Interferòmetre de Michelson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Interferòmetre original de Michelson a Potsdam, Alemanya

L'interferòmetre de Michelson és un interferòmetre dissenyat pel nord-americà Albert Abraham Michelson (1852-1931) el 1881 per a realitzar estudis sobre la velocitat de la llum.[1] En ell un feix de llum es divideix en dos feixos perpendiculars mitjançant l'ús d'un divisor de feix. Cadascun d'ells es reflecteix en un mirall després de recórrer una certa distància i torna per recombinar-se amb l'altre donant lloc a una interferència d'ones. Depenent de l'aplicació particular els dos camins poden ser de diferents longituds o incloure materials òptics o components sota prova.

Història[modifica | modifica el codi]

Albert Abraham Michelson (1852-1931)

El 1877 Albert A. Michelson, mentre era professor de l'Acadèmia Naval dels Estats Units a Annapolis, Maryland, realitzà els seus primers experiments sobre la velocitat de la llum com a part d'una demostració a l'aula. El 1881, deixà el servei naval i es traslladà a Alemanya per completar els seus estudis a la Universitat de Berlín i a la de Heidelberg, i després a França al Collège de France i a l'École Polytechnique de París. En aquest any, Michelson utilitzà un dispositiu experimental prototip amb el qual realitzà vàries mesures, conegut més tard com interferòmetre de Michelson.

Posteriorment millorà el primer disseny d'interferòmetre quan col·laborà als Estats Units amb Edward Williams Morley (1838-1923) en l'experiment de Michelson-Morley del 1887.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Esquema de l'interferòmetre de Michelson segons l'article original

A l'interferòmetre de Michelson s'envia des de la font, a, un feix de llum groga d'una flama de sodi (per a l'alineació), o llum blanca (per a les observacions reals), a través d'un mirall semi-platejat, b, que s'utilitza per dividir el raig de llum en dos feixos que viatgen en angles rectes entre si. Després de deixar el divisor, els feixos viatgen fins als extrems, l i k, de dos braços llargs d'igual longitud, on són reflectits de nou pels miralls, c i d. A continuació, es recombinen en un ocular, e, produint un patró d'interferència que s'observa amb un telescopi, e. El seu desplaçament depèn del temps que triga la llum en recórrer els dos braços perpendiculars.[1]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Michelson, A.A. «The Relative Motion of the Earth and the Luminiferous Ether». American Journal of Science, 22, 1881, pàg. 120–129. DOI: 10.2475/ajs.s3-22.128.120..
  2. Michelson, A.A.; Morley, E.W. «On the Relative Motion of the Earth and the Luminiferous Ether». American Journal of Science, 34, 1887, pàg. 333–345. DOI: 10.2475/ajs.s3-34.203.333..