Innovació oberta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La innovació oberta (en anglès open innovation) és un neologisme del professor Henry Chesbrough que defineix un model de gestió de la innovació on les empreses, en lloc de desenvolupar idees fonamentalment mitjançant recursos interns, recorren a la cooperació amb altres empreses, institucions i experts per a aprofitar els seus coneixements.

Tradicionalment, les empreses han gestionat la innovació mitjançant models tancats, és a dir, el coneixement i mitjans de la pròpia organització. El model obert permet a l’empresa d’aprofitar els recursos del seu entorn. Així, les empreses poden participar en el desenvolupament de la innovació amb un enfocament col·laboratiu sempre que n’obtinguin un guany adequat del resultat. Al mateix temps, les universitats, centres de recerca i centres tecnològics i científics esdevenen recursos que les empreses poden utilitzar per a posar al mercat els seus productes i tecnologies innovadores.

La innovació oberta permet a les empreses reduir les seves inversions en desenvolupament, així com reduir els terminis de posada del producte o procés al mercat. Tot i això, requereix prestar una notable dedicació a la coordinació amb els partners i a la protecció de la propietat industrial generada.

Innovació oberta i polítiques industrials[modifica | modifica el codi]

Els efectes positius de la col·laboració fan que la innovació oberta estigui present en les polítiques industrials de base territorial, ja que són una eina destacada per a dinamitzar clústers i millorar la innovació en sistemes territorials concrets (1).

“La creativitat empresarial és la que fa girar la roda de l’economia i cada limitació a la creativitat l'única cosa que aconsegueix és posar un pal en aquesta roda” Lluís Bassat.

Aquesta afirmació ens porta a la reflexió que si no donem llibertat a la nostra creativitat, sigui en el camp que sigui, i solament ens fixem en les limitacions que tenim, l'única cosa que aconseguirem serà obstaculitzar el desenvolupament.

El 80% del producte nou d'aquesta dècada[modifica | modifica el codi]

Se sap que el 80% de tots els productes que comprem avui no existien fa 10 anys. De manera que la creativitat i la innovació avui dia són un element bàsic per a l'economia i la informació per poder crear totes aquestes coses noves. I totes aquestes coses que estan apareixent gràcies a aquestes estan canviant fins als nostres costums i les nostres creences, i tot gràcies a la informació. La creativitat i el Innovació Oberta ajuden fidelment a aquest desenvolupament. “OCDE recolza la creativitat i confia en la Innovació Oberta La gent s'està adonant que això és el progrés, que és el futur. I fins i tot l'OCDE (L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) que és una organització internacional composta per 33 estats ( que són els més avançats i desenvolupats del planeta) tenen l'objectiu de maximitzar el seu creixement econòmic i col·laborar en el seu desenvolupament i el dels països no membres. És a dir que fins i tot els presidents dels estats estan començant a creure en el poder de la intel·ligència col·lectiva, i recolzen a pàgines com Fliquer, CC, Amazon…que promouen aquesta línia de pensament de manera oberta, creativa i amb mètodes molt innovadors i al nostre gust. I és que és clar, en tenir més accés a la informació s'obren noves possibilitats i això fa que hàgim de recórrer a la nostra creativitat per poder participar en ella. La imaginació creativa ens ajudarà a preveure accions i generar noves alternatives.

Creativitat i innovació oberta[modifica | modifica el codi]

La innovació i la creativitat són elements que diferencien a una empresa d'una altra i fan que aquesta es desenvolupi i es mantingui en una posició de lideratge al mercat. I per mantenir-se en aquesta posició de lideratge han de buscar nous plantejaments o reinvencions totals. I per poder aconseguir això és fonamental que les empreses permetin a la gent contribuir en la generació d'idees i propostes per aconseguir promoure la Innovació Oberta i la creativitat com a valors organitzatius.

Quin és el camí per promoure la innovació i la creativitat?[modifica | modifica el codi]

No hi ha una recepta, evidentment, però posarem exemples de la filosofia de 3M de William McKnight, que ve a dir que si a les persones se'ls delega responsabilitats i participació, s'exercita la seva iniciativa. I llavors aquestes persones crearan i innovaran, i segur que s'equivoquen però ells voldran fer-ho el millor que sàpiguen;

I a llarg termini aquests errors comesos seran insignificants comparat amb els errors que es cometrien si l'administració els digués com fer el seu treball exactament.

Les administracions que critiquen destructivament els errors maten les iniciatives. I aquestes idees col·lectives són imprescindibles si volem créixer.

Legalitat i innovació oberta[modifica | modifica el codi]

Si ens centrem en el marc legal de la innovació oberta, ens hem de centrar en les patents de programari: les multinacionals informàtics contra el programari lliure. Est ha estat un dels temes més controvertits dels últims anys, enfrontant a dos grans blocs. La legalitat de les patents i els seus defensors xoquen amb els interessos dels seus detractors, els defensors del programari lliure.

Els primers argumenten que el sistema de patents ajuda a la innovació, ja que el propietari pot treure major benefici. Evidentment, aquest sector representa a les grans multinacionals, que compten amb un gran portafoli de patents de programari que guarden com un tresor.

D'altra banda tenim als detractors del sistema de patents o, en altres paraules, les PIME, les petites i mitges empreses. Aquestes no poden competir amb les grans empreses i els intercanvis de patents entre aquestes. Sostenen la idea que aquest sistema de patents impedeix el desenvolupament de molts projectes a causa del pagament de llicències i altres restriccions. Al món del programari són les PIME les que tenen un paper més important en la innovació, ja que tenen un accés molt més fàcil a la seva modificació. Precisament són les grans empreses les que adquireixen PIMES constantment per al seu propi desenvolupament.

El cas Microsoft vs programari Lliure[modifica | modifica el codi]

Microsoft ha arremès diverses vegades contra la idea de programari lliure. La multinacional nord-americana va assegurar que van ser usurpades 235 de les seves patents per altres empreses. Una de les principals croades de Microsoft és l'atac etern contra Linux. Segons Microsoft, aquest sistema operatiu alternatiu de codi obert viola 42 d'aquestes patents i és una preocupació constant per a la multinacional informàtica per excel·lència. Però Linux no és l'únic enemic, ja que Bill Gates denuncia tota aquesta comunitat de lliure accés.

Microsoft sosté que el paquet de programes Open Office, un equivalent gratuït del seu paquet Microsoft Office, infringeix 45 de les seves patents.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

El Parlament Europeu ja va retirar la patentabilitat de programari l'any 2005 després d'una multitudinària votació. Actualment, aquests programes de codi obert compten amb un gran suport popular i el seu ús ha crescut notablement en els últims anys, implantant-se com a sistema operatiu oficial en alguns països com Xina, encara que l'empresa capdavantera segueixi sent la mateixa.

La innovació oberta, tal com el seu nom indica, és un concepte que obre les possibilitats al desenvolupament tecnològic i informàtic que en gran mesura ens afavoreix a tots, ja que ens dóna l'oportunitat de compartir aquest coneixement i millorar-ho, i aquest és el principal missatge de la innovació oberta.

Notes[modifica | modifica el codi]

(1) Article sobre els avantatges de la innovació oberta, sobre alguns dels seus models i sobre el seu rol en les polítiques públiques d'innovació. («PDF».).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Exemples[modifica | modifica el codi]