Interpretació de llengües

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Intèrprets simultanis als Judicis de Nuremberg

Per a altres usos del mot, vegeu Interpretació (desambiguació).

La interpretació de llengües o, simplement, interpretació és l'activitat de mediació interlingüística (oral) o intersemiòtica (signada, en llengua de signes) que permet la comunicació entre usuaris de llengües diferents.[1] Consisteix a traslladar un discurs d'una llengua de partida a una llengua d'arribada, de tal manera que el discurs produït per l'intèrpret sigui equivalent al discurs original. El mot interpretació també denomina, a part de l'activitat esmentada, el producte que en resulta i la disciplina que n'estudia la teoria, la descripció i l'aplicació. Tanmateix, algunes fonts també atribueixen aquest estudi sistemàtic a la traductologia.


L'etimologia de la paraula interpretació revela que l'ofici d’interpretar és molt antic i es remunta als temps en què va ser necessària una figura per fer fluir la comunicació inter (‘entre’) partes (‘parts’).[2] Aquesta és una de les opcions que expliquen l'etimologia del mot, però no l'única, ja que hi ha desacord pel que fa a l'origen de la segona part del terme, que podria derivar del llatí partes, de pars partis, (‘part’, ‘divisó’, ‘regió’, ‘funció’, etc.) o pretium (‘preu’, ‘valor’), o del sànscrit prath (‘fer córrer’, ‘traficar’, ‘vendre’). No obstant això, totes dues opcions coincideixen en la importància de l'arrel llatina interpres [3] ‘mediador, missatger’, ‘algú que explica’.

Actualment, es denomina intèrpret a la persona que porta a terme la interpretació, és a dir, a la persona que transmet en la llengua d'arribada el missatge del discurs emès en la llengua de partida, ja sigui en el moment en què l'orador original està emetent el discurs (simultàniament) o quan una de les parts acaba la seva intervenció (consecutivament). La funció de l'intèrpret consisteix a traslladar el sentit complet del discurs original que l'orador dirigeix als receptors, tenint en compte aspectes com el registre, el to, la informació implícita, les emocions, etc.

Avui en dia són diverses les universitats que ofereixen estudis de Traducció i Interpretació a Catalunya. També es disposa de màsters i postgraus concrets per especialitzar-se.


Tècniques d'interpretació[modifica | modifica el codi]

La interpretació simultània[modifica | modifica el codi]

Cabines d'interpretació
Dos intèrprets de simultània treballant en una reunió del Partit Popular europeu

En la interpretació simultània (IS), oficialment anomenada interpretació de conferències, l'intèrpret reformula el missatge de la llengua de partida a la llengua d'arribada tan ràpid com li és possible, de manera quasi simultània (d'aquí el nom) o bé paral·lela a la intervenció de l'orador.

L'intèrpret simultani treballa dins una cabina insonoritzada equipada amb micròfons, auriculars i gravadores. Amb el micròfon reprodueix en l'idioma meta allò que escolta a través dels auriculars i el públic, per altra banda, té accés al missatge de l'intèrpret mitjançant uns auriculars que se li han lliurat a l'inici de l'acte en els quals haurà de seleccionar el canal d'idioma que li interessi. Idealment, la cabina ha d'estar situada en un punt des d'on es domini amb claredat tota la sala, els oradors i qualsevol tipus de suport visual que es pugui fer servir durant la conferència[4] Aquesta modalitat és un tipus d’interpretació efectiva, dinàmica i àgil que acostuma a tenir lloc en conferències on hi ha pocs oradors, un gran nombre d'oients i dues o més llengües en joc (tal és el cas de congressos, jornades i cursos).[5] Normalment, els organitzadors de l'acte faciliten als intèrprets material i documentació específica sobre el tema que es tractarà per tal que el coneguin a fons i, d'aquesta manera, s'afavoreix una interpretació de qualitat.

