Institut del Teatre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edifici de l'Institut del Teatre, Barcelona

Institut del Teatre és un centre superior de formació, investigació i difusió de les arts escèniques creat l'any 1913 per Adrià Gual sota l'impuls de la Mancomunitat de Catalunya presidida aleshores per Enric Prat de la Riba, amb el nom d' 'Escola Catalana d'Art Dramàtic' i que depèn de la Diputació Provincial de Barcelona. El 1939 va adoptar el seu nom actual. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Organització[modifica | modifica el codi]

Està format per quatre escoles (l'Escola Superior d'Art Dramàtic i el Conservatori Superior de Dansa, centres on es poden cursar estudis de grau superior; l'Escola d'Ensenyament Secundari i Artístic / Conservatori Professional de Dansa, centre que integra els estudis de secundària amb els estudis de dansa ; i l'Escola Superior de Tècniques de les Arts de l'Espectacle, que ofereix estudis de formació professional superior), un Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i cinc sales teatrals. Té la seu central a Barcelona i dos centres territorials a Terrassa i Vic.

El continu creixement de la institució i la complexitat de la seva gestió -derivada principalment de les diversificades regulacions legals i normatives que li són d'aplicació en un o un altre dels àmbits de la seva actuació- van aconsellar, el 1990, constituir-la com a organisme autònom, la qual cosa, a més, li permet agilitzar la gestió i millorar l'aprofitament dels recursos.

L' Organisme Autònom Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, doncs, està dotat de personalitat jurídica i patrimoni propis, amb la capacitat d'actuar necessària per al compliment de les seves finalitats. Aquestes finalitats són:

L'ensenyament reglat i no reglat de les arts de l'espectacle. La producció i organització de conferències, cursos, congressos, festivals i exposicions i qualsevol altra activitat de formació i promoció en les diverses especialitats de les arts escèniques. Les activitats d'edició, de documentació, recerca i d'investigació, en l'àmbit que li és propi. L'Institut del Teatre es regeix per uns Estatuts i un Reglament General aprovats pel Ple de la Diputació de Barcelona el 2001 i el 2002 respectivament, pel Reglament Orgànic de la Diputació de Barcelona i també per la legislació de règim local i la legislació sectorial docent, artística i cultural reguladora de l'activitat desenvolupada per l'Institut. Està constituït per un Consell General, una Junta de Govern i un Consell de Direcció com a òrgans rectors

Història[modifica | modifica el codi]

1913-1939: De la fundació a la derrota republicana

1913: Creació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (ECAD), dins el marc del Conservatori del Liceu que, des de 1837 (Liceu Filarmònico-Dramàtic de Montsió), ja contenia disciplines dramàtiques. Es tracta d’una de les primeres obres d’institucionalització cultural d’Enric Prat de la Riba, encara des de la Diputació de Barcelona. Adrià Gual n’és el director-fundador. La seva idea és articular una plataforma que contempli la formació, la recerca, la creació i la divulgació, de manera que constitueixi un potent instrument per a la modernització de l’escena catalana. 1915: Autonomització de l’ECAD, amb un Patronat propi creat per la Diputació. 1917: L’Ajuntament de Barcelona s’incorpora al Patronat, al costat de la Diputació. Publicació de la “Gaseta Catalana d’Art Dramàtic”. 1919: Premi per a obres dramàtiques. 1920: Creada la Mancomunitat de Catalunya, ocupa el lloc de la Diputació en el Patronat. 1923: Incorporació, a l’ECAD, del Museu del Teatre, la Dansa i la Música de l’Ajuntament de Barcelona (creat per Marc-Jesús Bertran). Inici dels estudis d’Escenografia. Inici de la publicació de la Biblioteca Teatral. Dictadura de Primo de Rivera: comencen les dificultats i la castellanització. 1926: Dissolta la Mancomunitat, la Diputació en solitari assumeix ECAD. 1927: Canvi de nom: Institut del Teatre. 1929: Congrés de la Societat Universal del Teatre i de l’Exposició Internacional del Teatre. 1930: S’hi reincorpora l’Ajuntament de Barcelona. 1931: La Generalitat se’n fa càrrec en exclusiva. Primera seu estable al carrer Elisabets. 1934: Relleu d’Adrià Gual per Joan Alavedra i relleu d’aquest arran dels “Fets d’Octubre”. Direcció interina: professor Enric Giménez. 1936: Joan Alavedra és reposat com a director. S’hi incorporen els estudis de Dansa i de Direcció escènica, encara que no es desenvolupen a causa de la guerra.



