Iomar do Nascimento
| Mazinho | ||
| Dades personals | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Iomar do Nascimento | |
| Data de naixement | 8 d'abril de 1966 | |
| Lloc de naixement | Santa Rita, Brasil | |
| Alçada | 1.76 metres | |
| Dades esportives | ||
| Club actual | Aris FC | |
| Posició | Centrecampista | |
| Equips professionals1 | ||
| Anys | Club | PJ (g) |
| 1983–1986 1986–1990 1990–1991 1991–1992 1992–1994 1994–1996 1996–2000 2000–2001 2001 2001 |
Santa Cruz Vasco da Gama Lecce Fiorentina Palmeiras València Celta Vigo Elx Vitória |
– (–) – (–) 34 (2) 21 (0) – (–) 71 (0) 114 (8) 17 (0) – (–) – (–) |
| Selecció nacional | ||
| N/A |  Brasil |
22 (0) |
| Equips entrenats | ||
| 2009– | Aris Thessaloniki | |
|
1 Partits jugats i gols només a la Lliga. |
||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Futbol | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Plata | Seül 1988 | futbol masculí | |
Iomar do Nascimento, més conegut com a Mazinho, (Santa Rita, Brasil 8 d'abril de 1966) és un futbolista brasiler, ja retirat. És pare de Thiago Alcántara Do Nascimento.
Trajectòria [modifica]
Al 1983 debuta al seu país a les files del Santa Cruz Futebol Clube, on romandria tres anys abans de fitxar pel Vasco da Gama. Al 1990 dóna el salt a Europa, a la lliga italiana on només jugaria dues campanyes, la 90/91 al Lecce i la 91/92 a la Fiorentina. Al final d'eixa temporada torna al seu país, al Palmeiras.
La seua segona aventura europea arriba al 1994, quan es fitxat pel València CF, sota les ordres del seleccionador brasiler que havia guanyat el Mundial d'eixe any, en Parreira. A Mestalla es fa amb un lloc titular en els dos anys que hi milita, i aconsegueix el sotscampionat de la 95/96. Eixe estiu passa al Celta de Vigo, on després d'una primera campanya que esquiven per poc el descens, contribueix a dur a l'equip gallec a un dels seus moments daurats.
Amb només set encontres disputats la 99/00, Mazinho deixa el Celta i fitxa per l'Elx CF, de Segona Divisió, on arriba com a gran fitxatge, però, no acaba de destacar i solament juga 17 encontres. La temporada següent retorna al Brasil, a les files de l'Esporte Clube Vitória, on a penes disputa uns partits abans de penjar les botes, al 2001.
Una vegada retirat, ha exercit en diversos càrrecs tècnics en clubs com l'Aris Salònica FC, de la lliga grega.
Selecció [modifica]
Mazinho va disputar 22 encontres amb la canarinha, la selecció de futbol de Brasil. Va formar part dels combinats del seu país que van guanyar la Copa Amèrica de futbol de 1989 i el Mundial de Futbol dels Estats Units 1994. També va participar a la Copa Amèrica de futbol de 1991 i al Mundial de Futbol d'Itàlia 1990. A més a més, va ser medalla d'argent als Jocs Olímpics de Seül de 1988.
Anecdotari [modifica]
Junt a Bebeto i Romario, Mazinho va participar en la famosa celebració d'un gol en que els tres futbolistes van anar cap la banda i van simular que bressaven un nadó. Va ser durant el Mundial dels Estats Units i la celebració s'ha convertit en una de les més conegudes de la història del futbol.