La interpretació simultània és una activitat molt esgotadora que requereix un gran esforç mental i màxima concentració[4] per tal de ser capaç de retenir la informació a curt termini i reproduir-la a l'idioma d'arribada amb veu clara, paraules precises i entonació adient. Tot això sense deixar d'escoltar la nova informació que l'orador segueix proporcionant. Si tot aquest procés es du a terme de manera correcta, s'aconseguirà l'objectiu marcat, que és el de produir el mateix efecte en el públic de la llengua d'arribada que en el de partida. El temps és un factor molt important a tenir en compte, ja que si bé sempre hi ha un desfasament (anomenat décalage, del francès) entre les paraules de l'orador i de l'intèrpret, no ha de ser excessiu, ja que hi ha més risc de perdre el fil del discurs original.

Barack Obama parla en anglès i simultàniament se l'interpreta a francès amb un petit desfasament.

A causa de la complexitat de tot aquest procés és recomanable que un intèrpret no treballi més d'entre 30 i 45 minuts seguits. És per aquest motiu que a les cabines solen treballar dos especialistes que es van alternant i ajudant mútuament. Mentre un interpreta, l'altre busca terminologia específica i informació necessària, l'ajuda en cas que s'encalli, etc. La cooperació entre els membres de cabina és especialment important.

La interpretació simultània és una professió molt nova. Va néixer als Judicis de Nuremberg el 1945, impulsada pel coronel de l'exèrcit americà Léon Dostert,[4] davant la necessitat de proporcionar un sistema d'interpretació àgil i efectiu, el qual esdevindria històric, per poder dur a terme aquells judicis. Quatre van ser les llengües de treball (rus, alemany, anglès i francès) i 4.500 les persones acusades de diferents crims i delictes. El sistema tecnològic, molt bàsic, el va proporcionar l'empresa IBM. Els intèrprets van ser contractats de la Universitat de Ginebra. No disposaven de cabines insonoritzades i la separació consistia en mampares de vidre. Cada cop que es canviava d'idioma, els intèrprets s'havien de passar el micròfon.

La interpretació consecutiva[modifica | modifica el codi]

La intèrpret Patricia Stöcklin escolta Garry Kasparov i pren notes.
Els intèrprets faciliten la comunicació entre Vladimir Putin (rus), Muammar Gaddafi (àrab) i Mireille Mathieu (francès).

La interpretació consecutiva (IC) es defineix com la tècnica en què l'intèrpret comença a parlar just després que l'orador de la llengua de partida hagi acabat el seu discurs. El discurs es divideix en diverses parts i l’intèrpret de consecutiva pot seure o quedar-se dret prop de l'orador de la llengua de partida per poder escoltar i prendre notes sobre el que diu. La presa de notes és un sistema que permet a l'intèrpret reproduir un discurs llarg, perquè li serveix per anotar les idees clau, els detalls difícils de recordar, els noms propis o geogràfics, etc.[4] Cada intèrpret adapta aquesta tècnica a les seves necessitats personals.[6] Quan l'orador fa una pausa o acaba el seu discurs, llavors és el moment en què l'intèrpret transmet el missatge complet (d'allò que ha dit l'orador) en la llengua d'arribada. Com que tot el que s'ha dit en la llengua d'origen s'ha de transmetre després a la llengua meta, en la interpretació consecutiva es duplica el temps total necessari per traslladar el missatge.

Stöcklin interpreta el discurs de Garry Kasparov per a l'auditori.

Els discursos que s'interpreten seguint aquesta tècnica, o bé les parts en què es divideixen aquests discursos, solen ser de curta durada. Uns anys enrere (cap als inicis d'aquesta tècnica), l'intèrpret de consecutiva feia discursos de 20 o 30 minuts. Actualment, però, solen ser de durada més curta, de 10 o 15 minuts aproximadament,[4] ja que es considera que és molt de contingut per a un discurs, sobretot tenint en compte que al públic no li agrada estar escoltant durant 20 minuts un discurs en una llengua que no entén.