1939-1970: Sota el franquisme

1939: Franquisme. Generalitat exiliada. Depuració del professorat. Castellanització. La Diputació en solitari torna a entomar l’Institut. Guillermo Díaz-Plaja, director. Estudis reduïts a declamació i escenografia. S’obren al públic la Biblioteca i el Museu. 1944: Integració de l’Institut dins del Conservatori Superior de Música i Declamació de Barcelona. Desenvolupament dels estudis de Dansa. Reconeixement de la validesa oficial dels estudis. 1952: L’Institut esdevé Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa. Director Artur Carbonell. 1954: Inauguració Museu d’Art Escènic al Palau Güell, amb la Bilbioteca i l’Arxiu. 1957: Inici de la publicació de la revista “Estudios Escénicos”. 1968: Adquisició del valuós fons d’Artur Sedó (més de 90.000 títols). 1970-1988: La refundació de l’Institut 1970: Llarga crisi. Director: Hermann Bonnin. Catalanització. Ampliació amb els departaments de Dansa contemporània, Mim i pantomima, Titelles i marionetes, Llenguatge audiovisual i Ciències teatrals. 1973: Primer Festival Internacional de Titelles. 1974: Inici Centre Dramàtic del Vallès. Inici Secció de Cinema Fructuós Gelabert dins la Biblioteca Museu. 1975: Publicació col·lecció Monografies de Teatre. 1976: Creació Centre d’Estudis i Documentació de les Arts de l’Espectacle i la Comunicació, amb Xavier Fàbregas al capdavant. Inici Centre d’Osona. Convocatòria del Premi Ignasi Iglésias i del Premi Josep Mª de Sagarra. 1978: XIII Congrés de la Societat Internacional de Biblioteques i Museus de les Arts de l’Espectacle, celebrat a l’Institut. 1980: Crisi amb la Diputació. Cessament de Hermann Bonnin. Establiment d’una Comissió Gestora. Intent d’esquarterament de l’Institut. 1981: Josep Muntanyès, director. Trasllat al carrer Sant Pere Més Baix. 1985: Congrés Internacional del Teatre, a l’Institut. 1986: Adscripció a la Universitat Autònoma de Barcelona: titulacions avalades com a diplomatures.


1988-2012: Cap a la “Universitat de les Arts Escèniques”

1988: Jordi Coca, director. 1990: Participació en la gestació de la LOGSE. Nous plans d’estudis que se’n desprenen. 1992: Pau Monterde, director. Inici nous estudis. especialitats d’Interpretació, Escenografia i Direcció-Dramatúrgia. 1995: Inici dels estudis del Grau Professional de Dansa. 1997: Inici dels estudis de Tècniques de l’Espectacle, amb format de Cicle Superior de FP: especialitats de so, luminotècnia i maquinària escènica. Creació d’“IT Dansa”. 1999: Inici dels estudis del Doctorat en Arts Escèniques, amb el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb altres universitats. 2000: Nova seu a la Ciutat del Teatre. Nous Estatuts: l’Institut com a conglomerat docent, cultural, de recerca i de difusió, en la línia del projecte original. Inici estudis integrats de Secundària i de Dansa. 2001: Inici dels estudis superiors de Dansa. 2002: Reglament General de l’Institut. Crisi de creixement. Director: Josep Muntanyès, que mor. Nou director: Jordi Font. 2003: Progressiu assentament de l’Institut a la nova seu i a la nova organització. Actualització del règim laboral del professorat. 2004: L’Institut impulsa una declaració pública (febrer), signada per vint escoles superiors de teatre, música i dansa de tot l’Estat, en favor d’una legislació que completi la incorporació definitiva i específica dels ensenyaments artístics als estudis superiors. Convocatòria, per l’Institut, d’”Aula TMD”, trobada de les escoles superiors de teatre, música i dansa de tot l’Estat per aprofundir en la declaració de febrer. L’article “Por la excepción artística en las enseñanzas superiores” (Jordi Font) a la premsa espanyola desencadena el diàleg oficial. Per encàrrec del Ministeri d’Educació, l’Institut elabora el document “El ecosistema necesario para el normal desarrollo de las enseñanzas artísticas superiores”. 2005-09: Digitalització del fons del Museu de les Arts Escèniques, donant lloc a “Escena Digital”, amb les col·leccions d’escenografia, cartellisme, titelles, indumentària, fons d’art... 2006: Promulgada la LOE en la línia reivindicada per l’Institut, aquest promou i s’inicia l’elaboració curricular conjunta de les escoles d’art dramàtic i de les escoles de dansa.. 2007-09: Paper decisiu de l’Institut dins del Consell Superior d’Ensenyaments Artístics de l’Estats: Jordi Font, ponent del Reial Decret d’Art Dramàtic i membre de la ponència del Reial Decret d’Ordenació. 2010: Els ensenyaments artístics esdevenen subjectes de ple dret de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Impuls, a l’Institut, del procés d’elaboració dels nous Plans d’Estudis del Grau d’Art Dramàtic i del Grau de Dansa i de desplegament del Postgrau i de la Recerca. L’Institut esdevé, de fet, la “Universitat“ de les Arts Escèniques de Catalunya. Signatura del conveni, amb l’Ajuntament de Barcelona, de cessió del “Pavelló de la Premsa” de l’Exposició del 1929 per a instal·lar-hi l’exposició permanent del Museu de les Arts Escèniques. 2011: Posada en marxa, amb el Departament d’Educació, del procés de normalització de la titulació del professorat en situació disfuncionada. Procés de treball conjunt, d’acord amb el Departament d’Educació, entre l’Institut (centre integrat del Grau Professional de Dansa i la ESO) i l’Escola Oriol Martorell, per a l’articulació de l’itinerari públic integrat de dansa.

Directors[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut del Teatre

Coord.: 41° 22′ 16.31″ N, 2° 9′ 27.9″ E / 41.3711972,2.157750