Internet de les coses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Internet de les coses es refereix, en termes d'informàtica, a una xarxa d’objectes de la vida quotidiana interconnectats.[1] El terme d’Internet de les coses s’atribueix a Auto-ID Center, que va ser fundat el 1999 i inspirat en el MIT.[2]

El concepte és molt senzill però la seva aplicació és complicada. Si tots els llibres, samarretes, llaunes o parts d’una motocicleta estiguessin equipats amb dispositius d’identificació minúsculs, la vida rutinària en el nostre planeta patiria una transformació. Desapareixerien els objectes perduts, perquè nosaltres sabríem concretament el que es consumeix a l’altra banda de la Terra. Al mateix torn, els robatoris s’extingirien, ja que coneixeríem el lloc on es troba el producte en qualsevol moment.

Si tots els objectes quotidians, des del iogurt fins a un helicòpter, estiguessin equipats amb etiquetes de ràdio, podrien ser identificats i gestionats per equips de la mateixa manera que si ho fossin per éssers humans.[3][4] Amb la propera generació d’aplicacions d’Internet (protocol IPv6) es podrien identificar tots els objectes, cosa que no és possible amb IPv4, el sistema que actualment s’està emprant. Aquest sistema seria, d’aquesta manera, capaç d’identificar de forma instantània qualsevol tipus d’objecte.[5]

El Internet de les coses podria codificar de 50 a 100.000 milions d’objectes i seguir el moviment d’aquests. Cada ésser humà es troba envoltat de 1.000 a 5.000 objectes.[6]

El servei touchatag d’Alcatel-Lucent touchatag i el gadget Violeta Mirror poden proporcionar una visió d’orientació pragmàtica als consumidors del Internet de les coses, pel que qualsevol pot enllaçar elements del món real al món en línia utilitzant les etiquetes RFID (i codisQR en el cas de touchatag).

Accessibilitat universal a les coses mudes[modifica | modifica el codi]

Una visió alternativa, des del món de la Web semàntica, se centra més bé en fer que tots els objectes (a més de les electròniques, intel·ligents o RFID) tinguin una direcció fonamentada en algun dels protocols existents com, per exemple, URI. Els objectes, les coses, no poden parlar, però d’aquesta manera podrien ser referenciats per altres agents, tals com potents servidors centralitzats que actuïn pels seus propietaris humans.

Evidentment, aquests dos punts de vista convergeixen a progressivament a mida en adreçables i en més intel·ligents. Això és poc probable que succeeixi en situacions amb poc spime i, mentrestant, els dos punts de vista tenen implicacions molt diferents. En particular, l’enfocament universal d’adreçament inclou coses que no poden tenir comportaments de comunicació propis, com resums de documents.

Tendències i característiques[modifica | modifica el codi]

Intel·ligència[modifica | modifica el codi]

La Internet de les coses probablement serà “no determinista” i de xarxa oberta (ciberespai), en la que entitats intel·ligents auto-organitzades (servei Web, components SOA) o objectes virtuals (avatars) seran interoperables i capaços d’actuar independentment (que persegueixen objectius propis o compartits), en funció del context, les circumstàncies o l’ambient. Es generarà una Intel·ligència Ambiental (construïda en Computació ubiqua).

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

El sistema serà probablement un exemple "d’arquitectura orientada a esdeveniments" [7], construïda de baix a dalt (fonamentada en el context de processos i operacions, en temps real) i tindrà en consideració qualsevol nivell addicional. Per tant, el model orientat a esdeveniments i l’enfocament funcional coexistiran amb nous models capaços de tractar excepcions i l’evolució insòlita de processos (Sistema multi-agent, B-ADSC, etc.).

El significat d’un esdeveniment no estarà necessàriament basat en models determinístics o sintàctics. Possiblement es basi en el context del propi succés: així, serà també una Web Semàntica. En conseqüència, no seran estrictament necessàries normes comuns que no serien capaces de conduir tots els contextos o usos: alguns actors (serveis, components, avatars) estaran auto referenciats de forma coordinada i, si fos necessari, s’adaptarien a normes comuns (per a predir alguna cosa només seria necessari definir una “finalitat global”, cosa que no és possible amb cap dels actuals enfocaments i normes).

Sistema caòtic o complex?[modifica | modifica el codi]

En semi-bucles oberts o tancats (és a dir, les cadenes de valor, sempre que siguin una finalitat global poden ser resoltes), per aquest motiu, seran considerades i estudiades com un Sistema complex, per la gran quantitat d’enllaços diferents i interaccions entre agents autònoms, i la seva capacitat per integrar nous actors. A l’etapa global (de bucle obert complet), probablement això serà vist com una caòtica mediambiental (sempre que els sistemes tinguin sempre finalitat).

Consideracions temporals[modifica | modifica el codi]

En aquesta Internet dels objectes, feta de milers de milions d’esdeveniments paral·lels i simultanis, el temps ja no serà utilitzat com una dimensió comú i lineal,[8] sinó que dependrà de l’entitat dels objectes, processos, sistema d’informació, etc. Aquesta Internet de les coses haurà de fonamentar-se en els sistemes de TI en paral·lel massiu (computació paral·lela).

Subsistemes[modifica | modifica el codi]

No tots els elements de la Internet de les coses han d’executar-se necessàriament en un espai global. Si pensem en la domòtica, per exemple, veiem que només s’executen dins d’una casa intel·ligent. La mateixa tecnologia es pot emprar en altres indrets, en canvi, aquest sistema funcionaria i estaria disponible només a través de la xarxa local.


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Conner, Margery. «Sensors empower the "Internet of Things"». Falta indicar la publicació, Issue 10, 27 de maig de 2010, pàg. 32–38. ISSN: 0012-7515.
  2. Sean Dodson. «The internet of things». , 09-10-2003.
  3. P. Magrassi, A. Panarella, N. Deighton, G. Johnson, “Computers to Acquire Control of the Physical World”, Gartner research report T-14-0301, 28 September, 2001
  4. Commission of the European Communities. «Internet of Things — An action plan for Europe», 18-06-2009.
  5. Waldner, Jean-Baptiste. Nanocomputers and Swarm Intelligence. ISTE, 2008, p227-p231. ISBN 1847040020. 
  6. Waldner, Jean-Baptiste. Inventer l'Ordinateur du XXIeme Siècle. Hermes Science, 2007, p254. ISBN 2746215160. 
  7. Philippe Gautier, «RFID y adquisición de datos Evenementielles: retours d'expérience chez Benedicta», páginas 94 a 96, Systèmes d'Information et Management - revista trimestral N ° 2 vol. 12, 2007, ISSN 1260-4984 / ISBN 978-2-7472-1290-8, éditions ESKA. Enllaç
  8. Janusz Bucki, ADSC-OrgTemps-fr.htm "L'organisation et le temps" (en francés)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]