Els periodistes Balázs Nagy Navarro i Aranka Szávuly parlen en hongarès i una intèrpret interpreta a l'alemany mitjançant la interpretació consecutiva.
Stöcklin interpreta el discurs de Klaus Bednarz a Garry Kasparov mitjançant la tècnica del xiuxiueig.

Sovint, l'orador de la llengua de partida no és conscient que pot parlar estesament abans que es faci la interpretació consecutiva i, per aquest motiu, fa una pausa al final de cada oració perquè es pugui interpretar a la llengua d'arribada. L'avantatge d'interpretar oració per oració rau en el fet que cal memoritzar menys quantitat d'informació i, d'aquesta manera, evitar possibles omissions. Tanmateix, aquesta tècnica també presenta un gran inconvenient: moltes vegades l'intèrpret encara no ha escoltat el discurs complet o la seva part fonamental, de manera que resulta més difícil interpretar el missatge complet, ja que falta context en què basar-se i s'han produït diverses interrupcions (només cal imaginar-se com seria la interpretació d'un acudit seguint aquesta tècnica d'interpretació oració per oració; és probable que es perdés la gràcia). Aquest mètode s'utilitza sovint per interpretar diferents discursos, declaracions, intervencions de testimonis en un tribunal, així com entrevistes mèdiques i laborals. Tot i així, sempre és preferible comptar amb una idea completa del missatge abans d'interpretar-lo.

En la interpretació consecutiva són necessàries diverses habilitats: coneixement de la llengua, memòria, concentració, comprensió i capacitat per parlar en públic.[6] A més, es pot oferir en dues versions: “IC curta”' i “IC llarga”. En la IC curta, l'intèrpret depèn de la seva memòria, ja que cada segment del missatge interpretat és prou curt per ser memoritzat. En la IC llarga, l'intèrpret pren notes mentre escolta el discurs, que després l'ajudaran a traduir passatges més llargs. Aquestes divisions informals s'acorden amb el client abans que la interpretació tingui lloc i depenen del tema a tractar, de la complexitat i del propòsit de la interpretació.


El xiuxiueig[modifica | modifica el codi]

L'intèrpret fa d'enllaç entre Richard Nixon i Leonid Brezhnev.

En el xiuxiueig (chuchotage en francès),[4] l'intèrpret s'asseu o s'està dret just al costat o al darrere de la persona o les persones usuàries de la interpretació (una petita audiència de, com a màxim, dues o tres persones [4] i els xiuxiueja la interpretació simultània del discurs original. La interpretació per xiuxiueig s'empra en situacions en què la comunitat lingüística que necessita la interpretació és minoritària respecte de la resta d'oients, que poden ser usuaris de la llengua original del discurs o bé disposar d'un servei d'interpretació simultània amb cabines. En aquesta tècnica l'intèrpret i els usuaris han d'estar en una posició propera per tal que el xiuxiueig no molesti la resta de receptors del discurs. Per dur a terme aquesta tècnica no fa falta cap equip tècnic especial. La tècnica del xiuxiueig és cansada per l’intèrpret a causa de la postura que ha d’adoptar. A més, és molt important treballar la producció de la veu, perquè el xiuxiueig sigui equivalent a parlar en un volum baix, en comptes de parlar expulsant molt aire,[6] la qual cosa afectaria la veu de l'intèrpret i li impediria continuar la seva tasca, perquè podria patir lesions a l'aparell fonador.

La interpretació relé[modifica | modifica el codi]

Visió d'un auditori de l'Organització de les Nacions Unides des d'una cabina d'interpretació simultània.

