Intolerància a la glucosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Intolerància a la glucosa
Classificació i recursos externs
CIM-10 R73.0
CIM-9 790.21
MeSH D018149

La intolerància a la glucosa (IG, o, amb una denominació més correcta però menys emprada, la tolerància anormal a la glucosa) és un estat pre-diabètic amb nivells elevats de glucèmia que s'associa amb resistència a la insulina i a un major risc de patologia cardiovascular. Pot precedir la diabetis mellitus tipus 2 en molts anys. La IG és també un factor de risc de mortalitat.[1]

Criteris[modifica | modifica el codi]

D'acord amb els criteris de l'Organització Mundial de la Salut i l'Associació Americana de Diabetis, la intolerància a la glucosa es defineix com:[2][3]

  • Nivells de glucèmia, en el test de tolerància oral a la glucosa amb 75 g, a les dues hores de 140 a 199 mg per dl (7,8-11,0 mmol). La glucèmia en dejú pot ser normal o lleugerament elevada.

Del 10 al 15 per cent dels adults als Estats Units tenen alteració de la glucosa en dejú o una IG.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Barr EL, Zimmet PZ, Welborn TA, et al.. «Risk of cardiovascular and all-cause mortality in individuals with diabetes mellitus, impaired fasting glucose, and impaired glucose tolerance: the Australian Diabetes, Obesity, and Lifestyle Study (AusDiab)». Circulation, vol. 116, 2, 2007, pàg. 151–7. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.106.685628. PMID: 17576864.
  2. .World Health Organization. «Definition, diagnosis and classification of diabetes mellitus and its complications: Report of a WHO Consultation. Part 1. Diagnosis and classification of diabetes mellitus». [Consulta: 2007-05-29].
  3. American Diabetes, Association. «Diagnosis and classification of diabetes mellitus». Diabetes Care, vol. 28 Suppl 1, 2005, pàg. S37–42. PMID: 15618111.
  4. Shobha S. Rao, Phillip Disraeli, Tamara McGregor. «Impaired Glucose Tolerance and Impaired Fasting Glucose». American Family Physician, vol. 69, 8, 15 April 2004, pàg. 1961.