Interferències gramaticals del castellà sobre el català

Lingüística catalana
Dialectes Divisió dialectal del català-valencià BLOC OCCIDENTAL a) nord-occidental    1. Ribagorçà       i. Benasquès    2. Pallarès b) Valencià de transició o tortosí    1. Parlars de Matarranya c) sud-occidental (valencià)    1. Castellonenc    2. Apitxat    3. Meridional    4. Salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera*    5. Alacantí    6. Valencià murcià (desaparegut). Trets léxics i gramaticals transferits al panotxo o murcià BLOC ORIENTAL a) Septentrional (rossellonès)    1.Capcinès    2.Septentrional de transició b) Central    1. Salat de la Costa Brava*    2. Barceloní    3. Tarragoní c) Baleàric    1. Mallorquí         i. Solleric         ii. Pollencí    2. Menorquí         i. Menorquí oriental         ii. Menorquí occidental    3. Eivissenc         i. Eivissenc de camp oriental         ii. Eivissenc de camp occidental         iii. Eivissenc de vila d) Alguerès DIALECTES DE TRANSICIÓ a) Xipella* (entre l'oriental i l'occidental)    1. Solsoní ALTRES a) Patuet d'Algèria (desaparegut) b) Judeocatalà (desaparegut) c) Catanyol
Gramàtica Accentuació Conjugació verbal Ortologia Ortografia Fonètica Pronoms febles Apostrofació Interferències gramaticals Falsos amics
Literatura Homilies d'Organyà Les quatre grans Cròniques Joanot Martorell Tirant lo Blanc Ausiàs March Ramon Llull Ars magna  · Blanquerna Jacint Verdaguer Atlàntida  · Canigó Josep Pla Mercè Rodoreda Vicent Andrés Estellés
Lingüistes Segle XV: Segle d'or valencià Segle XVI-XVIII: Decadència Segle XIX: Renaixença Segle XX: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Normalització Cronologia de la repressió del català
Institucions Institut d'Estudis Catalans Acadèmia Valenciana de la Llengua Institut Ramon Llull Junta Permanent del Català (Catalunya) Junta Avaluadora del Català (Illes) Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià Associació d'Escriptors en Català
Portal del Català

Publicació en valencià del 1820.

A causa del contacte entre llengües (especialment amb el castellà), als territoris on es parla català es donen interferències gramaticals –desviacions de la llengua considerada normativa– a tots els nivells de la llengua, des del més col·loquial fins al nivell de la suposada llengua estàndard dels mitjans de comunicació, i fins i tot a la llengua literària.

En alguns sectors de la societat catalana existeix una voluntat d'acostament o d'anivellament entre les formes pròpies del català i les del castellà, en detriment de les particularitats del primer. El model de català fruit d'aquest desig d'assimilació ha estat anomenat "català light" o "catanyol". El català correcte, normatiu, ha estat al seu torn qualificat molt sovint de "català heavy" pels defensors de la primera postura.

Si bé és cert que tota tendència a l'exageració i al pedantisme hauria de ser bandejada d'un sistema eficient de comunicació –en català s'ha fet un ús de vegades abusiu del neologisme i de l'arcaisme–, el que no s'hauria de permetre és l'anorreament i la dilució d'un sistema lingüístic per assimilació a un altre sistema que li és aliè. El català forma part d'un continu de llengües denominades romàniques (Romània o Llatinitat), si només es considera referent i comparant de la llengua catalana el castellà s'ignora voluntàriament una història que va dellà, en el temps, de les actuals fronteres polítiques i fent això s'obra contra la natura mateixa de la llengua catalana.

A continuació s'enumeren algunes de les interferències gramaticals més habituals.

Sintaxi

No caiguda de preposició o canvi de preposició quan caldria

En català no s'admet el contacte entre una preposició i la conjunció completiva "que". Per això no es pot dir "em refereixo a que" ans s'ha de dir "em refereixo que" o millor "em refereixo al fet que". Igualment no s'ha de dir "tinc esperança de que vingui" o –per confusió amb el relatiu– "tinc esperança de què vingui" sinó "tinc esperança que vingui". Tampoc no s'ha de dir "es basa en que" sinó "es basa en el fet que" o "es basa en la idea que". Tampoc "confio en que vindrà" sinó "confio que vindrà".