El relé (relay en anglès) s'utilitza quan hi ha moltes llengües a les quals cal interpretar i no es disposa d'un intèrpret per a cada llengua d’arribada i de partida. Aleshores un intèrpret que coneix la llengua de partida del discurs original interpreta el discurs cap a una llengua que els altres intèrprets dominen i és a partir d'aquest enllaç que la resta d'intèrprets que desconeixien la llengua del discurs original interpreten cap a les llengües d'arribada corresponents. Per exemple, hi ha un congrés en què les llengües de treball són el català, el francès i l'anglès, però en un moment determinat un ponent fa una intervenció en xinès. No tots els intèrprets tenen aquesta combinació lingüística, però se'n busca un que com a mínim sí que la tingui. Aquest intèrpret interpreta del xinès a l'anglès i la resta d'intèrprets agafen la interpretació en anglès i la traslladen a les seves llengües.

L'opció del relé és molt habitual en esdeveniments multilingües i on no es pot aconseguir sempre la interpretació directa per a totes les llengües. En el context de la Unió Europea, el relé s'utilitza molt encara que es miri d'evitar, atesa la gran responsabilitat que recau sobre l'intèrpret,[4] ja que hi ha moltes llengües oficials i absolutament tot s'ha d'interpretar cap a totes les llengües.

La interpretació d'enllaç o bilateral[modifica | modifica el codi]

Barack Obama i Mahmoud Abbas en una reunió amb un intèrpret que pren notes.

La interpretació d’enllaç, la modalitat més antiga de comunicació oral entre llengües diferents,[7] sol tenir com a mínim tres participants: l’intèrpret i dues persones que no parlen la mateixa llengua i que per si sols no es poden comunicar amb eficàcia. La funció de l’intèrpret és transmetre el missatge cap a les dues bandes.[4] En aquesta modalitat, és habitual una composició en forma de triangle.

Aquesta modalitat d'interpretació es pot dur a la pràctica de diverses maneres: mitjançant la interpretació consecutiva (després d'un breu discurs o bé frase per frase) o mitjançant el xiuxiueig (a l'orella de la persona que desconeix la llengua). Es poden prendre notes, tot i que no sempre es dóna el cas, i no es necessita cap tipus de tecnologia a diferència de la interpretació simultània. La interpretació d'enllaç es pot trobar, habitualment, en reunions de polítics en petit comitè.

Per exemple, el president de Catalunya es reuneix amb el president de Filipines i, si no parlen les mateixes llengües, és necessària la presència d'un intèrpret que, per torns, va traduint cap al català i el filipí. És possible que faci servir la presa de notes en detalls complicats que poden ser difícils de recordar. Normalment l'intèrpret agafa una posició secundària i es limita a interpretar sense cap més intervenció. Es recomana que els participants, tot i no parlar les mateixes llengües, es situïn de cara i es mirin els ulls, per no donar protagonisme a l'intèrpret.

La traducció a la vista[modifica | modifica el codi]

L'anomenada traducció a la vista suposa, en realitat, un tipus d’interpretació simultània a partir d'un text escrit.[4] En aquest cas, l’intèrpret ha de llegir un document escrit en una llengua de partida i traslladar-ne el missatge en veu alta, com si estigués escrit en la llengua d’arribada.[8] És freqüent, però no exclusiu, que es requereixi traducció a la vista en els àmbits judicial i sanitari, en alguns casos durant la tasca d'interpretació consecutiva.

La traducció a la vista té dues funcions principals: la comunicativa i la instrumental. En el primer cas, es caracteritza per haver d'interpretar oralment a la llengua meta directament d'un text escrit en una llengua de partida amb la presència d'un oient. És a dir, s'espera una comprensió del text. En canvi, en el segon cas, la traducció a la vista pot tenir una funció instrumental: l'aprenentatge d'una llengua estrangera. D'aquesta manera es treballa la reformulació i és un exercici d'iniciació a la interpretació simultània. És, doncs, un tipus d'interpretació que té finalitats pedagògiques i amb un ús molt estès dins aquest àmbit.

