Irene de Bizanci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Santa Irene».
santa Irene de Bizanci, o
d'Atenes

La santa en un esmalt de la Pala d'Oro (Venècia, S. Marco), s. XI
emperadriu
Nom secular Εἰρήνη, Ειρήνη η Αθηναία (Eíréne e Athenaía)
Naixement ca. 752
Atenes (Grècia)
Defunció 9 d'agost de 803
Lesbos (Grècia)
Enterrament Església dels Sants Apòstols (desapareguda)
Commemoració en Església Ortodoxa
Canonització Segons algunes fonts, 864; segons altres, mai no va ésser canonitzada, malgrat que se li retia culte; avui no apareix als menologis ortodoxos
Festivitat 22 d'agost (correspon al 9 d'agost del calendari julià)
Fets destacables Emperadriu de Bizanci; consort de Lleó IV de Bizanci i regent
Iconografia Com a reina

Irene (Εἰρήνη) fou emperadriu de Bizanci (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 803. És venerada com a santa a l'Església ortodoxa.

Per la seva bellesa i intel·ligència va atreure l'atenció de l'emperador Lleó IV de Bizanci, fill i successor de Constantí V Coprònim, que s'hi va casar el 769. Ella era adoradora d'imatges i el seu marit li va imposar la iconoclàstia; Lleó va pujar al tron el 775 i poc després va descobrir que la seva dona continuava amb el culte a les imatges i la va expulsar de palau. Lleó va morir el 780 i Irene va passar a ser regent del seu fill menor Constantí VI.

Sòlid encunyat durant el regnat d'Irene.

El 786 va celebrar el concili de Constantinoble que tenia com finalitat restablir el culte de les imatges que no es va poder fer deguts a l'aldarull que van esclatar, però va agafar això com a excusa per eliminar les tropes que considerava oposades i el 787 va convocar un concili a Nicomèdia on el adoradors d'imatges van aconseguir la victòria.

Constantí VI va voler assolir el govern per si mateix i això va provocar conflictes amb la seva mare, i finalment aquesta i el seu favorit el general Estauraci, van enviar una banda armada que va matar Constantí (797) i llavors Irene va assolir el tron.

Llavors es van enfrontar Estauraci amb un altre favorit, Aeci, ja que un estava gelós de l'altra, però l'oportuna mort d'Estauraci (880) va evitar una guerra civil. En aquest temps va tenir contactes a la cort imperial de Carlemany a Aquisgrà i un dels dos emperadors va planejar el casament dIrene i l'emperador de l'Oest, però no se sap quin dels dos.

Al final del seu govern el personatge més influent fou el tresorer Nicèfor que sobtadament, el 802, va donar un cop d'estat i es va proclamar emperador (Nicèfor I). Irene li va proposar compartir el tron i Nicèfor va accedir i la va anar a veure a palau, i allí Nicèfor va arrestar a l'emperadriu i la va enviar desterrada a Lesbos sense cap pensió. Irene va morir suposadament el 9 d'agost del 803.

Veneració[modifica | modifica el codi]

L'església grega la va considerar santa i celebra la seva memòria el 15 d'agost. Sembla que tot i el culte que se li retia, mai no fou canonitzada i no apareix als menologis grecs. Algunes fonts occidentals esmenten que fou canonitzada el 864, per haver protegit l'Església i acabat amb la iconoclàstia.

Fou sebollida a la basílica dels Sants Apòstols de Constantinoble, però la tomba fou profanada en 1204 pels croats i destruïda pels turcs en 1461.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irene de Bizanci Modifica l'enllaç a Wikidata