Iodur de magnesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iodur de magnesi
Estructura
General
Altres noms
Fórmula molecular Anhidre: MgI2
Hexahidrat: MgI2·6H2O
Octahidrat: MgI2·8H2O
Massa molar Anhidre: 278,114
Hexahidrat: 386.200
Octahidrat: 422,236 g/mol
Aspecte Cristalls blancs
Nombre CAS [Anhidre: 10377-58-9
Hexahidrat: 75535-11-4
Octahidrat: 7790-31-0]
Propietats
Densitat i fase Anhidre: 4,43 g/cm³
Hexahidrat: 2,35 g/cm3
Octahidrat: 2,10 g/cm3
Sòlids,  
Solubilitat en aigua Anhidre a 0 °C: 54,7 g/100 cm³
Octahidrat a 20 °C: 81 g/100 cm³
Punt de fusió Anhidre: 634 °C
Octahidrat: 41 °C descompon
Punt d'ebullició
Estructura
Geometria
de coordinació
Estructura cristal·lina Anhidre: Hexagonal
Hexahidrat: Monoclínic
Octahidrat: Ortoròmbic
Perills
Perills Nociu Nociu (Xn)
NFPA 704
NFPA 704.svg
 
 
 
 
Frases R 42/43-61
Frases S 36/37/39-45-53
RTECS
Punt d'inflamabilitat No inflamable
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

El iodur de magnesi, MgI2, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+, i anions iodur, I. Es presenta en forma de cristalls blancs, que són molt higroscòpics, per la qual cosa forma hidrats: el iodur de magnesi hexahidratat, MgI2·6H2O i el iodur de magnesi octahidratat, MgI2·8H2O. La seva estructura cristal·lina és hexagonal, tipus iodur de cadmi, per l'anhidre; monoclínica per l'hexahidrat; i ortoròmbica per l'octahidrat. És molt soluble en aigua i soluble en etanol. En l'atmosfera es descompon donant iode, I2, que es reconeix per la coloració marró i òxid de magnesi, MgO.

Preparació[modifica | modifica el codi]

Es por preparar per reacció directa entre el magnesi i el iode escalfant:

Mg + I2 → MgI2

També es pot preparar de les següents maneres, totes per reacció amb l'àcid iodhídric:[1]

MgO + 2HI → MgI2 + H2O
Mg(OH)2 + 2HI → MgI2 + 2H2O
MgCO3 + 2HI → MgI2 + CO2 + H2O

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

El iodur de magnesi s'empra principalment en síntesi orgànica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Patnaik, Pradyot, Handbook of Inorganic Chemicals, McGraw-Hill Professional, pp. 527-528, ISBN 0070494398

Bibliografia[modifica | modifica el codi]