Investigador privat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Detectiu privat treballant

Un investigador privat (sovint abreujat IP i de vegades informalment també anomenat private eye ), és un professional que treballa en el sector privat realitzant investigacions de fets i conductes privades, amb la finalitat d'obtenir proves, redactar un informe final per al seu client i, si cal, ratificar davant qualsevol tribunal. En la majoria dels països és una professió regulada per llei, però, aquesta legislació i/o regulació no és homogènia d'un país a un altre, i hi ha grans diferències. Caldria destacar que els requisits per realitzar funcions d'investigació privada també són heterogenis d'un país a un altre.

La investigació privada a Espanya és una activitat reconeguda i regularitzada reservada als detectius privats legalment habilitats, i només a ells i queden en un àmbit il·legal: els perits judicials, els investigadors mercantils, auxiliars de detectius i qualsevol persona física. Es troben regulats a la Llei 23/1992 de Seguretat Privada i el Reial decret 2364/1994.

Funcions[modifica | modifica el codi]

Els detectius privats, a sol·licitud de persones físiques o jurídiques, s'encarregaran:

  • D'obtenir i aportar informació i proves sobre conductes o fets privats.
  • De la investigació de delictes perseguibles només a instància de part per encàrrec dels legitimats en el procés penal.
  • De la vigilància en fires, hotels, exposicions o àmbits anàlegs.

A aquests efectes es consideraran conductes o fets privats els que afectin l'àmbit econòmic, laboral, mercantil, financer i, en general, a la vida personal, familiar o social, llevat de la que es desenvolupi en els domicilis o llocs reservats. En l'àmbit de l'apartat tercer es consideraran compreses les grans superfícies comercials i els locals públics de gran concurrència.

Requisits[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

Els requisits necessaris per obtenir la Llicència de Detectiu (que atorga la Direcció General de Policia i permet exercir la professió) són:

  1. Ser major d'edat .
  2. Tenir la nacionalitat d'algun dels Estats membres de la Unió Europea o d'un Estat part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu.
  3. Posseir la aptitud física i la capacitat psíquica necessàries per al'exercici de les respectives funcions sense patir malaltia que impedeixi l'exercici de les mateixes.
  4. No tenir antecedents penals.
  5. No haver estat condemnat per intromissió il·legítima en l'àmbit de protecció del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar ia la pròpia imatge, del secret a les comunicacions i d'altres drets fonamentals en els cinc anys anteriors a la sol·licitud.
  6. No haver estat sancionat en els dos o quatre anys anteriors, respectivament, per infracció greu o molt greu en matèria de seguretat.
  7. No haver estat separat del servei en les Forces Armades o en les Forces i Cossos de Seguretat.
  8. No haver exercit funcions de control de les entitats, serveis o actuacions de seguretat, vigilància o investigació privada, ni del seu personal o mitjans, com a membre de les Forces i Cossos de Seguretat en els dos anys anteriors a la sol·licitud.
  9. Superar les proves que acreditin els coneixements i la capacitació necessaris per al'exercici de les respectives funcions.
  10. Tenir el títol de batxiller, de tècnic superior, de tècnic en les professions que es determinin, o altres equivalents a efectes professionals, o superiors.
  11. Tenir el diploma de detectiu privat, reconegut a aquests efectes en la forma que es determini per ordre del Ministeri de l'Interior i obtingut després de cursar els ensenyaments programades i de superar les corresponents proves.

Obtenció de Proves[modifica | modifica el codi]

Els Detectius Privats poden investigar tant per a particulars com per a empreses. Els seus informes, enregistraments, i fotografies, poden ser utilitzades com a prova davant un judici. Quan l'advocat o el jutge ho consideren necessari, el detectiu ratificarà aquestes proves, tenint en aquest cas el seu testimoni la consideració de peritatge.

Serveis[modifica | modifica el codi]

Serveis habituals que presten els detectius privats a l'àmbit empresarial :

  • Competència deslleial
  • Duplicitat de treball
  • Contra-espionatge industrial
  • Intrusisme professional
  • Defensa de la propietat industrial i intel·lectual
  • Seguretat informàtica

Serveis habituals que presten els detectius privats al àmbit laboral :

  • Baixes laborals fingides.
  • Control sobre delegats sindicals.
  • Informes prelaborals.
  • Prevenció de furts.
  • Sistemes de vigilància interior
  • Seguretat informàtica
  • Selecció de personal

Serveis habituals que presten els detectius privats al àmbit particular :

  • Infidelitat conjugal
  • Separació o divorci
  • Comptes duplicades
  • Pensions alimentàries
  • Custòdia de fills
  • Maltractaments (vigilàncies i/o seguiments)
  • Seguiment d'ordres d'allunyament
  • Comportament dubtós de fills.
  • Sospites sobre el servei domèstic
  • Segrestos
  • Sectes

Un altre tipus de serveis:

  • Peritatges grafològics
  • Peritatges sobre falsificació de documents
  • Dispositius GPS
  • Anàlisi de veu
  • Anàlisi d'empremtes
  • Anàlisi d'ADN
  • Detecció d'escoltes il·legals
  • Escombrats telefònics i ambientals

Ficció[modifica | modifica el codi]

Estàtua de Sherlock Holmes a Meiringen, Suïssa

Els relats i novel·les de detectius és un gènere popular de literatura des d'inicis del segle XIX. El personatge de Arthur Conan Doyle, Sherlock Holmes, és potser el detectiu de ficció més famós. A la dècada dels 40 es va iniciar un corrent en el cinema i en la literatura on prenia com a personatge principal un detectiu privat, a aquest gènere se li va cridar cinema negre i novel·la negra, respectivament. Posteriorment, en els anys 70, van començar a emetre diverses sèries de drama policial i detectivesc, que van arribar a la seva plenitud en els anys 80. Els detectius apareixen com a persones perspicaços que a través del mètode deductiu i la lògica resolen els casos i crims que se'ls presenten, i deixen malparats als policies tradicionals.

Possiblement a Espanya el detectiu privat de ficció més conegut és Pepe Carvalho, l'autor Manuel Vázquez Montalbán.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Investigador privat Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]