Interactivitat

La interactivitat és la relació que una persona té amb altres persones, bé siguin amb una única persona o un grup de persones. També està referida a la relació que una persona manté amb el medi o el context que l'envolta. Per tant, podem dir que interactivitat és la capacitat del receptor per controlar un missatge no-lineal fins al grau establert per l'emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònica (la comunicació no es produeix de forma simultània entre els internautes, però, a diferència de la comunicació sincrònica, sí que permet la constància de les interaccions virtuals). Però s'ha de tenir en compte que la interactivitat no és el mateix que interacció. La interacció és la acció d'intercanvis de "diàlegs", que realitza el subjecte amb altres subjectes, continguts, contexts, etc. Que pot aportar al assoliment de la interactivitat o també pot ser resposta a la consecució d'altres metes externes al subjecte com la integració a un grup social.

Comunicació entre persones

La comunicació humana és l'exemple bàsic d'interactivitat. A causa d'això, molts anàlisis conceptuals es basen en definicions antropomòrfiques (paraula que ve d'antropomorfisme que empra nocions pròpies de la natura o de la conducta de l'home per explicar entitats diferents dels ésser humans). Per exemple, els sistemes complexos que detecten i reaccionen a la conducta humana són freqüentment denominats "interactius". Sota aquesta perspectiva, la interacció inclou respostes a les activitats físiques humanes, per exemple el moviment (llenguatge corporal) o al canvi en els estats psicològics.

Molt abans que el terme interactiu es convertís en una paraula molt en voga després de l'explosió d'Internet, existia ja una llarga tradició crítica que afirmava que la comunicació que estableixen els mitjans de comunicació està limitada a una adreça única. Fins i tot diversos teòrics de l'emancipació dels mitjans de comunicació com B. Brecht, W. Benjamí, J. Habermas i H. M. Enzensberger analitzar la manipulació dels mitjans, la fabricació de consumidors passius, la mercantilització dels continguts, l'estructura jeràrquica dels mitjans de masses, la formació de ciutadans passius, etc, i també altres autors més conservadors com N. Postman, han posat de manifest que els mitjans suposen un atac als valors educatius i creen audiències passives.

Els defensors a ultrança dels nous mitjans nascuts a l'albor d'Internet, han intentat destacar la interactivitat com una característica diferenciadora dels nous mitjans enfront dels antics. Fins i tot s'ha arribat a parlar d'un "àgora electrònica" i d'una democràcia mantinguda de forma electrònica tal i com sostenen autors com Arteton o Rheingold. Per la seva banda, les empreses també publiciten el terme en les seves pàgines web com un estímul per guanyar clients. La interactivitat s'ha convertit, doncs, en la nova bandera per defensar o promocionar el ciberespai i Internet.

"La Xarxa no és un megàfon. La Xarxa és una conversa". Aquesta frase de JD Lasica, descriu el potencial d'Internet per a la interactivitat, però no la realitat real. Es tracta d'una ingènua il · lusió tecnòfiles. No tota la comunicació mediada per la xarxa de xarxes és interactiva, ni de bon tros. Els receptors dels missatges d'Internet no sempre poden intercanviar aquest paper per ser emissors i, per contra, la interactivitat sí que requereix una cadena de missatges interrelacionats. L'essència de la interactivitat rau en la conversa bidireccional receptor-emissor i en el grau en què la comunicació superi aquesta.

Tipus d'interactivitat

1. Són els jocs on una persona es relaciona amb altra per tal d'arribar a assolir l'objectiu del joc. Poden ser jocs cooperatius i per la pau, jocs de presentació, jocs de coneixement, jocs de confiança, jocs de comunicació, jocs de resolució de conflictes, jocs de distensió, jocs tradicionals, jocs de rotllana, jocs d'equips, jocs amb pilota, motrius o de persecució, però respecte a tots aquests jocs nombrats són molt més abundants els jocs competitius.
2. Són els jocs on una persona es relaciona amb un grup de diferents persones per tal d'arribar a assolir l'objectiu del joc, ja que, el joc és un excel·lent recurs per al tractament de la diversitat, ja sigui per sexe, ètnia, cultura, classe social i diferències de tipus físic, psíquic i social.
3. Segons el nombre d'individus, en el tercer cas, tenim aquell jocs on la persona juga de manera aïllada, això significa que no té cap interacció amb altres persones. No obstant això, la interacció amb el medi i amb el material també delimiten un tipus d'interacció, ja que experimenten la seva pròpia capacitat d'acció i descobreixen i comprenen el món que els envolta.. Per tant, en aquest últim cas estem davant d'una interacció física, no social.

1. Un tipus d'interactivitat és la proporcionada per l'anomenat HTML dinàmic,basada en l'ús de petits programes anomenats scripts. Un script executa una acció sobre un element de la pàgina quan es produeix un determinat esdeveniment en la pàgina web.La combinació d'un esdeveniment

amb una acció per a un determinat element es coneixcom un comportament de l'objecte, podent un mateix element tenir associats diversos comportaments.

Efectes de la interactivitat

La relació amb tercers sempre té efectes positius en el nostre desenvolupament. Entre d'altres poden trobar els següents:

1. Ajuda a controlar la nostra agressivitat.
2. Millora el nostre nivell de frustració.
3. Ajuda a desenvolupar l'empatia i, per tant, a conèixer la necessitat de la persona que tenim davant.
4. Permet l'acceptació d'unes normes i d'una manera d'actuar determinada.
5. Afavoreix l'aparició de valors prosocials i de la capacitat d'autosuperació.
6. En altres ocasions també ajuda a desenvolupar la capacitat espacial, temporal i el llenguatge.

Referències

• Revista Interuniversitaria de Tecnología Educativa