Interferent endocrí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un interferent endocrí o disruptor endocrí[1] és una substància o mescla exògena que altera la funció del sistema endocrí i, per tant, causa efectes adversos sobre la salut en un organisme intacte, o en la seva progènie, o en la població (segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert una definició OMS/IPCS, 2002). Els interferents endocrins interfereixen en la funció endocrina de tres maneres possibles:[2]

  • Imitant l'acció d'una hormona natural, com ara la testosterona, i d'aquesta manera posant en marxa reaccions químiques similars en el cos.
  • Blocant els receptors hormonals de les cèl·lules i impedint l'acció normal de les hormones.
  • Influint sobre la síntesi, el transport, el metabolisme i l'excreció d'hormones i, per tant, alterant la concentració natural d'hormones.

A través dels aliments s'ingereixen substàncies amb efecte hormonal, com ara la testosterona que es troba de forma natural a la carn o les flavones que conté la soja. Aquestes substàncies presents en els aliments no s'acumulen, són metabolitzades ràpidament per l'organisme humà i no causen efectes adversos.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els interferents endocrins no són un grup uniforme de substàncies. Segons l'origen de la contaminació en l'aliment, els podem classificar en quatre grups:[2]

  1. Contaminants naturals: micoestrògens, com ara la zearalenona, elaborats per fongs del gènere Fusarium, que contaminen els aliments.
  2. Contaminants ambientals: bifenil policlorat, dioxines, benzopirè, components de productes domèstics ordinaris i metalls pesants (Pb, Cd, Hg).
  3. Contaminants de procés: bisfenol-A, ftalats.
  4. Residus de la producció agrícola: productes fitosanitaris.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Interferent endocrí Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «disruptor endocrí». TermCat. [Consulta: 23 març 2014].
  2. 2,0 2,1 Agència Catalana de Seguretat Alimentària. «Substàncies amb activitat endocrina». Butlletí acsa brief, gener 2011.