Institució Catalana d'Història Natural

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) és una entitat cultural fundada el 1899 a Barcelona per Josep Maria Mas de Xaxars i Palet, Joan Baptista d'Aguilar-Amat i Banús, Joan Alzina i Melis, Francesc Badia i Guia, Josep Balcells i Mas, Josep Maluquer i Nicolau, Salvador Maluquer i Nicolau, Antoni Novellas i Roig, aleshores un grup d'estudiants. Des del 1915 és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i té per finalitat promoure l'estudi i la divulgació dels coneixements referents als éssers i els sistemes naturals. Es tracta, doncs, de l'organització naturalista més antiga que existeix a Catalunya.

La ICHN és una plataforma interdisciplinària que promou l'estudi i la difusió dels coneixements dels éssers i sistemes naturals mitjançant l'organització de sessions científiques, cursos naturalistes, dotació de premis i borses d'estudi. En formaren part ben aviat naturalistes prestigiosos. «El Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, les "Memòries" i els "Treballs" de la Institució, a banda de publicacions monogràfiques, donen idea de la tasca remarcable dels seus membres. Quan esclatà la guerra civil espanyola va quedar en vida latent, i passà gairebé inadvertida fins que el 1972 reprengué les activitats.»[1] La seva recuperació fou ràpida i l'any 1987 ja tenia prop d'un miler de membres, la majoria professionals de les ciències de la natura. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Presidents[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 22′ 53.43″ N, 2° 10′ 8.96″ E / 41.3815083°N,2.1691556°E / 41.3815083; 2.1691556