Innovació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La innovació consisteix en introduir novetats en quelcom.[1] El terme innovació pot referir-se tant al resultat com a l'acció de crear aquest resultat. Pot consistir en canvis petits que augmenten les prestacions o capacitats (innovació incremental) o en canvis fonamentals (innovació radical). Segons el Manual d'Oslo,[2] la innovació consisteix en la implementació de nous o suficientment millorats productes, serveis, processos o formes d'organització. La innovació genera major productivitat i satisfacció de necessitats dels seus usuaris. És un element bàsic en el progrés econòmic i en la gestió empresarial.

Cal distingir la innovació de la invenció. Cal entendre la innovació com la suma d'idees que aporten valor i que finalment donen resultats.

Fonts[modifica | modifica el codi]

Existeixen diverses fonts d'innovació. Per un costat està l'impulsada per les necessitats dels usuaris, i la innovació originada per les possibilitats de la tecnologia.[3] Tant la receptivitat a les necessitats del mercat com els avanços de la ciència són altres possibles fonts d'innovació, com la creativitat a la capacitat de resolució de problemes.

Creadors[modifica | modifica el codi]

Les innovacions les realitzen les empreses o emprenedors que busquen desenvolupar una nova solució com a plataforma d'un negoci.[4] Les organitzacions innoven per tal d'obtenir algun tipus d'avantatge. Les empreses obtenen beneficis a través de les vendes del nou producte o servei, o la implantació del nou procés, o per la venda de llicències d'ús de la innovació. Els governs i organitzacions sense ànim de lucre, en canvi, cerquen aprofitar-se internament dels avantatges de productivitat o eficàcia obtinguts.

Darrerament s'està reconeixent el paper de l'usuari pioner.[5] El client pioner és un usuari amb una necessitat sofisticada i uns coneixements tècnics avançats. Si els clients pioners no representen volums de mercat rellevants, tenen forts incentius a innovar, ja que no hi hauran empreses interessades en desenvolupar solucions apropiades per al seu problema.

Gestió[modifica | modifica el codi]

Les organitzacions gestionen la innovació en disposar una sèrie d'elements i processos per a executar-la sistemàticament. La gestió de la innovació requereix l'organització i assignació de responsabilitat, autodiagnosi, estratègia i execució de projectes d’innovació.[6]

L'estratègia d'innovació defineix l'àrea d'oportunitats en la que la direcció considera que s'han de concentrar els esforços i inversions en aquest terreny. L'organització consisteix en la definició de l'estructura organitzativa, funcions i relacions de les unitats que participen més estretament en el procés d'innovació. Típicament són les unitats de recerca i desenvolupament.

El procés d'innovació consta de tres fases: generació d'idees, desenvolupament i implementació.[7] La innovació s'executa a través de projectes. Aquests han de ser gestionats convenientment a través d'una correcta planificació, execució, control i tancament. A més de gestionar els projectes individuals, les organitzacions han d'administrar el conjunt de projectes que realitzen i les seves interrelacions, per tal de maximitzar el valor d'aquests projectes i optimitzar els recursos dedicats.

El control de la innovació consisteix en el seguiment de l'efectivitat de l'esmentat procés per tal d'establir les accions de millora oportunes. Implica el seguiment d'inputs, outputs, elements de suport i el procés mateix.

Difusió[modifica | modifica el codi]

Model de difusió de Rogers[modifica | modifica el codi]

La difusió de la innovació segueix sovint trajectòries en forma de "S".[8] El model de difusió de Rogers[9] relaciona el moment d'adopció de la innovació amb els valors dels seus adoptants. Aquest distingeix cinc grups en funció del moment de la innovació: els innovadors, els primers adoptadors, la primera majoria, la darrera majoria i els endarrerits.

Els innovadors són els que innoven. Poden existir llavors els primers adoptadors de les innovacions d'altres i que eventualment poden esdevenir un referent a imitar pels clients següents. El següent grup seria una possible primera majoria, que si el cicle té èxit podria precedir a nous membres d'una darrera majoria, que espera a que el producte sigui habitual. A aquesta segona majoria la pot seguir més tard un grup menor de nous usuaris, els darrers que adoptaran la innovació, a poc a poc i de manera poc massiva i molt personal o individualitzada. Queda el públic no interessat, que no adoptarà mai la innovació si no es veu obligat a fer-ho.

Model hype cycle de captura d'atenció de la demanda i no eficàcia de l'oferta[modifica | modifica el codi]

El hype cycle és un altre model, que diferencia dos factors que segueixen trajectòries diferents: l'interès públic i la usabilitat. Aquest esquema diu que, quan apareix una innovació, hi ha una explosió d'interès i d'atenció pública. Es dispara el nombre d'articles referint-se a ella, els anuncis o presentacions comercials que incorporen referències, etc. Això crea unes grans expectives. En aquests moments, comença la seva adopció, però la innovació promesa és encara en una fase massa embrionària com per a donar realment la productivitat anunciada o per a encaixar de forma efectiva amb la resta de pràctiques empresarials. En no obtenir-se els resultats esperats i aparèixer altres novetats, en decau progressivament l'interès fins que s'aconsegueix refinar i integrar amb èxit amb la resta d'elements de negoci. Mentre que la gràfica de l'atenció tindría una pujada exponencial seguida d'una decepció progressiva, la usabilitat té una forma de S suavitzada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gran Enciclopèdia Catalana
  2. OECD The Measurement of Scientific and Technological Activities. Proposed Guidelines for Collecting and Interpreting Technological Innovation Data Oslo Manual. 3rd edition, DSTI, OECD / European Commission Eurostat, Paris 10 Nov 2005.
  3. Ceccagnoli, Marco; Rothaermel, Frank T. «Appropriatijng the returns from innovation». A: Technological Innovation: Generating Economic Results (en anglès). Emerald Group Publishing, 2008, p. 12. ISBN 0762314818. 
  4. Rogers, David E. Business Success Through Innovation (en anglès). IsoPatent LLC, 2009, p. 5. ISBN 098190520X. 
  5. Article sobre la utilitat dels usuaris pioners en la generació d'innovacions.
  6. «Gestió de la innovació: diagnosi». Anella.cat. [Consulta: 4/4/2013].
  7. Pearn, Michael. Individual Differences and Development in Organisations (en anglès). John Wiley & Sons, 2003, p. 355. ISBN 0470856564. 
  8. Mahajan, Vijay; Peterson, Robert A. Models for Innovation Diffusion (en anglès). SAGE, 1985, p. 10. ISBN 0803921365. 
  9. Rogers, Everett M. (1962). Diffusion of Innovation. New York, NY: Free Press.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Innovació Modifica l'enllaç a Wikidata