Innocenci VII

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Innocenci VII Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
17 d'octubre de 14046 de novembre de 1406
Innocent VII.jpg
C o a Innocenzo VII.svg
Dades personals
Nom Cosimo de Migliorati
Nascut vers 1336
Sulmona, Regne de Nàpols
Mort 6 de novembre de 1406
Roma, Estats Pontificis

Innocenci VII (Sulmona, 1336 - † Roma, 6 de novembre de 1406) fou Papa de l'Església Catòlica des de 1404 fins al 1406, sent el tercer papa del període dominat pel Cisma d'Occident.

De nom Cosimo de Migliorati i nascut al si d'una família humil, va estudiar dret canònic i civil a Perusa, Pàdua i Bolonya on posteriorment va exercir com a professor fins que, traslladat a Roma, Urbà VI l'envià a Anglaterra com a recaptador d'impostos, tasca que va realitzar durant deu anys.

A la seva tornada a Roma és nomenat bisbe de Bolonya el 1386, i a l'any següent arquebisbe de Ravenna. En el 1389 va ser ordenat cardenal per Bonifaci IX i va actuar com a legat seu a Llombardia i la Toscana. A la mort de Bonifaci IX, Cosimo, com els restants cardenals presents al conclave que hauria d'elegir successor, van jurar renunciar a la tiara en cas de ser elegits si amb això era possible acabar amb el cisma que des del 1378 dividia l'Església Catòlica.

Elegit per unanimitat, la situació a la ciutat li va impedir celebrar el concili en el qual complir la seva promesa de renunciar a la tiara. En efecte, el gibelí partit inicia una regirada quan coneix el resultat de l'elecció, obligant el pontífex a reclamar ajuda al rei de Nàpols, Ladislau qui suprimeix la rebel·lió obtenint d'Innocenci el compromís què en les negociacions per acabar amb el cisma, quedarien reconeguts els seus drets al regne napolità que li disputava Lluís d'Anjou.

Durant el seu pontificat, en un acte de nepotisme, va nomenar cardenal al seu nebot Ludovic que fins i tot el seu nomenament havia actuat com a mercenari a les ordes de Giangaleazzo Visconti, i que el 1405 va segrestar i va assassinar onze aristòcrates romans opositors del seu oncle.

En conèixer-se els fets, Innocenci VII va haver de fugir a Viterbo i deixar Roma a les mans dels furiosos romans que van assassinar més de trenta membres del partit papal (güelfs), entre ells l'abat de Perusa.

Novament va haver d'intervenir Ladislau amb la tramesa de tropes que van acabar amb els enrenous, permetent que el Papa tornés a Roma el gener de 1406.

Ludovic, a qui el Papa havia recompensat nombrant-lo marquès i comte de Fermo, va exigir estendre la seva autoritat sobre la pròpia Roma i els Estats Pontífexs el qual va pressionar a Bonifaci amb les tropes que mantenia al Castell de Sant Angelo què encara que estaven destinades a protegir el Vaticà van ser utilitzades pel napolità per a efectuar incursions armades a Roma i els territoris circumdants. Ladislau no va retirar les tropes sota a l'autoritat papal fins que el pontífex el va promulgar. Va mantenir disputes amb l'antipapa Benet XIII, ja que aquest últim va enviar una carta acusant al de no voler acabar amb el Cisma. El papa el va contestar, però poc després moriria a causa d'una apoplexia, que segons alguns va ser enverinament.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De meliore sidere (De l'estrella millor), que fa referència al cognom familiar, Migliorati, que significa "millorat" i a la qual al seu escut d'armes apareix una estrella.


Papes del Cisma d'Occident


Precedit per:
Bonifaci IX
Papa
1404 - 1406
Succeït per:
Gregori XII



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Innocenci VII Modifica l'enllaç a Wikidata