Immortalitat
La immortalitat (o vida eterna) és el concepte d'existir o viure eternament (sense fi), o amb una durada indeterminada de temps. A través de la història, els éssers humans han tingut el desig de viure per sempre. De quines formes un ser pot viure un interminable o indefinit temps, o si això és possible, és un assumpte de moltes especulacions, fantasies, i debats.
La immortalitat és considerada la solució a un dels majors temors del ser humà, en ser immortal la mort serà evadida, però hi ha qui creu que la immortalitat és el pas següent a la mort, característica de les esglésies catòlica, jueva, musulmana, etc.
A la ciència[modifica]
Les cèl·lules del cos humà i dels animals pluricel·lulars en general tenen la longevitat i la capacitat de dividir-se limitades. No passa el mateix amb els organismes unicel·lulars, en què una mateixa cèl·lula es va dividint successivament per donar lloc a les generacions següents, pel que podem considerar-los a prop de la vida eterna. Un exemple d'organisme multicel·lular que, des d'aquest punt de vista, podria ser considerat immortal, és Turritopsis nutricula, una medusa amb un cicle vital en el qual l'animal torna a l'estat de pòlip després d'esdevenir sexualment madur. En el mateix cas es troben les cèl·lules reproductives (òvuls, espermatozous i les cèl·lules les que produeixen) dels pluricel·lulars, que tot i procedir de la combinació de cèl·lules d'organismes de la generació anterior, no s'hi manifesten els efectes de l'envelliment que serien d'esperar si aquestes cèl·lules envellissin i l'envelliment s'acumulés de generació en generació. Actualment, s'investiga la diferència entre el funcionament de les cèl·lules del cos i les reproductives (i les dels unicel·lulars) amb l'esperança de trobar els mecanismes que podrien evitar l'envelliment de les primeres.
Mentre les investigacions realitzades respecte a l'envelliment i mort cel·lular s'ha comprovat que a les cèl·lules, la longitud dels telòmers (l'extrem dels cromosomes) és un dels factors involucrats als processos d'envelliment i mort cel·lular.[1]
Altre factor important que ha sigut a poc a poc descobert és el descobriment dels radicals lliures els quals són agents que oxiden per així anomenar-lo, parts del cos periòdicament causant l'envelliment.
Qüestions morals[modifica]
Que la ciència faça factible la possibilitat de la immortalitat no fa necessàriament que siga apropiada per a viure òptimament. La vida eterna podria comportar contradiccions i estranyeses en si mateixes, que més enllà de qualsevol religió (la majoria de les quals fan ús d'una utopia immaterial de paradís etern per als seguidors, possiblement equivalent i d'igual manera qüestionable moralment) afectarien a la biologia comuna de la natura. Debats que es porten de forma natural a la mateixa definició de vida. Si la vida es defineix a la biologia com a l'estat intermedi entre el naixement i la mort, si esta última no existira, podria definir-se com a vida la immortalitat? trencant el cicle natural d'interrelacions entre qualsevol cosa i ser viu de nàixer i morir? No és massa llarga l'eternitat per a avorrir-se eternament? Bàsicament preguntes retòriques com aquestes se centrarien de la utilitat de la vida eterna, i aconseguir-la com a tal, cosa mai entesa per mai ser arribada aconseguir i no estar mai present a la natura, en cas que la mateixa poguera ser arribada a aconseguir pel progres de la humanitat.
Tradicions religioses[modifica]
Fins a finals del segle 20, no havien acreditat previsions científiques sobre que es podia obtenir la immortalitat física. Encara en 1952, la redacció del Syntopicon, trobat en la compilació dels llibres del Gran del món occidental, diu que "La qüestió filosòfica sobre la immortalitat no pot separar-se de les qüestions relatives a l'existència i la naturalesa de l'ànima de l'home."[2] Per tant, la gran majoria de les especulacions sobre la immortalitat abans del segle 21 van ser pel que fa a la naturalesa del més enllà.
La immortalitat espiritual és l'existència eterna d'una persona d'un origen no físic, o en un estat no físic, com una ànima. En concret 'la immortalitat de l'ànima' és una creença que s'expressa en gairebé totes les tradicions religioses. No obstant això, qualsevol doctrina en aquest àmbit s'indueix sense una definició prèvia d'un «ànima». Un altre problema és que "l'ànima" sovint es confon i s'utilitza com a sinònim d'«esperit».
Tant en les religions occidentals com en les orientals, l'esperit és una energia o força que transcendeix el cos mortal, i torna a: (1) al regne dels esperits celestials ja siga per gaudir de la felicitat o patir el turment etern en l'infern, o, (2) al cicle de la vida, directament o indirectament, en funció de la tradició.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Telòmers i telomerasa Arxivat 2007-10-11 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Adler, Mortimer J., ed., et al.. The Great Ideas: A Syntopicon of Great Books of the Western World. Chicago: Encyclopaedia Britannica, 1952, p. 788.
