Institut Ramon Muntaner
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Informeu a l'editor principal afegint a la seva pàgina de discussió: {{subst:AvísFR|Institut Ramon Muntaner}}--~~~~ |
L'Institut Ramon Muntaner és un institut d'ensenyament secundari ubicat a la ciutat de Figueres fundat l'any 1839 pel pare Julián González de Soto; és l'institut més antic d'Espanya.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Història
Els 170 anys d'història del centre han estat marcats pels esdeveniments viscuts al nostre país durant aquests decennis.
[modifica] Fundació
L'any 1839 la institució que avui anomenem Institut Ramon Muntaner s'anomenava Col·legi d'Humanitats i formà part d'un conjunt d'iniciatives que distingiren Figueres com a ciutat moderna i culturalment avançada. Formà part, com tots els altres centres d'ensenyança mitjana, estava en mans d'organitzacions catòliques. Durant la primera meitat del segle XIX, la Figueres sortida de les devastadores guerres amb els francesos es consolidà en prosperitat econòmica; ja comptava amb el notori augment de població procedent de la mà d'obra del castell de Sant Ferran, es convertia en bressol del federalisme, i destacà en el camp de la cultura, de la ciència i de les idees, arribant a brillar singularment en el context català i peninsular de l'època. Va ser en aquest context que els figuerencs, el 1839, instituïren el centre públic d’ensenyament mitjà no lligat a cap orde religiosa més antic de l'Estat, subvencionat amb diners públics del pressupost municipal.
Fins al col·legi figuerenc, tots els centres d'ensenyament mitjà estaven en mans d'organitzacions catòliques; vist el tarannà liberal i republicà de la Figueres vuitcentista, es va voler aprofitar proverbial coincidència; d'una banda podien disposar, cedit per l'Estat, de l'edifici que allotjaria el Centre: el claustre franciscà afectat per la desamortització de Mendizábal de 1835; i, d'altra banda, l'any de la fundació, el 1839, s'instal·lava a Figueres precisament amb el propòsit d'animar un centre educatiu, un ensenyant arribat de França on s'havia fet bon coneixedor de les més modernes tècniques pedagògiques: Julián González de Soto, de la Companyia de Sant Vicenç de Paül. E1 12 d'agost de 1839 signaren un contracte el pedagog i l’Ajuntament, segons el qual aquell es comprometia a dirigir el centre. A les 12 del matí del 1 d'octubre de 1839, sota la presidència de l'alcalde Tomàs Roger, hom inaugurà el curs amb tota solemnitat.
[modifica] Segle XIX
El còlera de 1854 empobrí considerablement l'ajuntament, i l'estat hagué de subvencionar el centre d'ensenyament amb 50.000 rals. El 1877, l'advocat i agrònom Narcís Fages de Romà que, anys enrere, havia fundat la suara esmentada Escola d'Agricultura de Fortianell (a cinc kilòmetres de Figueres) agregà el Centre que presidia a l'institut figuerenc, obrint així el ventall d'estudis —les pràctiques es feren a l'horta posterior— i engrandint notablement la biblioteca amb bon nombre de llibres científics. Des d'aquell moment a més dels ja valuosos coneixements que, ja des de Fortianell, l'Escola proporcionà a l'agricultura comarcal a base de noves tècniques d'explotació, en nom de l'Institut es pogueren atorgar els títols d'Agrimensor i de Perit Tasador de Terres.
L'Institut havia guanyat prestigi a la universitat de Barcelona, de la qual depenia, per la bona preparació dels batxillers que allà acudien a seguir estudis; alhora, el Centre físicament anava millorant i prenent més relleu social. E1 1861, l'Institut Català de Sant Isidre organitzà una exposició excepcional a les aules del Col·legi, i el 1866 hom pogué acabar la construcció del centre, abandonada des de 1835; el 1877 s'urbanitzà l'entorn de l'edifici amb el traçat de la plaça Triangular i la retirada de terres que donà lloc a la plaça de davant de l'Institut; a partir d'una primera donació del que fou ministre de la Primera República i president de l’Ateneu Barcelonès, Joan Tutau, es fundà al Centre un museu de dibuix i de pintura que el 1885 s'engrandí amb set olis cedits en dipòsit pel museu del Prado; a més, el 1887 Rubau Donadeu —republicà i mecenes figuerenc— envià des de París mil volums de dotació bibliotecària.
[modifica] Segle XX
Entrats de ple al segle XX, l'Institut disposava d'un gran solar en la part est de l'edifici, entre aquest i el carrer Nou; en temps, havia estat usat com a horta de l'Escola d'Agricultura i ara, als anys vint, és cedit per a practicar-hi l'esport que ja comença a fer furor: el futbol; fins i tot, l'any 1923 és usat per la Unió Esportiva Figueres. Posteriorment aquest espai, després de llargues gestions, fou destinat a la ubicació del futur centre escolar Sant Pau, el qual obrí portes el 1933. De mica en mica el Centre de segon ensenyament anava perdent espai al seu entorn: a l'ala nord del claustre de 1’Institut hi havia hagut un temple que dècades enrera s'havia ensorrat; desenrunat el solar, l'ajuntament el destinà a la construcció d'una escola d'arts i oficis i a eixamplar l'avinguda, futur carrer de Muntaner; no es féu ni una cosa ni l'altra, ans el contrari: l'any 1958 l'ajuntament, en un gest explicable només pel context político-ideològic de l'època, cedí el solar al bisbat i s'hi edificà el temple que hi ha avui dia. La darrera pèrdua de disponibilitat espacial del Centre tingué lloc el 1977 quan el consistori, gairebé cent anys després que un altre ajuntament hagués dissenyat la plaça de davant per a l'expansió de l'alumnat, l'asfaltà i convertí en aparcament d'automòbils. Aquesta plaça havia estat enjardinada el 1943, i el 1948 hom construí l'actual façana neoclàssica; durant la dècada dels setanta es deformà i s'embordeí la singularitat del claustre quadrilàter a l'aixecar un pis sobre el costat sud: calia encabir els alumnes, en gran nombre a causa dels retards endèmics en la construcció del nou centre –l’Alexandre Deulofeu- que finalment es produí el 1978.