Dins la traducció a la vista existeixen diverses modalitats que varien segons el grau de preparació. La traducció a primera vista es dóna quan l'intèrpret ha d'interpretar sense haver vist mai abans el text, seguidament hi ha la traducció a la vista preparada en què l'intèrpret ha tingut accés al text abans d'haver-lo d'interpretar i se l'ha pogut preparar. També existeix la traducció a la vista consecutiva. És a dir, l'intèrpret es llegeix en silenci el text en llengua de partida i tot seguit l'interpreta a la llengua d'arribada. La traducció a la vista en interpretació consecutiva té lloc quan l'orador llegeix un text i seguidament l'intèrpret en fa una reformulació no lineal. Finalment, existeix la traducció a la vista simultània quan els intèrprets tenien una còpia en paper a la cabina i la van interpretant simultàniament a mesura que l'orador llegeix en veu alta.[9]

La interpretació de llengua de signes[modifica | modifica el codi]

En primer pla, l'intèrpret de llengua de signes que interpreta el ponent, al fons, que parla per a un públic sord.

La interpretació de llengua de signes, així com la interpretació entre llengües orals, consisteix a traslladar un missatge entre llengües diferents. Fent referència als termes fixats pel lingüista Roman Jakobson, la interpretació entre llengües orals se situa en el camp de la traducció interlingüística, és a dir, de la traducció o interpretació de signes verbals entre llengües diferents que pertanyen a un mateix codi lingüístic; mentre que la interpretació de llengua de signes respon a una traducció intersemiòtica,[10] ja que es tracta del trasllat d’un missatge d’un codi lingüístic amb signes verbals a un sistema amb signes no verbals. La verbalització en un codi lingüístic d’una obra d’art, per exemple, també encaixaria dins l’àmbit de la traducció intersemiòtica, ja que posa en contacte dues realitats pertanyents a codis diferents.

Una veu parla en anglès i l'intèrpret de llengua de signes ho interpreta a la llengua de signes holandesa.

L’intèrpret de llengua de signes (ILS) és la persona encarregada de permetre la comunicació entre persones oïdores i persones sordes, que s’expressin en llengua oral i en llengua de signes respectivament.[11] L’intèrpret pot interpretar en ambdues direccions: des de la llengua oral cap a la llengua de signes o des de la llengua de signes cap a la llengua oral. En certes circumstàncies, la interpretació també pot donar-se entre dues llengües de signes diferents com, per exemple, entre la llengua de signes catalana (LSC) i la llengua de signes francesa (LSF). La interpretació de llengua de signes, a més, tant pot ser simultània com consecutiva, encara que generalment es practiqui de manera simultània.

Els intèrprets de llengua de signes qualificats, en una situació d’interpretació, se situen en llocs amb bona visibilitat, des d’on els usuaris sords els puguin veure amb facilitat i els usuaris oïdors els puguin sentir correctament. La roba que duen també és un aspecte molt important: es recomana que sigui tota d’un mateix color, llisa, no gaire llampant i agradable a la vista, ja que pot resultar molest per a l’usuari que s’està molta estona mirant fixament l’intèrpret que la seva vestimenta sigui cridanera o que el distregui del discurs, per exemple, amb dibuixos o frases estampades.[6]

La ponent, a l'esquerra, parla en veu alta i, a la dreta, l'intèrpret de llengua de signes interpreta, amb roba fosca per no destorbar el públic sord que el mira.

