Intestí gros
De Viquipèdia
| Intestí gros | |
|---|---|
 |
|
| Relacions de l'intestí gros. | |
 |
|
| Intestí gros assenyalat amb blau. | |
| Llatí | intestinum crassum |
| Gray | subject #249 1177 |
| Dorlands/Elsevier | i_11/12456545 |
L'intestí gros o cras[1] (del llatí intestinum crassum) és l'última part del sistema digestiu en els vertebrats. La seva funció és absorbir l'aigua dels residus alimentaris no digeribles per a la seva posterior expulsió del cos. Esta format pel cec i pel còlon, i s'inicia a la regió ilíaca de la pelvis, a l'altura o just per sota de la cintura, on s'uneix amb la part inferior de l'intestí prim. Des d'aquí, continua fins a l'abdomen, creua transversalment la cavitat abdominal i, a continuació, es dirigeix cap avall fins arribar al seu punt final, l'anus. Amb una longitud aproximada d'un metre i mig, representa una cinquena part de la longitud total de l'intestí.
Des de l'intestí prim, els pocs nutrients que no han estat digerits prèviament, i part de l'aigua, passen a l'intestí gros a través d'un anell muscular que impedeix que els aliments tornin a l'intestí prim. L'intestí gros necessita de 10 a 12 hores per a finalitzar la resta del procés. En aquesta fase, els aliments ja no se segueixen processant; l'intestí gros simplement absorbeix les vitamines creades pels bacteris que habiten al còlon i l'aigua restant, compacta els excrements i emmagatzema la matèria fecal al recte fins que sigui eliminada per l'anus.
La diferència més òbvia amb l'intestí prim és que és més ample i que presenta una capa muscular longitudinal que es redueix a tres estructures en forma de corretja, d'uns 5 milímetres d'amplada, conegudes com taeniae coli, que comencen a la base de l'apèndix i s'estenen des del cec fins al recte. La seva paret s'alinea amb l'epiteli columnar simple i, en comptes de tenir les vellositats de l'intestí prim, l'intestí gros presenta glàndules intestinals. Tot i que tots dos intestins tenen cèl·lules en forma de calze, a l'intestí gros són més nombroses.
L'apèndix, que està unit a la superfície posteromedial de l'intestí gros, conté masses de teixit limfoide. L'apendicitis és el resultat d'un bloqueig que atrapa material infectat en la cavitat, però l'apèndix, si és necessari, es pot extirpar sense cap perill ni conseqüència per al pacient, ja que sembla un romanent de l'evolució i que no té cap funció coneguda en l'actualitat.
 |
Aquesta pàgina s'està editant activament en aquest moment. Tingueu paciència ja que el contingut pot estar canviant ràpidament i espereu abans d'editar-la per no provocar conflictes d'edició. Al cap d'unes hores d'inactivitat podeu treure aquest avís o substituir-lo per {{inacabat}}. |
Taula de continguts |
[edita] Estructura
L'intestí gros està format pel cec, el còlon, el recte i el canal anal. L'intestí prim s'uneix al intestí gros a l'abdomen inferior dret a través de la papil·la ileal. L'intestí gros és un tub muscular d'aproximadament un metre i mig de llarg. La primera part de l'intestí gros s'anomena cec. L'intestí gros continua absorbint aigua i nutrients minerals dels aliments i serveix com a àrea d'emmagatzematge de les excrements.
El còlon consta de quatre seccions:
- Còlon ascendent. És la primera secció i comença a l'àrea d'unió amb l'intestí tènue. El còlon ascendent s'estén cap amunt pel costat dret de l'abdomen.
- Còlon transvers. És la segona secció i s'estén a través de l'abdomen del costat dret cap al costat esquerre. Els seus dos extrems formen dos replecs que es diuen:
-
- replec còlic dret, sent la unió del còlon ascendent amb el còlon transvers.
- replec còlic esquerra, sent la unió del còlon transvers amb el colon descendent.
- Còlon descendent. És la tercera secció i continua cap avall pel costat esquerre.
- Còlon sigmoide. És la quarta secció i s'anomena així per la forma de S. El còlon sigmoide s'uneix al recte, i aquest desemboca al canal anal
L'intestí gros procedeix embriològicament de la part de la nansa intestinal primitiva que té un menor nombre de replecs. En completar l'intestí un gir positiu de 270 ° (contrari a les agulles del rellotge) al voltant de l'eix de l'artèria mesentèrica superior, el començament de l'intestí gros es troba la fossa ilíaca dreta. Tenint en compte que existeix un punt fix, la cloaca primitiva que posteriorment originarà l'anus, el recorregut que fa l'intestí primitiu dibuixa perfectament el futur marc còlic de l'adult. El marc còlic enquadra les nanses del ieiu i l'ili, que tenen una situació inframesocòlica.
