Insomni familiar letal
  | |
| Tipus | malaltia minoritària, malaltia priònica heretada, insomni, alteració genètica, malaltia talàmica, malaltia i encefalopatia espongiforme transmissible |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria, medicina del son i Neuropatologia |
| Clínica | |
| Símptomes | insomni amb excitació, al·lucinació, hipertensió arterial, febre, insomni, atac de pànic, fòbia, trastorn d'ansietat generalitzada, envelliment humà i demència |
| Patogènia | |
| Associació genètica | PRNP (en)  |
| Classificació | |
| CIM-11 | 8E02.2 |
| CIM-10 | A81.9 |
| CIM-9 | 046.8 |
| CIAP | N73 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 600072 |
| DiseasesDB | 32177 |
| MeSH | D034062 |
| Orphanet | 466 |
| UMLS CUI | C0206042 |
| DOID | DOID:0050433 |
L'insomni familiar letal (IFL), malaltia coneguda també com a insomni familiar fatal (IFF), és una malaltia hereditària autosòmica dominant molt estranya que afecta el cervell. És una malaltia minoritària, en què el gen dominant s'ha trobat en tan sols unes 28 famílies de tot el món. Si un progenitor té el gen, la probabilitat que la seva descendència l'hereti i la desenvolupi és del 50 per cent. La gènesi i la progressió de la malaltia és intractable, i és, en darrera instància, mortal.
Història[modifica]
El primer a adonar-se de la realitat d'aquesta malaltia va ser el metge italià Ignazio Roiter, el 1979, quan va estudiar els casos de dues ties de la seva esposa que van morir d'una malaltia desconeguda que havia començar amb insomni.[1] Atès que, segons va explicar-li la seva esposa, el seu sogre també havia mort sobtadament després d'un temps sense poder dormir, va pensar que podria tractar-se d'una malaltia hereditària. Roiter va poder aconseguir un tros del cervell de la segona tia, que va dur a Ginebra perquè l'examinés Erwin Wildi, neuropatòleg, el qual va observar una zona del tàlem degenerada, on mancaven neurones. Aleshores, però, no se sabia que el tàlem regulava el son i no es va relacionar la seva degeneració amb l'insomni amb què comença la malaltia.[2]
Un altre membre de la família de l'esposa de Roiter, un oncle, que tampoc no podia dormir, va anar a visitar-los i després va ser enviat a Bolonya perquè el visités Elio Lugaresi (1926-2015), especialista del son, que va enregistrar en vídeo el declivi que va dur-lo al coma i la mort nou mesos després, el 1984. El pacient havia llegat el cervell a la ciència i el van enviar a Cleveland (Estats Units), on treballava Pierluigi Gambetti, un investigador deixeble de Lugaresi.[1][3]
El 1986, Lugaresi, Gambetti i els seus col·laboradors van publicar el resultat de l'estudi que descrivia que la malaltia s'originava en el tàlem i que experimentava canvis idèntics als que es donen en la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, una encefalopatia espongiforme transmissible.[4] I en la dècada de 1990 es va identificar com una malaltia priònica i es va descobrir que era causada per una mutació en el cromosoma 20: en el codó 178 d'una proteïna denominada proteïna del prió (PrP), l'àcid aspàrtic era substituït per l'asparagina, mentre que hi havia una metionina a l'aminoàcid en posició 129. Aquestes mutacions donen lloc a la formació d'una proteïna insoluble del prió, anomenada PrPsc, que s'acumula a la cèl·lula.[5]
En el cas de la família italiana afectada se n'ha pogut trobar l'efecte fundador en un metge venecià que morí el 1765. En el País Basc, que és un dels llocs del món on la incidència de la malaltia és més alta, els casos més antics es remunten al 1630 per a una família genealògica, i al 1730 per a una altra.[6]
Fisiopatologia[modifica]
La proteïna PrPsc té propietats autocatalítiques que causen que la proteïna soluble PrP es converteixi en la forma PrPsc quan es produeix la interacció entre aquestes dues proteïnes. Aquesta conversió en proteïnes insolubles dona lloc a la formació de plaques en el tàlem que contenen agregats de PrPsc. La formació de les plaques va destruint les neurones del tàlem. El dany causat als teixits cerebrals té l'aspecte dels forats d'una esponja quan s'examinen al microscopi i per això es diu que és una encefalopatia espongiforme.[7]
Símptomes i presentació de la malaltia[modifica]
El símptoma més freqüent amb què s'inicia la malaltia és un insomni progressiu que va empitjorant fins a la pèrdua gairebé total del son. Els trastorns neurovegetatius solen ser també precoços. Altres símptomes són pèrdua de memòria, atenció, vigilància, funcionament visual motor i altres pèrdues de funcions cognitives de nivell més alt, com ara la impossibilitat d'estar parat o caminar, batecs del cor irregulars, patró respiratori anormal, i dificultats en la parla. Aquests símptomes progressen i condueixen a les mostres de demència.
L'edat d'aparició de la malaltia és variable, encara que sol ser entre els trenta i els seixanta, amb una mitjana de cinquanta. La mort esdevé entre set i trenta-sis mesos des del començament. La presentació de la malaltia varia considerablement segons la persona, fins i tot entre pacients de la mateixa família.
