Intercanvi de parella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Planxa de Paul Avril, a De Figuris Veneris - Manuel d’érotologie classique, 1906.

L'intercanvi de parella o swinging (en anglès "canviar"[1]), també referit com a estil de vida d'intercanvi de parella o simplement lifestyle , "l'estil de vida" (encara que aquest terme s'empra així mateix per les persones de BDSM), inclou un ampli rang d'activitats sexuals realitzades entre parelles heterosexuals en un mateix local privat o immoble particular.(En anglès swingers en català el terme comú és intercanvi de parelles tal com es va donar a conèixer cap al 1975 a Europa en llibres, premsa i revistes com la històrica Lib ).

Les activitats d'intercanvi de parella inclouen:

  • observar altres com es relacionen sexualment.
  • tenir relacions sexuals amb la teva parella mentre ets observat.
  • Besar, acariciar o fer sexe oral amb una tercera o quarta persona (anomenat intercanvi suau "Soft Swing").
  • Tenir penetració sexual amb algun altre més de la teva parella (intercanvi total "Full Swap", la qual cosa és la definició comunament entesa d'intercanvi de parella).

Típicament les activitats d'intercanvi de parella ocorren quan una parella casada o d'una altra manera compromesa, s'involucra amb una parella similar o un individu solter. Aquestes activitats poden passar o no en una mateixa cambra. El sexe en aquestes ocasions es denomina joc . El fenomen (o almenys la seva discussió) pot ser vist com una part d'una revolució sexual de les dècades recents.

Organitzacions[modifica | modifica el codi]

Algunes activitats d'intercanvi de parella estan molt ben organitzades. Hi ha almenys 400 clubs d'intercanvi de parella als EUA i més de 600 a Europa. En la majoria de les grans ciutats hi ha almenys un club permanent encara que sovint guarden un perfil baix per evitar l'atenció negativa. Els intercanviadors es troben mitjançant revistes, anuncis personals, festes casolanes d'intercanvi i per la xarxa.

Els clubs es divideixen típicament en clubs "interns" ("On premise"), on l'activitat sexual pot tenir lloc dins del local, i clubs "externs" ("Off premise"), on l'activitat sexual no és permesa a l'interior del local però es pot concertar en un lloc a la vora.

Al marge dels organitzadors empresarials que veuen el moviment Swinger (SW) com un negoci, apareixen organitzacions autogestives que veuen el swinging com una manera de vida i s'organitzen com si fossin ONG. La forma que comença a aparèixer a Amèrica Llatina és el Cercle de Confiança, és a dir, grups de parelles que es reconeixen com a parelles swingers i es protegeixen entre si al marge dels negocis que volen usufructuar l'estil de vida amb locals, negocis, intermediació en la qual es gestiona per mitjà de pagament. Per a moltes parelles, l'estil de vida i els clubs són tant un vessant social com sexual.

Molts dels clubs externs segueixen un format de bar o club nocturn, algunes vegades tenen un bar existent per a esdeveniments programats en els dies que aquests tenen poca demanda. A Europa, els clubs externs són rars. Hi ha tres formats estàndard: el bar/club nocturn, usualment petit, situat en els centres de les ciutats i enfocat al voltant de la pista de ball, el format de Spa en ambient nudista, amb piscines, piscines d'hidromassatge, saunes, patis de vapor, i el format de club de camp, fora de les ciutats, que inclouen elements dels dos anteriors, i ofereixen a més àmplies àrees recreatives i usualment els aliments se serveixen a manera de bufet.

Hi ha algunes organitzacions nacionals que organitzen l'intercanvi dels seus membres, aplecs i vacances grupals. A Europa, els intercanviadors de tot el continent es congreguen al juliol i agost al poble nudista de Cap d'Agde al sud de França, on hi ha prop de 8 clubs d'intercanviadors de parella. En la seva temporada alta, el Cap d'Agde arriba a una població de 30,000 persones.

Història[modifica | modifica el codi]

A l'Espanya dels anys setanta va ser conegut en cercles restringits un luxós xalet de la serra madrilenya on s'organitzaven reunions de petits grups de parelles no professionals. També en la mateixa època s'hauria desenvolupat l'activitat de "swinging" amb certa assiduïtat en determinats càmpings , entre classes socials més modestes. Revistes com la històrica Lib van ser un dels pocs canals de contacte entre parelles a la fi dels setanta i durant la dècada dels vuitanta.

A Mèxic a mitjan anys 90 el moviment swinger va començar a propagar-se per l'interior del país a causa de la regionalització de revistes eròtiques com Club Swinger i Galeria Eròtica , les quals en principi només tenien tiratge en les principals ciutats del país.

A partir de l'any 2000, es va iniciar l'acme dels bars Swinger a la capital de la República Mexicana, que últimament no solament permeten entre els seus clients l'intercanvi de parelles, sinó que a més afegeixen dins de la seva varietat diversos tipus de sex show, on ells mateixos són els protagonistes.

Etiqueta[modifica | modifica el codi]

Alguns intercanviadors de parella consideren l'"estil de vida" com una subcultura diferent.

La "principal directiva" en l'intercanvi de parella és "no" vol dir "no" . Això significa que el rebuig a una proposició sexual no requereix justificació i ha de ser sempre respectada. La violació d'aquesta regla, de vegades porta a l'expulsió immediata. Una altra regla estricta en molts clubs d'intercanvi de parella és l'ús obligatori de condoms, que hauran de ser exclusius per a cada contacte sexual.

Fent un incís en l'etiqueta cal destacar que els acostaments, llevat a la UE, es fan mitjançant lleus carícies en zones no erògenes, si aquestes són permeses, s'entén el consentiment tàcit per continuar.

A EUA, es considera inadequat tocar sense demanar autorització, mentre que a Europa -incloent-hi el Regne Unit- tant tocar com remoure fermament la mà són àmpliament acceptats com a adequats, encara que no existeixi comunicació verbal en el context del joc.

Podríem resumir les regles, per ordre de major a menor importància, en respecte, higiene i discreció .

L'ús de preservatius és exigit en tota mena de reunions d'intercanvi Swinger o de Parelles liberals, per prevenir malalties de transmissió sexual MTS.[2][3]

Poliamor[modifica | modifica el codi]

Molts membres de la comunitat del poliamor difereixen de l'estil de vida dels intercanviadors de parella en posar més èmfasi en relacions compromeses i duradores, en considerar per contra l'intercanvi de parella com una activitat sexual recreativa, subjectes al zel i altres aspectes de la monogàmia. Però també moltes altres persones dins de les comunitats de poliamor i d'intercanvi de parella veuen les dues pràctiques coincidents en la sexualitat i intimitat oberta.

Solteria[modifica | modifica el codi]

En general, els clubs d'intercanviadors de parella no tenen lloc per a persones solteres. No obstant això, alguns es poden s'hi admetre sota certs condicions.

Alguns s'oposen a implicar fadrins de qualsevol gènere amb els intercanviadors de parella a causa del temor que puguin tendir a separar les parelles existents, les quals volen conservar llur fidelitat afectiva.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://dictionary.cambridge.org/dictionary/british/swing_1
  2. Isabel F. Lantigua. «Els perills de l'intercanvi de parella». El Món, 24 juny 2010 [Consulta: 27 agost 2010].
  3. «Les persones que practiquen l'intercanvi de parelles mentre envelleixen corren un alt risc de MTS». Medline Plus, 24 juny 2010. [Consulta: 27 agost 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]