Inquisidor general

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Inquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola. El més famós fou probablement el religiós dominic Tomás de Torquemada.

Llista d'Inquisidors generals[modifica | modifica el codi]

Els següents personatges van ocupar el càrrec d'inquisidors generals entre 1483 i 1820:[1]

Nom Període Càrrec Nota
Tomás de Torquemada 1483-1498
Diego de Deza 1499-1506 Confessor reial. Renúncia voluntària.
Separació de la Inquisició entre Castella i Aragó 1506-1518

Castella

Aragó

Adrià d'Utrecht 1518-1522 Cardenal. Bisbe de Tortosa. Ascendeix al pontificat com Adrià VI.
Alfonso Manrique de Lara 1523-1538 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
Juan Pardo de Tavera 1539-1545 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
García de Loaysa y Mendoza 1546 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla.
Fernando de Valdés y Salas 1547-1566 Arquebisbe de Sevilla. Renúncia voluntària.
Diego de Espinosa y Arévalo 1567-1572 Bisbe de Sigüenza.
Pedro Ponce de León 1572 Bisbe de Plasència. No pren possessió del càrrec.
Gaspar de Quiroga y Vela 1573-1594 Cardenal. Arquebisbe de Toledo.
Jerónimo Manrique de Lara 1595 Bisbe d'Àvila.
Pedro Portocarrero 1596-1599 Bisbe de Conca.
Fernando Niño de Guevara 1599-1602 Cardenal. Arquebisbe de Sevilla. Renúncia voluntària.
Juan de Zúñiga y Flores 1602 Bisbe de Cartagena.
Juan Bautista de Acevedo 1603-1607 Bisbe de Valladolid.
Bernardo de Sandoval y Rojas 1608-1618 Cardenal. Arquebisbe de Toledo.
Luis de Aliaga 1619-1621 Confessor reial. Renúncia voluntària.
Andrés Pacheco 1622-1626 Bisbe de Conca.
Antonio de Zapata 1627-1632 Cardenal. Arquebisbe de Burgos. Renúncia voluntària.
Antonio de Sotomayor 1632-1643 Arquebisbe titular de Damasc. Confessor reial.
Diego de Arce y Reinoso 1642-1665 Bisbe de Plasència.
Pasqual d'Aragó 1665 Arquebisbe de Toledo. Renúncia voluntària.
Juan Everardo Nithard 1666-1669 Cardenal. Confessor reial.
Diego Sarmiento de Valladares 1669-1695 Bisbe de Plasència.
Joan Tomàs de Rocabertí 1695-1699 Arquebisbe de València.
Alfonso Fernández de Córdoba 1699 Cardenal. No pren possessió del càrrec.
Baltasar de Mendoza y Sandoval 1699-1705 Bisbe de Segòvia Renúncia voluntària.
Vidal Marín del Campo 1705-1709 Bisbe de Ceuta.
Antonio Ibáñez de la Riva Herrera 1709-1710 Arquebisbe de Saragossa.
Francesco del Giudice 1711-1716 Cardenal. Renúncia voluntària.
Josep Molines i Casadevall 1717-1719 Auditor del Tribunal de la Rota No pren possessió del càrrec.
Juan Bautista de Arzamendi 1720 No pren possessió del càrrec.
Diego de Astorga y Céspedes 1720 Bisbe de Barcelona. Renúncia voluntària.
Juan de Camargo y Angulo 1720-1734 Bisbe de Pamplona.
Andrés de Orbe y Larreátegui 1733-1740 Arquebisbe de València.
Manuel Isidro Orozco Manrique de Lara 1746-1755 Arquebisbe de Sant Jaume de Compostel·la
Francisco Pérez de Prado y Cuesta 1745-1755 Bisbe de Terol.
Manuel Quintano Bonifaz 1755-1774 Arquebisbe titular de Farsala Renúncia voluntària.
Felip Bertran 1775-1783 Bisbe de Salamanca.
Agustín Rubín de Ceballos 1784-1793 Bisbe de Jaén.
Manuel Abad y Lasierra 1793-1794 Bisbe d'Astorga i arquebisbe titular de Selímbria.
Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón 1794-1797 Cardenal. Arquebisbe de Toledo. Renúncia voluntària.
Ramón José de Arce 1798-1808 Arquebisbe de Saragossa.
Abolició del Tribunal de la Inquisició durant la Guerra del Francès i el regnat de Josep I d'Espanya, entre 1808-1814.
Francisco Javier Mier y Campillo 1814-1818 Bisbe d'Almeria.
Jerónimo Castillón y Salas 1818-1820 Bisbe de Tarassona. Darrer inquisidor general d'Espanya.
En 1820 es produeix l'abolició definitiva de la Inquisició.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Juan Antonio. Historia crítica de la Inquisición de España (Tom IX) (en castellà). Madrid: Imprenta del Censor, 1822. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • PÉREZ VILLANUEVA, Joaquín, y ESCANDELL BONET, Bartolomé: "Historia de la Inquisición en España y América. I: El conocimiento científico y el proceso histórico de la Institución (1478-1834)". Madrid, Biblioteca de Autores Cristianos, 1984. ISBN 84-2201-158-1

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]