Intervenció francesa a Mèxic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Intervenció francesa a Mèxic
Batalla de Puebla
Batalla de Puebla
Dates 8 de desembre de 1861 - 21 de juny de 1867
Territori Mèxic
Resultat Establiment i caiguda del Segon Imperi Mexicà. Retirada francesa i victòria republicana. Reintegració del Yucatán a Mèxic. Manteniment de la Guerra de castes amb els maies.
Bàndols
Mèxic Estats Units de Mèxic França Segon Imperi Francès
Mèxic Segon Imperi Mexicà
amb el suport inicial de:
Espanya Espanya
Regne Unit Regne Unit
Comandants en cap
Mèxic Benito Juárez Mèxic Maximilià I de Mèxic
Napoleó III
Comandants
Mèxic Ignacio Zaragoza
Mèxic Porfirio Díaz
Mèxic Mariano Escobedo
Mèxic Leonardo Márquez
França Charles de Lorencez
França Charles Ferdinand Latrille
França François Achille Bazaine
França Élie-Frédéric Forey

La intervenció francesa a Mèxic fou una invasió de Mèxic per part del Segon Imperi Francès amb el suport inicial d'Espanya i el Regne Unit.

Desenvolupament del conflicte[modifica | modifica el codi]

El 1859 els conservadors mexicans van contactar a Maximilià d'Habsburg, ja que buscaven un príncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexicà, el qual tot just planejaven amb el suport de França i de l'Església catòlica, ja que el govern republicà mexicà, en mans dels liberals, havia proclamat les Lleis de Reforma que afectaven llurs interessos.

El 1861 Mèxic va realitzar una cessació temporal dels pagaments del seu deute al Regne Unit, Espanya, i França, i aquest tres països van decidir pressionar al govern enviant als seus exèrcits, que arribaren al port de Veracruz en gener de 1862.[1] El president Benito Juárez es va comprometre a realitzar els pagaments, i els exèrcits britànic i espanyol es van retirar pel tractat de la Soledad,[2] però no pas l'exèrcit francès, ja que Napoleó III tenia altres plans amb els conservadors. El 1862 es va realitzar la Intervenció Francesa, començant al port de Veracruz cap a la ciutat de Mèxic l'abril, emprendre la campanya militar cap al centre del país.

El general francès Charles de Lorencez esperava que la ciutat de Puebla cauria fàcilment en mans d'un poderós exèrcit, però els reforços formats per soldats conservadors mexicans comandats pel general José María Cobos i Leonardo Márquez, que havien pres Atlixco foren desallotjades el 4 de maig de 1862 per l'exèrcit mexicà de la república, al comandament dels generals Antonio Carvajal i Tomás O'Horan[3] i el grup conservador de Márquez no va poder aconseguir el seu objectiu d'auxiliar les tropes franceses de Charles de Lorencez. Els mexicans al comandament del general Zaragoza van defensar la ciutat, guanyant la batalla i provocant la retirada dels francesos.

Els mesos de setembre i octubre de 1862 van desembarcar nombroses tropes franceses, prenent la ciutat de Puebla en 17 de maig de 1863[4] i finalment la ciutat de Mèxic en 10 de juny de 1863, iniciant el període conegut com el Segon Imperi Mexicà amb la coronació el 10 d'abril de 1864[5] de Maximilià I de Mèxic.

En 1863 Charles de Lorencez fou substituït per Élie-Frédéric Forey i François Achille Bazaine, i l'exèrcit imperial, de 35.000 homes disposava de dues divisions franceses i una de mexicana de Leonardo Márquez de 12.600 homes.[6] Benito Juárez mentrestant s'havia instal·lat a San Luís Potosí.[7] L'exèrcit de l'emperador fou arraconant als liberals cap al nord i Juarez va passar als Estats Units des de Paso del Norte però els liberals aconseguiren anar reagrupant-se i reconquerir territori.[6]

Acabada la Guerra Civil dels Estats Units, Andrew Johnson va reconèixer Benito Juárez com a legítim president, i França hagué de retirar les tropes en saber que Prússia es preparava per atacar-la. L'emperador va concentrar les seves tropes a Querétaro, on fou assetjat pels liberals comandats per Mariano Escobedo,[8] i les tropes de reforç de la capital foren interceptades per Porfirio Díaz, que assetjà la capital. Finalment l'emperador es lliurà.[9]

El president entrà a la capital en 15 de maig de 1867, i l'emperador i els generals Miramón i el general Mejía foren afusellats el 21 de juny en el Cerro de las Campanas, acabant amb el Segon Imperi Mexicà.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rendón Garcini, Ricardo. Dos haciendas pulqueras en Tlaxcala: 1857-1884 (en castellà). Universidad Iberoamericana, 1990, p. 47. ISBN 9688590142. 
  2. Orlando Gomez 1974, p. 172.
  3. Musacchio, Humberto. Milenios de Mexico (en castellà). Hoja Casa Editorial, 1999, p. 2457. ISBN 968656537X. 
  4. Cárabes Pedroza, J Jesús. Historia Activa de México (en castellà). Editorial Progreso, 1998, p. 287. ISBN 9706411704. 
  5. Díaz López, Lilia. Versión francesa de México: 1864-1867 (en castellà). Colegio de México, 1967, p. 201. 
  6. 6,0 6,1 Vázquez Segura, Gómez Sañudo & Lugo Vázquez 2002, p. 211.
  7. Vázquez Segura, Gómez Sañudo & Lugo Vázquez 2002, p. 210.
  8. Vázquez Segura, Gómez Sañudo & Lugo Vázquez 2002, p. 212.
  9. 9,0 9,1 Vázquez Segura, Gómez Sañudo & Lugo Vázquez 2002, p. 213.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Intervenció francesa a Mèxic Modifica l'enllaç a Wikidata