Com veiem, les preposicions "a", "de", "amb" i "en" o bé cauen obligatòriament davant la conjunció "que" o bé cal inserir un element entre la preposició i la conjunció "fet", "idea", "tesi". Construccions com "la idea de que", "l'esperança de que", "per tal de que", són igualment errònies.

La preposició "en" no es considera acceptable davant un infinitiu sempre que no sigui una construcció temporal del tipus "en arribar, jo ja hi era", per això s'ha de canviar: "insisteixen en la seva innocència" (en + sintagma nominal), "insisteixen que són innocents" (caiguda de preposició davant "que" completiu), o "insisteixen a dir que són innocents" (canvi de preposició davant l'infinitiu).

Ús extensiu de la preposició "a" davant els objectes directes de persona

La preposició "a" davant objecte directe de persona només s'utilitza davant quantificadors com "tots", "ningú", mai davant la resta de construccions. Així diem "això afecta a tothom" però no pas "això afecta al trànsit aeri" sinó "això afecta el trànsit aeri". Cal no confondre el complement directe amb l'indirecte, tal com succeeix en castellà. "Afectar", "concernir", etc. regeixen objecte directe i per tant no porten "a".

Confusió entre els pronoms relatius i les oracions subordinades completives

Quan algú escriu, per exemple, "parlava de què aquella situació no li agradava" comet dues errades. Primer no fa caure la preposició davant el "que", segon, confon un "que" completiu amb un pronom relatiu. Com distingir un "que" completiu d'un "que" relatiu? Només cal substituir el "que" en qüestió per un "qual"; si sona bé és relatiu, si no sona, és que es tracta d'una completiva: "Parla del qual aquella situació no li agradava". No fa sentit, es tracta doncs d'un "que" completiu. Millor fóra "Diu que ... " i no fer el calc "Parlar de ..." així s'evitarien dues interferències.

Eliminació de negacions

Desaparició de l'adverbi "no" quan apareix abans a l'interior de la frase un adverbi negatiu, exactament com en castellà. Per exemple "Mai vindré" en lloc de "mai no vindré".

"Cap", "mai", "ningú" i "res"

Aquests adverbis i pronoms ja no s'utilitzen en frases condicionals i interrogatives en el sentit de les seves formes afirmatives, és a dir, d'"algun cop", d'"algú" i d'"alguna cosa" o "quelcom". "Ha vingut algú avui?" en comptes del català "que ha vingut ningú avui?". "Si mai véns fes-m'ho saber". "Vols que et dugui res?".

Ortografia

Es produeixen errades ortogràfiques per calc del castellà:

• "expoliar" en comptes d'"espoliar"
• "extendre" en comptes d'"estendre" –cf. també "extens" i "extensió"–
• "extranger" i "extrany" en comptes d'"estranger" i "estrany"
• "recomenat" per "recomanat"
• confusió per hipercorrecció entre "complert" (participi de "complir") i "complet" (adjectiu, "sencer", relacionat amb "completar")

Fonètica

Els canvis fonètics observats són els propis de l'adaptació de la llengua als modes articulatoris del castellà, en concret:

• Ensordiment de sibilants: [s] per [z], [ts] per [dz], [tʃ] per [dʒ], [j] o [tʃ] per [ʒ]. Per ex.: "bellessa" en comptes de "bellesa", "cassolà" en comptes de "casolà", "metxa" per "metge". I, al costat, possibles confusions fruit d'hipercorrecció catalana: "discusió" en lloc de "discussió".
• Neutralització de la lateral palatal: [j] per /ʎ/.
• Absència de lateral velaritzada [ɫ], fins i tot en coda sil·làbica.
• Neutralització de totes les nasals (/m/, /n/, /ɲ/ i /ŋ/) en coda sil·làbica, que es pronuncien [n], o fins i tot [ŋ] en posició final.
• Neutralització de les vocals tòniques obertes amb les homorgàniques tancades: [e] per /ɛ/, [o] per /ɔ/.
• Neutralització de la vocal neutra àtona [ə] amb la vocal tensa [a].

La pobresa fonètica del catanyol, doncs, provoca una simplificació del sistema fonètic del català, especialment en àrees on el castellà s'ha imposat com a llengua dominant.

