatre Globus d'Or.

Fou la mare de la model i actriu Isabella Rossellini. Morí de càncer de pit el dia que complia 67 anys.

Filmografia

Cinema

Any	Pel·lícula	Paper
Dècada del 1930
1932	Landskamp	Noia
1935	Munkbrogreven	Elsa Edlund
1935	Bränningar	Karin Ingman
1935	Swedenhielms	Astrid
1935	Valborgsmässoafton	Lena Bergström
1936	På solsidan	Eva Bergh
1936	Intermezzo	Anita Hoffman
1938	Dollar	Julia Balzar
1938	En kvinnas ansikte	Anna Holm,
1938	Die Vier Gesellen	Marianne
1939	En enda natt	Eva Beckman
1939	Intermezzo: A Love Story	Anita Hoffman
Dècada del 1940
1940	Juninatten	Kerstin Norbäc - aka Sara Nordanå
1941	Adam Had Four Sons	Emilie Gallatin
1941	Rage in Heaven	Stella Bergen Monrell
1941	Dr. Jekyll and Mr. Hyde	Ivy Peterson
1942	Casablanca	Ilsa Lund
1943	For Whom the Bell Tolls	Maria
1943	Swedes in America (Paper curt)	Ella mateixa
1944	Gaslight	Paula Alquist Anton
1945	Saratoga Trunk	Clio Dulaine
1945	Spellbound	Dra. Constance Petersen
1945	The Bells of St. Mary's	Germana Mary Benedict
1946	American Creed (Paper curt)	Ella mateixa
1946	Notorious	Alicia Huberman
1948	Arch of Triumph	Joan Madou
1948	Joan of Arc	Joana d'Arc
1949	Under Capricorn	Lady Henrietta Flusky
Dècada del 1950
1950	Stromboli	Karin
1952	Europa '51	Irene Girard
1953	Siamo donne (segment: "Ingrid Bergman")	Ella mateixa
1954	Giovanna d'Arco al rogo	Joana d’Arc
1954	Viaggio in Italia	Katherine Joyce
1954	La Paura	Irene Wagner
1956	Anastàsia	Anna Koreff/Anastàsia
1956	Elena i les hommes	Elena Sokorowska
1958	Indiscreet	Anna Kalman
1958	The Inn of the Sixth Happiness	Gladys Aylward
Dècada del 1960
1961	No em diguis adéu	Paula Tessier
1961	Auguste	(no surt als crèdits, cameo)
1964	The Visit	Karla Zachanassian
1964	The Yellow Rolls-Royce	Gerda Millett
1967	Stimulantia (episodi: "The Necklace")	Mathilde Hartman
1969	Cactus Flower	Stephanie Dickinson
Dècada del 1970
1970	Henri Langlois (documental)	Ella mateixa
1970	A Walk in the Spring Rain	Libby Meredith
1973	From the Mixed-Up Files of Mrs. Basil E. Frankweiler	Mrs. Frankweiler
1974	Assassinat a l’Orient Express	Greta Ohlsson
1976	Nina, una qüestió de temps	Comtessa Sanziani
1978	Höstsonaten	Charlotte Andergast

Televisió

Ingrid Bergman posant unes flors a Bess Truman.

Any	Producció	Paper
1959	Startime: The Turn of the Screw	Governanta
1961	24 Hours in a Woman's Life	Clare Lester
1963	Hedda Gabler	Hedda Gabler
1966	The Human Veu	Sense nom (monòleg)
1977	Great Performances: Childhood	Host
1979	The American Film Institute Salute to Alfred Hitchcock	Ella mateixa (hostessa)
1982	A Woman Called Golda	Golda Meir

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ingrid Bergman

• Ingrid Bergman Family
• Ingrid Bergman a Internet Movie Database (anglès)
• Ingrid Bergman a Internet Broadway Database (anglès)
• Ingrid Bergman a TCM Movie Database (anglès)
• Ingrid Bergman a Allrovi (anglès)
• Ingrid Bergman a Find A Grave (anglès)
• Ingrid Bergman a TV.com (anglès)