La malaltia té quatre etapes, que tarden entre set i divuit mesos en completar-se. En la primera etapa, que dura aproximadament quatre mesos, el pacient pateix insomni creixent, que pot causar atacs de pànic i fòbies. En la segona etapa, d'uns cinc mesos, el pacient pot tenir al·lucinacions i atacs de pànic amb altra freqüència, que duren uns 5 mesos. Després, i durant aproximadament tres mesos, li és impossible dormir i l'insomni va acompanyat de ràpida pèrdua de pes. En l'etapa final de la malaltia es produeix una demència i el pacient pot arribar a no donar respostes o bé a estar mut durant sis mesos.
Tractament i prevenció[modifica]
Ara per ara no hi ha tractament per a guarir l''insomni familiar letal; únicament se'n poden tractar alguns símptomes. L'única prevenció perquè la malaltia no es transmeti és que les persones portadores del gen causant de la malaltia no tinguin descendència. Les esperances estan posades en la teràpia gènica.[8]
Atesa la baixa incidència de la malaltia, és molt difícil que cap empresa farmacèutica investigui per trobar-ne un tractament. Segons el registre d'assajos clínics de la Unió Europea, el desembre de 2019 a Itàlia hi ha dos assajos clínics en marxa per estudiar l'eficàcia de la doxiciclina en el tractament i en la prevenció en persones en risc que duen a terme, respectivament, l'Institut Neurològic Carlo Besta i l'Institut d'Investigacions Farmacològiques Mario Negri.[9]
Epidemiologia[modifica]
L'insomni familiar letal és una malaltia minoritària molt rara, la incidència i prevalença de la qual no es coneix exactament.[7] El 2009 hi havia menys de 100 casos diagnosticats al món, el 40 per cent dels quals es concentraven a Espanya, especialment en el País Basc. Entre el 1993 i el 2018 n'hi ha registrats 32 casos.[10] Tot i ser considerada una malaltia transmissible, no és una malaltia contagiosa en el sentit tradicional perquè l'única manera en què es podria transmetre seria per exposició directe amb teixit cerebral afectat, per ingestió o injecció.[7]
Malalties relacionades[modifica]
Algunes malalties relacionades amb el prió dels mamífers són: el kuru (malaltia humana de Papua Nova Guinea); l'encefalopatia espongiforme bovina (mal de les vaques boges), la tremolor de les ovelles (scrapie) i l'encefalopatia dels cèrvids (afecta acérvols, ants, rens i uapitís).
Es pensa que alguns tipus de fallada cardíaca i la malaltia de Creutzfeldt-Jakob estan relacionats amb una variant del prió. Aquestes dues malalties, emperò, no són transmissibles, excepte per contacte directe amb el teixit, com en el canibalisme, transfusions sanguínies o trasplantaments.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Kelly, Evelyn B. «Fatal Familial Insomnia: Sleeplessness that Kills». A: The 101 Most Unusual Diseases and Disorders (en anglès). Santa Barbara, Califòrnia: ABC-CLIO, LLC, 2016. p.32-35. ISBN 978-1-61069-676-0 [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ Corcella, Ruggiero. «L'insonnia che uccide» (en italià). [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ «Un medico italiano del ' 700 il primo uomo senza sonno - la Repubblica.it» (en italià). [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ Lugaresi, Elio; Medori, Rossella; Montagna, Pasquale; Baruzzi, Agostino; Cortelli, Pietro «Fatal Familial Insomnia and Dysautonomia with Selective Degeneration of Thalamic Nuclei». New England Journal of Medicine, 315, 16, 16-10-1986, pàg. 997–1003. DOI: 10.1056/NEJM198610163151605. ISSN: 0028-4793. PMID: 3762620.
- ↑ Goldfarb, L. G.; Petersen, R. B.; Tabaton, M.; Brown, P.; LeBlanc, A. C. «Fatal familial insomnia and familial Creutzfeldt-Jakob disease: disease phenotype determined by a DNA polymorphism» (en anglès). Science, 258, 5083, 30-10-1992, pàg. 806–808. DOI: 10.1126/science.1439789. ISSN: 0036-8075. PMID: 1439789.
- ↑ País, Ediciones El «El insomnio familiar letal se concentra en el País Vasco» (en castellà). El País [Madrid], 27-01-2009. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Fatal Familial Insomnia» (en anglès americà). [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ Serrano, Nacho «El origen de un insomnio letal» (en castellà). Diario Médico, 22-01-2009, pàg. 15.
- ↑ «Clinical trials for fatal familial insomnia» (en anglès). EU Clinical Trials Register. [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ «Vigilancia epidemiológica. Araba/Álava Año 2018» (en castellà) p. 16-17. Unidad de Vigilancia Epidemiológica, Subdirección de Salud Pública y Adicciones de Araba/Álava. [Consulta: 15 desembre 2019].
Enllaços externs[modifica]
- No soy una estadística, sufro insomnio familiar fatal. El Periódico, 9 de març de 2017
- Família lluita contra fatal insomnia (anglès)
- AFIFF - Associazione Familiari Insonnia Familiare Fatale malattie da prioni Arxivat 2006-09-25 a Wayback Machine. (anglès)