Inyoïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralInyoïta

Cristall de 3 cm. d'inyoïta del Monte Azul, Salta, Argentina
Fórmula químicaCaH₃B₃(OH)₅·4H₂O
EpònimComtat d'Inyo Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMount Blanco mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.06.CA.35
Nickel-Strunz 9a ed.6.CA.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/H.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana26.3.1.1
Heys9.3.12
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícomunament prismàtica, cristalls tabulars; també en agregats de cristalls en cresta de gall pseudorombohedrals; en crostes esferulítiques o granulars
Estructura cristal·linaa = 10.63 Å, b = 12.06 Å, c = 8.4 Å; β = 114.03°; Z = 4
Grup puntualmonoclínica 2/m - prismàtica
Colorblanc, rosat
Exfoliació{001} bona
Fracturadesigual
Tenacitatfràgil
Duresa2
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Gravetat específica1.875
Densitat1,87
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.495 nβ = 1.505 - 1.512 nγ = 1.520
Birefringènciaδ = 0.025
Dispersió òpticafeble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolIyo Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La inyoïta[2] és un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom del lloc on va ser descoberta l'any 1914, al Comptat d'Inyo, Califòrnia (Estats Units). Pertany al grup inderita.

Característiques[modifica]

Químicament és un neso-triborat de calci, un borat molt hidratat. La seva fórmula química és CaH₃B₃(OH)₅·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Normalment es presenta en forma de cristalls prismàtics curts, tendint a tabulars; de vegades granular i massiva, en crostes i agregats esferulítics. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2, igual que el guix. S'extreu en les mines com a font de borats, barrejada amb altres minerals del bor als que sol estar associada.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la inyoïta pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: ameghinita, inderita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, solongoïta, peprossiïta-(Ce), nifontovita i olshanskyita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix al llarg de fractures i recobrint cavitats en dipòsits sedimentaris de minerals de bor; pot ser autigènic en sediments de platja. Sol trobar-se associada a altres minerals com: meyerhofferita, colemanita, priceïta, hidroboracita, ulexita o guix.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inyoïta
  1. «Inyoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2014].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 17 agost 2014].