Morfologia

Canvis de conjugació verbal

• "abastir" en comptes d'"fornir, abastar".
• "aclarar" en comptes d'"aclarir".
• "reflexar" en comptes de "reflectir".
• "corroir" en comptes de "corroure".
• "combatir" en comptes de "combatre".
• "debatir" en comptes de "debatre".

Preposicions i conjuncions

• "a causa de", "per raó de" i no pas el castellanisme "degut a" (calc de l'anglès 'due to'). "Degut/-da" és solament adjectiu.
• "a finals de" en comptes dels genuïns "a la fi de", "a la darreria de", "al final de".
• "a principis de" en comptes del genuí "al començament de, "al principi de".
• "no obstant això" o "això no obstant" no pas "no obstant" en l'accepció de "tanmateix".
• "per a" no pas "per" en tots els casos. Els parlants dels dialectes orientals tendeixen a escriure "per" en comptes de "per a" davant els sintagmes nominals. En la llengua estàndard és un ús erroni i empobridor de la unitat dialectal catalana. Davant l'infinitiu la normativa no és tan estricta i l'"a", en aquest cas, existeix la possibilitat d'ometre'l.
• "sempre que" no pas el castellanisme "sempre que".
• "sobre" s'usa erròniament en el sentit aproximatiu de temps en comptes de "al voltant de", "pels volts de". No és "Vindré sobre les set", és "Vindré pels volts de les set".
• "tal com" no pas "tal i com".

Prefixos i sufixos

El sufix castellà -ar substitueix el català -ari. Així es tendeixen a crear formes estranyes:

• "interdisciplinar" en comptes d'"interdisciplinari".
• "grip aviar" en comptes de "grip aviària".

Abús i creació de verbs en -ejar per calc dels verbs en -ear-: "bombejar" en comptes de "bombar" "bloquejar" en comptes de "blocar" "golejar" en lloc de "fer gols"

Pronoms febles

Elimina sistemàticament els pronoms febles "en" i "hi", per calc del castellà, que no en té:

• "ara vaig" en comptes de "ara hi vaig" (que en certs casos cal traduir per "Vinc!")
• "no tinc" en comptes de "no en tinc", "vull una gran" en comptes de "en vull una de gran"

Pronominalització d'alguns verbs que en català no són pas pronominals, per calc del castellà:

• "m'he caigut" en comptes de "he caigut" (el mateix passa amb "pujar", "baixar", "callar", "venir", etc.)

Articles

Utilitza l'article neutre «lo» equivalent al castellà, quan en català normatiu no està acceptat:

• "a lo millor" en comptes de "potser" o "segons com", "si molt convé"
• "lo que faltava" en comptes de "el que faltava" o "només faltava això".
• "per lo que" en comptes de "per la qual cosa" o "i per això".

Lèxic

Lèxic castellà substitutori

En aquest conjunt agrupem una pila de castellanismes substitutoris –que no aporten cap valor semàntic indispensable– que fan part de la llengua de cada dia i que se senten tothora. Es tracta d'una tria dels més significatius. El grau de castellanització –i d'ús de castellanismes– es relaciona, val a dir, amb el nivell d'integració a la cultura catalana de l'emissor del missatge:

"abarcar" en lloc d'"abraçar" i "abastar", "aforament d'una sala" en comptes de "capacitat d'una sala", "agobiar" en lloc d'"angoixar" o "atabalar" o "aclaparar", "averiguar" en comptes de "fer per saber com", "esbrinar" o "escatir", "bulto" en comptes de "bony", "cabrejar" en lloc d'"emprenyar", "caradura" en comptes de "penques", "cuentacuentos" en comptes de "rondallaire", "currar" en lloc d'"escarrassar-se", "despilfarrar" en lloc de "balafiar" o "dilapidar" o "malgastar", "despotricar" en comptes de "malparlar", "disfrutar" en comptes de "gaudir" o "fruir", "donar-se compte" en lloc d'"adonar-se", "donar temps" en lloc de "tenir temps", "donat que" en comptes d'"atès que", "escaquejar-se" en lloc de "fugir d'estudi", "event" –o "aconteixement"– en comptes d'"esdeveniment", "fallo" en comptes de "fallada", "fastidiar" en comptes de "fer la guitza", "fúmer", "fer-se amb" en lloc d'"aconseguir", "hombrera" en comptes de "musclera", "impactant" en lloc de "colpidor" o "punyent", "inalàmbric" en comptes de "sense fil", "insertar" en comptes d'"inserir", "medi" en comptes de "mitjà" (=instrument), "medir" en lloc de "mesurar", "peató" en comptes de "pedestre" (proposta de Joan Coromines que condamna l'ús de 'vianant' perquè només vol dir : passant)"peatonal" en lloc de "pedestre, de vianants", "per a què" en comptes de "perquè" –en oracions finals–, "per suposat" en lloc de "naturalment", "portar temps" en lloc de "fer temps", "reaci" en lloc de "refractari" o "renitent", "recapacitar" en comptes de "repensar", "solapar-se" en lloc d'"encavalcar-se" o "encobrir-se" (angl. "overlap", fr. "chevaucher"), "tamany" en comptes de "mida", "suggerent" en lloc de "suggestiu" o "suggeridor", "tenir que" en comptes d'"haver de", "tuerca" en lloc de "femella", etc.

