Interleucina-1

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
IL1a Crystal Structure.png
Estructura cristal·lina de la IL-1a
Interleucina-1 alfa
Identificadors
Símbol IL1A , IL1F1
HUGO 5991
Entrez 3552
OMIM 147760
RefSeq NM_000575
UniProt P01583
PDB 2ILA
Altres dades
Locus Cr. 2 q12-q21
IL1b Crystal Structure.png
Estructura cristal·lina de la IL-1b
Interleucina-1 beta
Identificadors
Símbol IL1B , IL1F2
HUGO 5992
Entrez 3553
OMIM 147720
RefSeq NM_000576
UniProt P01584
PDB 2MIB
Altres dades
Locus Cr. 2 q13-q21

La interleucina-1 (IL-1) és una citocina codificada en el cromosoma 2 i produïda per múltiples estirps cel·lulars, principalment per macròfags activats. Es produeix en grans quantitats com a resposta a infeccions o qualsevol tipus de lesió o estrès. És un mediador clau en la resposta inflamatòria provocant febre, neutrofília i la producció de proteïnes de fase aguda. Històricament fou una de les primeres citocines descobertes.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La IL-1 és alliberada pels macròfags, monòcits i cèl·lules dendrítiques en resposta al Factor de Necrosi Tumoral (TNFα). Se'n coneixen tres formes:

  • IL-1α. És majoritàriament intracel·lular amb certs efectes paracrins en l'entorn de la cèl·lula secretora.
  • IL-1β. És secretada en sang i interacciona amb dos tipes de receptors:[1]
- Tipus I: es troben sobre la majoria de les cèl·lules del cos i sembla ser mediador de les respostes clàssiques de la IL-1.
- Tipus II: es troben a la membrana de limfòcits B, neutròfils, monòcits i cèl·lules de la medul·la òssia.
  • IL-1RA. És inhibidora de l'efecte de les altres dues formes actuant com a antagonista d'elles impedint la unió de la IL-1α i β als seus respectius receptors.

Funcions[modifica | modifica el codi]

Recerca[modifica | modifica el codi]

S'ha provat el seu ús en l'estimulació de la reacció inflamatòria en malalts immunodeprimits. I igualment, l'hipotètic ús d'antagonistes de la IL-1 com a antiinflamatoris.

En ratolins mancats d'IL-1 s'ha descrit que certs tumors creixen més lentament que el que és normal o no es desenvolupen.[3] Animals sense receptors d'IL-2 tendeixen a no induir la migració de macròfags i altres respostes proinflamatòries.[4]

Sembla que IL-1 és un intermediari de les gonadotropines en el cicle de l'ovulació.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pontificia Universidad Católica de Chile. Facultad de Medicina. Programa de Medicina Intensiva. Apuntes de Medicina Intensiva.
  2. Universidad de Córdoba. «09 Citocinas y quimiocinas».
  3. Proceedings of the National Academy of Sciences 2003;10.1073/pnas.0437939100. «db.doyma.es». [Enllaç no actiu]
  4. The Journal of Neuroscience, July 15, 2002, 22(14):6071-6082. «db.doyma.es». [Enllaç no actiu]
  5. Díaz FM, Ortega-Camarillo C, Rosales-Torres AM, Baiza-Gutman AL et al. L'òxid nítric com a principal efector del sistema de la Interleucina-1 en la ovulació. Gac Med Mex 2001; 137 (4): 291-302. «PDF».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]