Invasió celta dels Balcans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La invasió celta dels Balcans va ser l'arribada en massa de grups de pobles celtes de la cultura de La Tène cap a la península dels Balcans al segle IV aC.

Malgrat que els assentaments celtes es van concentrar a la meitat occidental de la conca dels Càrpats hi va haver incursions importants, i assentaments en la mateixa península balcànica.

Des de les seves bases situades al nord d'Il·líria i Panònia, les invasions celtes van arribar al màxim al principi del segle III aC, amb la invasió de les regions de Macedònia, Tràcia i Grècia. L'any 279 la invasió de la Grècia hel·lenística va ser precedida per una sèrie d'altres campanyes militars cap al sud dels Balcans i contra el regne de Macedònia afavorides pel clima conflictiu que hi havia després de la mort d'Alexandre Magne. Una part de la invasió va arribar a Anatòlia i eventualment s'hi va establir que va passar a anomenar-se Galàcia

Assentament al sud-est d'Europa[modifica | modifica el codi]

Des del segle IV aC., els grups celtes entraren a la regió dels Càrpats i la conca del Danubi coincidint amb el seu moviment dins Itàlia. Els grups celtes dels Boii i Volcae eren dues grans confederacions. Es mogueren per dues rutes principals: ola que seguia el riu Danubi i una altra cap l'est des de Itàlia. D'acord amb la llegenda, 300.000 celtes es desplaçaren a Itàlia i Il·líria.[1] Cap al segle III aC. els habitants natius de Panònia van quedar gairebé completament celtititzats.[2] Les restes arqueològiques de la cultura La Tene es troben àmpliament a Panònia i més enllà cap al riu Tisza i el riu Sava de forma més esparsa.[2] També són possibles contactes amb regions més allunyades com Iberia. Els celtes trobaren terres fèrtils i sembla que explotaren les mines d'Eslovènia. El seu nou territori estaria centrat de Viena al riu Tisza.

L'any335 aC. els celtes enviaren representants per rendir homenatge a Alexandre Magne a la mort d'aquest els celtes s'estendrien cap al sud.

Invasons de Grècia[modifica | modifica el codi]

L'any 281 aC.marca el punt d'inflexió de la pressió militar celta cap el sud dels Balcans i cap a Grècia. El col·lapse del regne de Tràcia després de Lisímac els obrí el camí a la migració.[3] Les causes de la migració han estat explicades de manera diferent: segons el geògraf Pausanias seria la recerca de botí,[4] per l'historiador Justí seria la sobrepoblació,[5] i per a Memnon d'Heraclea el resultat de la fam.[6]

Rutes preses pels celtes

El 280 aC. un gran exèrcit d'unst 85.000 guerrers,[7] que venien de panònia va anar cap al sud[8][9][10] va enfrontar-se als paeonians una altra divisió comandada per Bolgios, ho va fer contra els macedonis i els il·liris.[4]

Estàtua del gal moribund que commemora la victòria grega contraels celtes.

Bolgios, encara que va capturar i decapitar el rei macedoni Ptolemeu Keraunos, finalment va ser vençut pels macedonis i es va retirar.

La batalla de Termòpiles (279 aC.)[modifica | modifica el codi]

Una coalició hel·lènica (etolis, beocis, atenencs, focis i altres) es va disposar a l'estret pas de Termòpiles a la costa est del centre de Grècia. Les forces de Brennus primer van patir moltes pèrdues va decidir atacar Aetòlia i els habitants de la regió es defensaren en massa.[11] Brennus troba un pas envoltant les Termòpiles però els grecspogueren fugir pel mar.

Atac a delfos[modifica | modifica el codi]

Delfos

Brennus anà a Delfos n va ser vençut i forçat a retirar-se i on morí per les ferides. El seu exèrcit es retirà.

Segons Estrabó disenteix sobre el fet que el tresor del santuari de Delfos fos portat pels celtes a Tolosa de Llenguadoc, on un segle després els romans se l'emportarien (50.000 lliures d'or i 10.000 lliures de plata). Estrabó diu, en canvi, que els celtes no eren capaços d'endur-se un botí tan gros i que de tota manera el tresor de Delfos ja hauria estat espoliat pels focis durant la Tercera Guerra Sagrada del segle anterior.[12]

Després de les campanyes a Grècia[modifica | modifica el codi]

Etnogènesi i migracions dels Volcae.

Alguns dels supervivents celtes de la campanya grega conduïts per Comontoris (un dels generals de Brennus) s'assentaren a Tràcia i fundaren la ciutat de curta vida de Tylis.[13] Un altre grup de celtes van ser portats a Àsia Menor per Nicomedes I de Bitínia per ajudar-lo a véncer el seu germà i assegurar el tro de de Bitínia. Aquests s'assentaren a la regió de Galàcia. Com que varen ser vençuts per Antíoc I varen ser confinats al centre poc fèrtil d'Anatòlia.[14]

Els grups celtes tenien importància política preminent al nor dels balcans del segle IV al I aC. Els Boii controlaren gran part del nord de Panònia durant el segle II aC. i també es creu que ocupaven Eslovàquia]. També hi havia altres tribus celtes a la zona.

Tribus a Panònia i oest de Dàcia, cap a 50 aC.

La segona meitat del segle I aC. va portar grans canvis a Panònia. La confederació del Boii va ser vençauda per part de Burebista i en part la celtització va resultar revertida. Les tribus celtes dels Hercuniates i Latobici migraren des del nord de Germània. Els romans van fer que es perdés el domini polític dels celtes a través de propiciar l'entrada d'altres tribus no celtes com els Marcomanni i Iazyges. La independència ètnica dels cetes es va anar perdent i van ser absorbits pels seus veïns dacis, il·liris i germànics, però els noms celtes van perdurar fins al segle III aC.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. From: The Celts. A history. Daithi O Hogain. Boydell Press. ISBN 0 -85115-923-0
  2. 2,0 2,1 Pannonia and Upper Moesia. A History of the Middle Danube Provinces of the Roman Empire. A Mocsy, S Frere
  3. Green, Peter. Alexander to Actium, p. 133. 
  4. 4,0 4,1 «Guide for Greece». Pausanias. Livius.org. [Consulta: 2008-09-21].
  5. «Justin Book XXIV». Justin. forumromanum.org. [Consulta: 2008-09-21].
  6. [enllaç sense format] http://www.attalus.org/translate/memnon1.html Memnon: History of Heracleia
  7. Kruta, Venceslas. [493 Les Celtes, histoire et dictionnaire]. 
  8. Cunlife, Barry. The Ancient Celts, p. 80–81. 
  9. Una divisió comandada per Brennus
  10. Smith, William (1867), "Acichorius", in Smith, William, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, vol. 1, Boston, MA, pàg. 12
  11. «Guide of Greece,». Pausanias. Livius.org. [Consulta: 2008-09-21].
  12. «4:1.13 Strabo, Geography». penelope.uchicago.edu. [Consulta: 2008-09-21].
  13. «Celtic Settlement in North-Western Thrace during the Late Fourth and Third Centuries BCE» (PDF). Nikola Theodossiev. caorc.org. [Consulta: 2008-09-21].
  14. Cunliffe, Barry. The Ancient Celts, p. 83. 
  15. Celts and the Classical World. H D Rankin. Pg 17