Algunes persones sordes tenen l’oportunitat de treballar conjuntament amb intèrprets oïdors i de formar un equip d’interpretació mixt. Aquesta combinació és útil en situacions en què, per exemple, la persona sorda usuària desconeix la llengua de signes que s’utilitza en aquell país i l’intèrpret sord sí que en té nocions. En aquests casos, l’intèrpret oïdor escolta el ponent i interpreta del discurs oral a la llengua de signes que coneix, per exemple, la llengua de signes anglesa. Aleshores, l’intèrpret sord agafa la interpretació en llengua de signes anglesa i l’interpreta a la seva llengua de signes, en aquest cas, la catalana. D’aquesta manera la persona sorda usuària que només coneix la llengua de signes catalana ha pogut comprendre el discurs gràcies al treball d’un equip d’interpretació mixt. De llengües de signes n’existeixen moltes i, fins i tot, n’hi pot haver més d’una per a cada estat, de la mateixa manera que ocorre amb les llengües orals (com, per exemple, la llengua de signes catalana, espanyola o basca a l’Estat espanyol).[12] Tanmateix, el sistema de signes internacional (ISS), una barreja artificial de signes de diferents llengües amb l’objectiu de crear un estàndard de referència internacional, facilita molt la comunicació entre persones sordes d’orígens diferents. En aquests casos, si les dues persones sordes dominen el sistema de signes internacional, la presència de l’intèrpret esdevé prescindible.

