Ippolito Galantini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beat Hipòlit Galantini

Bust i làpida a la casa on va viure a Florència
Laic
Nom secular Ippolito Galantini
Naixement 12 d'octubre de 1565
Florència (Gran Ducat de Toscana)
Defunció 20 de març de 1619 (als 53 anys)
Florència (Toscana)
Enterrament Oratori dei Vanchetoni (Florència)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 19 de juny de 1825 (venerable des de 1756), Roma per Lleó XII
Festivitat 20 de març
Fets destacables Laic, fundador de la Congregació de la Doctrina Cristiana
Orde Terciari franciscà; Congregació de la Doctrina Cristiana
Iconografia Com a laic

Ippolito Galantini (Florència, Toscana, 12 d'octubre de 1565 - 20 de març de 1619) va ésser un mercader toscà, laic, que va fundar la Congregació de la Doctrina Cristiana, associació de laics dedicada a l'ensenyament dels nens sense recursos. És venerat com a beat per l'Església catòlica com a beat Hipòlit Galantini.

Vida[modifica | modifica el codi]

Ippolito Galantino era fill d'un teixidor i ell mateix va treballar a l'obrador familiar; de fet, durant la seva vida va continuar ajudant el seu pare en el treball, a banda de dedicar-se a altres activitats. La seva vocació per la catequesi el va portar, ja de jove, a instruir els seus companys en qüestions de fe, creant un grup de fidels al voltant seu. El bisbe de Florència, Alessandro de' Medici, veient la seva activitat el va nomenar mestre de doctrina cristiana, malgrat la seva joventut i ésser seglar, a l'església de Santa Lucia al Prato.

Oratorio dei Vanchetoni, fundat pel beat i lloc del seu enterrament.

Als disset anys volgué ingressar a l'orde dels caputxins, però no el van acceptar per tenir una salut molt feble; va ésser laic durant la resta de la seva vida. Va ensenyar a la Congregazione di Santa Lucia i a la del Santissimo Salvatore. Feia una vida molt austera i sacrificada, amb dejunis i pregàries continuades, que aixecaren l'admiració dels que el coneixien.

Els franciscans d'Ognissanti li concediren un terreny que formava part del seu convent i, amb unes donacions de la família dels grans ducs i de l'arquebisbe, hi feu construir un oratori, que començà a edificar-se el 14 d'octubre de 1602. La idea era que s'hi dugués a terme la catequesi, sense dependre d'altres entitats com esglésies o convents. Galantini volia que les capes més modestes de la societat rebessin instrucció i aprenguessin els principis de la fe i a llegir. Un cop obert l'oratori, el 1604, va fundar la Congregació de Sant Francesc de la Doctrina Cristiana per ampliar les activitats de catequesi. Va tenir un considerable èxit des del començament, i altres ciutats toscanes van imitar-ne el model. Alguns seguidors de Galantini foren enviats a altres llocs per difondre l'obra.

Galantini va explicar la seva experiència d'apostolat en una obra, Esercizi delle scuole di spirito. Va sobreviure la pesta i una caiguda a l'Arno. Finalment, morí el 1619 a Florència, amb fama de santedat.

Veneració[modifica | modifica el codi]

En vida va tenir fama de santedat i se li atribuïren guariments; quan morí, el 20 de març de 1619, va començar a ésser venerat pel poble, que volia tocar-ne el cos, fins al punt que el bisbe que oficiava la missa va amenaçar amb l'excomunió qui toqués el cos. El seu sepulcre va ser meta de pelegrinatges i el 1756 va ésser proclamat venerable per Benet XIV, essent beatificat el 19 de juny de1825 per Lleó XII.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]