[modifica] Personatges il·lustres
.jpeg)
En un Centre tan antic i, sobretot, que durant dècades fou, juntament amb el institut Vicens Vives de Girona fundat també per Julián González de Soto el 1845, un dels dos únics provincials, resulta natural que d'entre les nòmines, tant de docents com de discents, hom pugui destacar diverses personalitats que, en el seu temps o després, han destacat en els diversos àmbits de la cultura.
Entre els docents, hom pot destacar:
- Josep Roca i Bros, artífex de l'arquitectura figuerenca del XIX
- Gabriel Alomar i Villalonga, ja a principis del XX, escriptor modernista i avantguardista
- Joan Guillamet i M Àngels Anglada, literats
- Entre els dibuixants i pintors, Joan Núñez, el llegendari mestre de Dalí; Eduard Rodeja Galter, alhora historiador, Ramon Reig, que en fou director, i Joaquim Bech de Careda, el dibuixant, que hi féu una estada breu
- El filòsof Joaquim Xirau
- Els historiadors Antoni Papell, Jaume Vicens i Vives, Santiago Sobrequés, Alexandre Deulofeu i Albert Compte
- El matemàtic Josep Cuadras, amb llargs anys de docència i el naturalista Josep M Alvarez, com a exemples de totes aquelles persones que, sense haver deixat cap obra paral·lela a la tasca docent, arrelaren profundament en la sociologia comarcal
- L'escriptora Isabel Clara Simó
- El filòsof i polític Joan Manuel del Pozo i Àlvarez
- El polític Francesc Canet i Coma
Per la seva part, d'entre els milers d'alumnes que han passat per les aules del Ramon Muntaner, hom destaca:
- Els polítics Carles Pi i Sunyer, Francesc Cambó, Frederic Rahola i Trèmols, Alexandre Lerroux, els germans Josep i Emili Pallach i el senador Narcís Oliveras
- Els historiadors Joaquim Pla i Cargol i Josep M Bernils
- El patòleg Jaume Pi i Sunyer i l'oculista Ignasi Barraquer
- El músic i compositor Ramon Basil
- Els escriptors Anicet Pagès i Puig, Josep Pous i Pagès, Josep Pla i M Carme Guasch
- Els periodistes Ferran Agulló i Jaume Miravitlles
- L'actor Alfredo Landa
- Els pintors Evarist Vallès i, abans, Carles Fages de Climent i Salvador Dalí.
Entre el 1916 i el 1919 el futur geni Salvador Dalí cursà els set cursos de batxillerat al centre; aquí –ho podem llegir a La vida secreta i sobretot a Un diari 1919-1920, que ha editat Fèlix Fanés-, un Dalí políticament molt conscienciat i -gran llegidor de diaris-, informat, assistia i jutjava les classes que rebia i els professors; fou l'animador d'algun acte de protesta i encapçalà totes les comissions per sol·licitar alguna cosa de la direcció; també aquí tingué per companys d'estudis el jurista Narcís Sala i el grup amb qui editaren "Studium": Jaume Miravitlles, Joan Xirau, Joan Turró i Ramon Reig.
[modifica] Publicacions
[modifica] Edicions de l'institut
- Quim Monzó. V premi de narrativa M. Àngels Anglada, Institut Ramon Muntaner, Figueres, 2008.
- Imma Monsó. IV premi de narrativa M. Àngels Anglada, Institut Ramon Muntaner, Figueres, 2007.
- Joan D. Bezsonoff. III premi de narrativa M. Àngels Anglada, Institut Ramon Muntaner, Figueres, 2006.
- Carme Riera. II premi de narrativa M. Àngels Anglada, Institut Ramon Muntaner, Figueres, 2005.
- Emili Teixidor. I premi de narrativa M. Àngels Anglada, Institut Ramon Muntaner, Figueres, 2004.
- Pasquet, Rafael (ed.), Breu elogi del llibre, Institut Ramon Muntaner, Figueres 1984.
[modifica] Edicions sobre l'institut
Guillamet, Ferrerós, Pasquet, Studium, la revista del jove Dalí, Brau edicions, Figueres 2003.
Guillamet, Ferrerós, Pasquet, Dalí, Miravitlles, Reig, Turró, Xirau. Revista Studium, Edicions Federals, Figueres 1989.
Bernills i March, Josep Maria 150 anys de l'Institut Ramon Muntaner, Editorial Empordà, Figueres 1989.
Rodeja Galter, Eduard, Notas históricas sobre el Instituto Nacional de Enseñanza Media de Figueres, Figueres, 1940