Canvis semàntics

• L'adjectiu "propi" adopta innecessàriament el significat d'identitat del castellà "propio" i així es diu: "el propi Josep va dir que no hi volia anar" en comptes del simple i correcte "El Josep mateix va dir que no hi volia anar".
• L'adjectiu "varis" adquireix el significat de "diversos" a més de tenir el sentit original català "de moltes menes".
• La conjunció "doncs" amb valor causal (en català només pot ser consecutiva) per calc de la conjunció castellana "pues", que en castellà pot fer les dues funcions. "No ho faig doncs no m'agrada" en comptes de "no ho faig, ja que no m'agrada".

Eliminació de vocabulari característic del català

Quan el català té una forma lèxica de què el castellà està desproveït ben sovint aquesta se suprimeix o bé es fa servir poc (fins i tot en l'escrit i sobretot quan es fan traduccions literals):

Per exemple, observem simplificacions notables com ara:

• emprovar (roba), tastar (menjar), provar (mirar de, intentar, assajar) > provar (cast. probar)
• adonar-se, parar esment, advertir > "donar-se compte" (cast. darse cuenta)
• adobar, agençar, arranjar, endreçar, engiponar, ordenar, reparar etc. > arreglar (cast. arreglar)
• menjar, menja, menjada, àpat, dinar > menjar (cast. comida)
• atapeir, estrènyer, serrar, prémer, pitjar > apretar (castellanisme)
• esquer, ham > ham (cast. anzuelo)

Locucions

El nombre de locucions que es tradueixen literalment és immens. Trobem que és, a través d'aquestes construccions, que es produeix el desgast més greu de la llengua. Per ex.:

• "Anar a més" (cast. "ir a más") : Anar més lluny, progressar
• "Brindar una oportunitat" : del simple i català "donar una oportunitat".
• "Donar un petó" (cast. "dar un beso") en comptes de "fer un petó".
• "Fer la pilota" : "fer la rosca"
• "Fer-se el suec/tonto" "fer el longuis" o "fer l'orni", "Fer el paper de Met", "fer l'andorrà", "fer el desentès". En català l'ús del pronom se en aquest tipus d'expressions no és genuí (ex.: *"fer-se el sord" - "fer el sord").
• "Fet i dret" (cast. "hecho y derecho") en comptes de "de cap a peus".

Moltes locucions genuïnament catalanes estan caient en desús, mentre que, per desconeixement, es generalitzen traduccions literals del castellà. Aquest fenomen és especialment notori entre els locutors esportius que a més trufen el seu parlar de clixés.

Vegeu també

• Barbarisme
• Característiques lingüístiques del castellà parlat per catalanòfons
• Llista de castellanismes en català
• Sociolingüística del català

Bibliografia

• Alexandre V. "TV3 a traïció", Proa, Barcelona, 2006.
• Pazos, M.-Ll. "L'amenaça del català «light»", edicions La Busca, Llengua, Castellterçol, 2007.
• Pey S. Diccionari de Sinònims i Antònims, editorial Teide, Barcelona, 1986. Inclou una llista comprensiva de castellanismes.
• Torras i Rodergas J. Diccionari castellà català i Diccionari català castellà d'Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1987.