[edita] Parts de l'intestí gros
- Cec i papil·la ileal. El cec és la primera porció de l'intestí cras. És gairebé sempre intraperitoneal. En la seva continuació a còlon ascendent passa de intraperitoneal a retroperitoneal. Per això es formen uns recessos per arrencar el mesoapèndix i la unió ileocecal. La papil·la ileal està en el lloc pel qual l'ili terminal va a desembocar al cec. Aquesta desembocadura es fa per mitjà d'una obertura longitudinal envoltada de múscul circular (el longitudinal es continua directament amb el còlon ascendent i el cec). La seva funció és possiblement retardar el progrés del contingut intestinal cap a l'intestí cras.
- Apèndix vermiforme. És un diverticles o òrgan vestigial que apareix a l'intestí gros, en el sector del cec, molt infiltrat per cèl·lules limfoides. La seva longitud és variable, de 2 a 15 centímetres, i com a mitjana uns 9 centímetres, així com la seva posició a l'abdomen, que és ventromedial, el cec, retrocecal, subhepàtic, etc. Que depèn en gran mesura de l'amplitud del mesoapèndix. És de gran interès diagnòstic per la freqüència amb què s'inflama, donant lloc a l'apendicitis aguda i si vessa el seu contingut a la cavitat abdominal, es transforma en una peritonitis. Aquest no té funcions digestives conegudes, encara que és un lloc on es compleixen respostes immunes.
- Còlon ascendent. S'estén des del cec fins a la flexura còlica dreta (impressió còlic a la cara inferior del fetge, formant el lligament hepatocòlic). Es relaciona amb les nanses d'intestí prim, el ronyó dret, i porció descendent del duodè, a més de les estructures musculars de la paret posterior: psoes, quadrat lumbar, transvers de l'abdomen, nervi femoral, cutani femoral lateral, iliohipogàstric, ilioinguinal i genitofemoral; els vasos gonadals, l'artèria ilíaca interna i l'os ilíac completen les relacions.
- Còlon transvers, De la flexura còlica dreta a la flexura còlica esquerra. Retingut pel mesocòlon transvers. La seva vora d'inserció passa al llarg del cap i cos del pàncrees. La seva fusió amb el oment major determina les seves relacions anatòmiques: fetge, estómac, porció descendent del duodè, pàncrees, borsa omental, melsa. Un replegament de peritoneu, el lligament frenocòlic uneix el diafragma amb la flexura còlic esquerra.
- Còlon descendent i sigmoide. Té unes relacions molt semblants a les del còlon ascendent en quant a la paret abdominal. Progressivament s'inclina cap a la línia mitjana per continuar amb el còlon sigmoide, espècie de "S" que fa el còlon abans de continuar amb el recte a nivell de S3. El còlon sigmoide té el seu mesocòlon, amb vèrtex cap a la bifurcació de l'artèria ilíaca comú esquerra. D'aquí es bifurca en dues parts per a cadascuna de les corbes del còlon sigmoide. El mesocòlon sigmoide es relaciona per darrere amb òrgans de la cavitat pelviana, l'urèter, el múscul piriforme i l'artèria ilíaca interna.
[edita] Irrigació, histologia i Inervació
La part dreta de l'intestí cras rep branques de l'artèria mesentèrica superior. A partir de la meitat del còlon transvers, la part esquerra rep branques de l'artèria mesentèrica inferior:
- artèria còlic esquerra
- artèries sigmoideas
- la branca terminal és l'artèria rectal superior.
Les branques de la mesentèrica superior i inferior s'anastomosen en el còlon transvers. Les venes porten un curs anàleg al de les artèries i van a confluir a la vena mesentèrica inferior, que s'uneix a la esplènica i mesentèrica superior per formar la vena porta hepàtica. Totes desemboquen en la vena porta.
No presenta glàndules, ni microvellositats ni plecs circulars. Presenta, en la túnica serosa, evaginacions. Una evaginació plena de teixit adipós constitueix un apèndix omental. A l'intestí gros hi ha una gran quantitat de exocrinocits caliciformes. Les poblacions cel·lulars epitelials són les mateixes de l'intestí tènue. Neurones estrellades eferents multipolars heteròpodes formen part dels ganglis intraparietals parasimpàtic.
La innervació és doble, amb un sistema intrínsec i un extrínsec:
- El sistema nerviós intrínsec, conté les porcions corresponents del plexe sencer, que formen part del sistema nerviós sencer, el qual aquesta constituït pel plexe submucosa (de Meissner) que està ubicat a la capa submucosa (sensitiu). El plexe mientèric (d'Auerbach), dirigeix el peritaltisme intestinal, es troba entre la capa muscular longitudinal i la capa muscular circular (motor). El plexe subserosa és el més superficial cobert pel peritoneu.
- El sistema nerviós extrínsec conté fibres parasimpàtiques que vénen del plexe celíac i activen el peristaltisme i fibres simpàtiques que inhibeixen les contraccions intestinals.
