Irena Sendler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Irena Sendler

Irena Sendler l'any 2005.
Naixement 15 de febrer de 1910
Polònia Polònia, Varsòvia
Defunció 12 de maig de 2008
Varsòvia
Nacionalitat polonesa
Altres noms "l'àngel del Gueto de Varsòvia"
Ocupació infermera

Irena Sendler (Otwock, 15 de febrer de 1910 - Varsòvia, 12 de maig de 2008), coneguda com "l'àngel del Gueto de Varsòvia", va ser una infermera polonesa que durant la Segona Guerra Mundial va ajudar i va salvar a més de dos mil cinc-cents infants jueus amb risc de la seva vida.[1]

Durant la Segona Guerra Mundial, na Irena va aconseguir un permís per a treballar al gueto de Varsòvia, com a especialista en clavegueres i canonades. Però els seus plans anaven més enllà... Sabia quins eren els plans dels nazis per als jueus (era alemanya). Na Irena passava infants petitons amagats al fons de la caixa d’eines i duia un sac de xarpellera al darrere de la camioneta per a infants més grandets). També hi portava un gos que havia ensinistrat per a bordar als soldats nazis quan entrava i sortia del gueto. Naturalment, els soldats no volien saber res del gos i els lladrucs tapaven els gemecs dels infants. D’aquesta manera va arribar a treure i salvar 2500 infants. Els nazis la van atrapar i li van trencar les dues cames i els dos braços. Na Irena portava un registre dels noms de tots els infants que salvava i el tenia guardat dins un pot de vidre soterrat al peu d’un arbre del jardí de casa. Passada la guerra, va provar de localitzar els pares que poguessin haver sobreviscut i refer les famílies. La majoria havien perdut la vida a les cambres de gas. Els infants que va salvar van trobar cases d’acollida o van ser adoptats.

L'any 2007 el govern de Polònia la va presentar com candidata per al premi Nobel de la Pau[cal citació]. Aquesta iniciativa va ser del president Lech Kaczynski i va comptar amb el suport oficial de l'Estat d'Israel, a través del seu primer ministre Ehud Olmert i de l'Organització de Supervivents de l'Holocaust residents a Israel[cal citació]. Les autoritats d'Oświęcim (localitat on s'ubicà el camp d'extermini d'Auschwitz) van expressar el seu suport a aquesta candidatura, ja que consideraven que Irena Sendler va ser un dels darrers herois vius de la seva generació, i que va demostrar una força, una convicció i un valor extraordinaris enfront d'un mal d'una naturalesa extraordinària. Finalment el guardó va ser concedit a Al Gore.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Irena Sendler ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La heroína que salvó a 2.500 niños» (en castellà). El Mundo, 15-07-2007. [Consulta: 10 d'octubre de 2011].
  2. Puig, Evarist. «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irena Sendler