Quant als estudis oficials per obtenir la titulació d’intèrpret de llengua de signes a Catalunya, actualment es disposa de dues opcions: cursar el Grau Superior de Formació Professional [13]de dos anys d’Interpretació de llengua de signes o bé cursar el Grau de Traducció i Interpretació, de quatre anys, amb la llengua de signes com una de les llengües estrangeres vehiculars.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pöchhacker; Shlesinger, Franz; Miriam. The Interpreting Studies Reader. Londres/ Nova York: Routledge, 2002, p. 2-3. ISBN 0-415-22478-0. 
  2. Pöchhacker, Franz. Introducing Interpreting Studies. Londres/ Nova York: Routledge, 2004, p. 9-10. ISBN 0-415-26886-9. 
  3. Harper, Douglas. «Online Etymology Dictionary», 2001-2014. [Consulta: 4 juny 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 4,9 Ugrte i Ballester, Xus. La pràctica de la interpretació anglès català. Vic: Eumo Editorial, 2010. ISBN 978-84-9766-315-1. 
  5. Hurtado Albir, Amparo. Enseñar a traducir. Madrid: Edelsa, 1999, p. 197. ISBN 84-77-11-358-0. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Phelan, Mary. The Interpreter's Resource. Clevedon: Multilingual Matters Ltd, 2001. ISBN 1-85359-515-2. 
  7. Hurtado Albir, Amparo. Enseñar a traducir. Madrid: EDELSA, 1999, p. 197. ISBN 84-7711-358-0. 
  8. Hurtado Albir, Amparo. Traducción y traductología. Introducción a la traductología. Madrid: Ediciones Cátedra (Grupo Anaya), 2001, p. 82. ISBN 84-376-1941-6. 
  9. Jiménez Ivars; Hurtado Albir, Amparo; Amparo. «Variedades de traducción a la vista. Definición i clasificación». TRANS. Revista de Traductología. Departamento de Traducción e Interpretación. Universidad de Málaga. [Consulta: 18 juny 2014].
  10. Jakobson, Roman. Ensayos de lingüística general. Barcelona: Editorial Ariel, 1984, p. 69. ISBN 84-344-8372-6. 
  11. Rondoni, Eva Maria. Guia orientativa: material pràctic per a l'aprenentatge i la interpretació de la LSC. Barcelona: Federació de Sords de Catalunya, 2002, p. 6. ISBN 84-932511-2-7. 
  12. Perelló; Frigola, Jorge; Juan. Lenguaje de signos manuales. Madrid: CIE Inversiones Editoriales Dossat, 1998, p. 1. ISBN 84-930016-1-9. 
  13. De los Santos Rodríguez; Lara Burgos, Esther; Mª del Pilar. Técnicas de interpretación de lengua de signos. Barcelona: Fundación CNSE para la supresión de barreras de comunicación, 2004, p. 22. ISBN 84-302676x. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aguilera Pleguezuelo, José. Sobre interpretación simultánea y toma de notas para la traducción consecutiva : árabe-español, español-árabe (en espanyol). Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Departamento Interfacultativo de Idiomas Modernos, 1985. ISBN 8474770467. 
  • Baigorri Jalón, Jesús. De Paris à Nuremberg: naissance de l'interprétation de conférence (en francès). Ottawa: Universidad Presses de l'Université d'Ottawa, 2004. ISBN 2760305767. 
  • Bassnett, Susan. Translation studies (en anglès). London & New York: Routledge, 1990. ISBN 0-415-06528-3. 
  • Bertone, Laura. En torno de Babel : estrategias de la interpretación simultánea (en espanyol). Buenos Aires: Hachette, 1989. ISBN 950506182X. 
  • Bertone, Laura. The Hidden Side of Babel: Unveiling Cognition, Intelligence and Sense (en anglès), 2006. ISBN 987-21049-1-3. 
  • Blancherie, Josette. Les Professions de la traduction et de l'interprétation (en francès). París: APEC, 1984. ISBN 2733600931. 
  • Caminade, Monique. Les Formations en traduction et interprétation : essai de recensement mondial (en francès). París: ociété Française des Traducteurs, 1995. 
  • Chuzhakin, Andrei. "Applied Theory of Interpretation and Note-Taking", "Mir Perevoda 1 to 7", Ustny Perevod, Posledovatelny Perevod, Ace Perevoda (en anglès), 2007. 
  • Collado Aís, Ángela. La Evaluación de la calidad en interpretación simultánea : parámetros de incidencia (en espanyol). Granada: Comares, 2007. ISBN 9788498360578. 
  • Delisle, Jean. L'Enseignement de l'interprétation et de la traduction : de la théorie à la pédagogie (en francès). Ottawa: Éditions de l'Université d'Ottawa, 1981. ISBN 2760346544. 
  • Englund Dimitrova, Brigitta. Language processing and simultaneous interpreting : interdisciplinary perspectives (en anglès). Amsterdam: John Benjamins, 2000. ISBN 9027216452. 
  • Gile, Daniel. Regards sur la recherche en interprétation de conférence (en francès). Villeneuve d'Ascq: Presses Universitaires de Lille, 1995. ISBN 2859394702. 
  • Gillies, Andrew. Note-taking for consecutive interpreting : a short course (en espanyol). Manchester: St. Jerome, 2005. ISBN 1900650827. 
  • Hale, Sandra Beatriz. La Interpretación comunitaria : la interpretación en los sectores jurídico, sanitario y social (en espanyol). Granada: Comares, 2010. ISBN 9788498366563. 
  • Iglesias Fernández, Emilia. La Didáctica de la interpretación de conferencias : teoría y práctica (en espanyol). Granada: Comares, 2007. ISBN 8498361865. 
  • Jones, Roderick. Conference Interpreting Explained. (en anglès), 1998. ISBN 1-900650-57-6. 
  • Padilla Benítez. Tareas de traducción e interpretación desde una perspectiva cognitiva : una propuesta integradora (en espanyol). Granada: Atrio, 2007. ISBN 9788496101584. 
  • Rozan, Jean-François,. La Prise de notes en interprétation consécutive (en francès). Ginebra: Librairie de l'Université Georg, 1984. ISBN 2825701149. 
  • Sáez Rivera, Daniel M.. Últimas tendencias en traducción e interpretación (en espanyol). Madrid: Iberoamericana, 2011. ISBN 9788484896067. 
  • Seleskovitch, Danica. L'interprète dans les conférences internationales (en francès). Cahiers Champollion, 1968. 
  • Snelling, David Clyde. Strategies for simultaneous interpretating : from romance languages into English (en anglès). Udine: Campanotto, 1995. 
  • Taylor-Bouladon, Valerie. Conference Interpreting — Principles and Practice (en anglès), 2007, 2nd Edition. ISBN 1-4196-6069-1. 
  • Torres Díaz, María Gracia. Manual de interpretación consecutiva (en espanyol). Málaga: Universidad de Málaga, 1998. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Interpretació de llengües Modifica l'enllaç a Wikidata