Inquisició
La inquisició va ser una institució judicial eclesiàstica d'origen medieval creada pel Pontífex Romà Innocenci III l'any 1215 amb la missió de vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Taula de continguts |
[modifica] Antecedents
Ja en el III Concili de Toledo de l'any 589 s'ordenava als bisbes que investiguessin per extirpar "el sacrilegi d'idolatria fermament implantat a Hispània i Septimània".
En el XVI Concili de Toledo (693), en va dir que "el bisbe que no es preocupi de la seva extirpació" (referint-se al paganisme) "seria destituït i hauria de passar un any fent penitència".
- Vegeu també Període catòlic visigot
[modifica] Inquisició episcopal
L'any 1184 el papa Luci III incità als bisbes a establir tribunals per lluitar contra els càtars. Començà la Inquisició episcopal.
Cap al 1215 també l'arquebisbe de Tarragona Aspàrec de la Barca es determinà a combatre el catarisme, especialment a la zona del Montsant i Prades. El mètode no era el de la inquisició, sinó que manava als monjos de la cartoixa d'Escaladei que sortissin de la seva clausura a predicar contra l'heretgia. L'èxit no devia ser durador, ja que durant tot el segle XIII, i part del XIV, romaneren càtars per aquesta zona.
Durant aquesta època els bisbes actuaren sota el seu criteri
[modifica] Inquisició pontifícia
El 1231 Gregori IX, proclamà la butlla Excommunicamus, origen d'una inquisició dirigida directament pel Papa. La missió encomanada era la de localitzar, processar i evacuar sentència contra sospitosos. El papa nomenava els inquisidors, freqüentment dominics, però no sempre. Aquesta institució reforçava el poder del papa davant dels altres bisbes i per damunt de reis i prínceps.
L'autoritat religiosa es limitava a inquirir i arribà a condemnar. La sentència l'executà l'autoritat laica. Des de l'XI Concili de Toledo (675) hi hagué també antecedents de la prohibició de "matar… mutilar…ordenar a un altre que ho faci". És l'any 1252, quan el papa Innocenci IV en la butlla Ad extirpanda va autoritzar la tortura per tal que el processat confessés. S'indica, però, que sigui "sense mutilar ni posar en perill la vida de l'acusat".
Aquesta Inquisició pontifícia es va consolidar a Occitània, Provença, Milà, Gènova, Florència … també a la corona d'Aragó, on entre els inquisidors hi havia el dominic i conseller reial d'alt nivell de cultura Sant Ramon de Penyafort. A l'entorn de 1230 arribaren molts càtars des d'Occitània a Catalunya. Els concilis de la província eclesiàstica Tarraconense se'n feren ressò des d'aquest anys fins el 1318. La Inquisició Papal va arribar aquí el 1235.
Coincidint en l'època, l'heretgia seguia combatent amb prèdiques, molt valorades pel poble senzill, especialment les dels franciscans, i més tard també les dels carmelites. No hi havia notícies d'heretgies mes enllà de l'any 1321, any de la darrera prèdica carmelitana a les terres de Prades. La Inquisició morí per manca de feina.
Quan el tribunal de la inquisició papal arribava a una població es proclamaven dos edictes:
- L'Edicte de Fe, que obligava als fidels a denunciar els heretges i simpatitzants.
- L'Edicte de Gràcia, que concedia als heretges i simpatitzants uns dies de termini per a confessar.
Passat el termini sense confessar, al presumpte heretge se li confiscava la propietat.
Els denunciats mai coneixien els delators suposant què n'hi hagués. L'acusació exacta també es considerava secret sumarial.
El concili de Narbona de 1235, ordenà que les sentències es fessin fonamentades en proves irrefutables, i, sota criteri que és "preferible un culpable en llibertat que un innocent condemnat". Se sap, però, que sovint els presos ignoraven fins i tots quins eren els càrrecs. Tenien un advocat defensor, però que limitava la seva funció a recomanar la confessió dels càrrecs. S'utilitzava la coacció i la tortura tot i la tradició cristiana.
[modifica] Inquisició espanyola
Molts anys més endavant, el 1478 per iniciativa de Ferran el Catòlic i amb la finalitat de combatre als jueus, es crea la Inquisició espanyola, depenent directament de la corona. Va ser l'única institució comú d'Aragó i Castella durant molt de temps. Aquest fet va enfortir la monarquia.
El primer període va destacar pel seu rigor i virulència. La seva activitat va ser alta durant les monarquies dels casa d'Àustria, i minvant durant els Casa de Borbó, va durar fins el 1834.
[modifica] Inquisició romana
El 1542 es va crear la Inquisició romana, coneguda per Congregació del Sant Ofici, per a lluitar en contra del protestantisme. El procediment era diferent del de la inquisició papal. El Sant Ofici vetllava permanentment per la puresa de la fe en tota l'extensió de l'Església catòlica. Era una congregació d'altes dignitats. L'any 1633 hi fou processat i condemnat Galileo Galilei.
Des de l'any 1965 amb Pau VI, es converteix en la Congregació per la Doctrina de la Fe, sota la batuta d'un prefecte. El càrrec el va ocupar des de 1981 fins que va pujar al soli pontifici el cardenal Ratzinger Benet XVI. Joan Pau II va ordenar el 1998 que s'obrissin els arxius secrets d'aquesta congregació, on estaven recollides les actes dels processos de tota l'Europa catòlica. A partir d'aquest fet, es podrà analitzar amb mes objectivitat l'abast real, tant ideològic com social i polític de la inquisició.
[modifica] Vegeu també
