Intersecció giratòria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista aèria d'una rotonda.

Una rotonda o intersecció giratòria [1]és una intersecció viària dissenyada per facilitar els encreuaments de vies i reduir el perill d'accidents. S'entén per "rotonda" un tipus especial d'intersecció caracteritzat perquè els trams que hi conflueixen es comuniquen a través d'un anell en el qual s'estableix una circulació rotatòria voltant d'una illeta central. No són rotondes pròpiament dites les denominades rotondes partides en què dos trams, generalment oposats, es connecten directament a través de l'illot central, de manera que el trànsit passa d'un a un altre i no l'envolta.

La rotonda obliga a controlar la velocitat dels vehicles que la travessen, ja que el radi de la mateixa els obliga a no superar certa velocitat (per no bolcar), i en determinats casos ofereix certa fluïdesa en evitar la necessitat de semàfors.

En vies de dos o més carrils, el sistema presenta complicacions per l'encreuament de vehicles que s'incorporen o abandonen la rotonda a causa de la falta de perícia d'alguns conductors, especialment quan no s'empren els intermitents. Per evitar aquests problemes i augmentar la capacitat de la rotonda, a Holanda s'ha desenvolupat la turborotonda.

En vies amb trànsit dens o moltes rotondes concatenades, provoca cansament en la conducció, ja que la incorporació i sortida de la rotonda, juntament amb el canvi i vigilància de la velocitat suposa un estrès addicional en el conductor. A febrer de 2013 hi havia 1.234 rotondes censades a Catalunya.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Senyal "R-402" utilitzada per indicar "intersecció de sentit-giratori obligatori".
Com conduir en una rotonda amb més carrils?.
Esquema d'una turborotonda.

Ja existien nombrosos cruïlles circulars abans de l'arribada de les rotondes, incloent la plaça de l'Etoile a l'Arc de Triomf de París,[3] Columbus Circle de Nova York, i diverses places a Washington, DC. No obstant això, el funcionament i les característiques d'entrada d'aquests cercles diferien considerablement de rotondes modernes. La primera rotonda es va construir a Letchworth el 1909 - originalment destinada a ser una illa de trànsit per als vianants.[4][5]

No obstant això, l'ús generalitzat de rotondes començar en la dècada del 1960 quan Blackmore Frank va inventar la mini rotonda[6] per a superar les seves limitacions de capacitat i seguretat.[7]

Seguretat[modifica | modifica el codi]

Rotonda
Rotonda en sentit antihorari
Diagrama dels punts on poden succeir accidents
Senyal que indica la proximitat d'una rotonda. Senyal indicant rotonda en sentit antihorari. Diagrama mostrant els punts on podrien succeir accidents o xocs en una rotonda (esquerra) i una intersecció (dreta).

La rotonda consisteix en una plaça, amb una via circular al voltant, en la que hi enllacen diverses vies. A una rotonda s'hi apliquen dues senzilles regles:

  1. El sentit de gir per la rotonda o via circular en països on condueixen pel costat dret és a l'esquerra o antihorari.[8]
  2. Tenen la prioritat els vehicles que ja estan circulant dins de la rotonda, (prioritat a l'esquerra si la norma obliga circular per la dreta i viceversa), al contrari que a les cruïlles normals.

Rotondisme[modifica | modifica el codi]

Es coneix com a rotondisme a l'acció de posar escultures d'art contemporani o monumentals a les prinicpals rotondres d'entrada als municipis. El terme va ser emprat per primera vegada pel crític d'art Fernando Castro, de manera despectiva, alegant que es tracta d'obres cares, lletges i seleccionades sense criteri, on l'intervencionisme local impera sobre el criteri artístic.Fins i tot al desaparegut espai ZERO1 d'Olot es va organtizar el 2007 l'exposició Rontondismes, comissariada per David Santaeulària.[9]

El fenomen fins i tot va saltar a l'esfera política nacional quan el llavors conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, en el seu llibre d'estil de les carreteres catalanes de 2009 va publicar cladria considerar com a elements especials els motius escultòrics o la inclusió d'un disseny singular en l'espai de les rotondes, En aquests casos caldria un projecte previ que resolgui la proposta de solució formal, que haurà de ser validat necessàriament per una comissió competetn d'experts nomenada expressament pel departament de Política territorial i Obres Públiques, comissió que no es va arribar a formar mai.[9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Intersecció giratòria». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
  2. Romaní, Daniel. «Rotondes per ordenar el trànsit». Diari Ara, 23/2/2013, p.24-25 [Consulta: 16 juny 2014].
  3. First roundabout
  4. BBC News. «Roundabout Magic». [Consulta: 9 maig 2009].
  5. Letchworth Garden City Heritage Foundation. Sign of the Times [Consulta: 9 maig 2010]. 
  6. Brian Harrison. Seeking a Role:The United Kingdom 1951-1970: The United Kingdom 1951-1970. Oxford University Press, 26 març 2009, p. 101–. ISBN 978-0-19-160678-6. 
  7. «Frank Blackmore: traffic engineer and inventor of the mini-roundabout». The Times [Consulta: 9 maig 2010].
  8. Sentit de circulació
  9. 9,0 9,1 Serra, Catalina. «Rotondisme, l'art de l'era del totxo». Diari Ara, 23/02/2013, p.22-23 [Consulta: 16 juny 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Intersecció giratòria