Interruptor diferencial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un interruptor diferencial de 2 pols

L'interruptor diferencial és un equip elèctric de protecció contra derivacions elèctriques a terra. Aquestes derivacions suposen un perill d'electrocució per contacte directe o indirecte per les persones.

Principi de funcionament

L'interruptor diferencial consta d'un parell de bobines en un nucli ferromagnètic on generen cadascuna un camp magnètic oposat al de l'altra.

Aquestes bobines són connectades en sèrie al circuit a protegir de manera que, en un funcionament normal del circuit sense fugues, els corrents d'entrada i de sortida són iguals, el camp magnètic generat és nul i el sistema no exerceix cap força a l'interruptor acoblat.

Quan hi ha una fuga de corrent per una derivació a terra en l'equip o circuit a protegir, els corrents d'entrada i de sortida de l'interruptor diferencial són diferents i, per tant el camp generat és diferent de zero. Quan aquest camp és prou gran, acciona l'interruptor de desconnexió.

Les característiques que defineixen un interruptor diferencial són la intensitat nominal, el nombre de pols, i la sensibilitat. Per exemple: Interruptor diferencial 16 A-IV-16A-IV-30mA.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Interruptor diferencial Modifica l'enllaç a Wikidata