Irene de Hessen-Darmstadt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La princesa Irene de Hessen, princesa de Prússia

Irene de Hessen-Darmstadt, princesa de Prússia (Darmstadt 1866 - Hemmelmark (Alemanya) 1953) nasqué amb el grau d'altesa gran ducal i en casar-se amb el príncep Enric de Prússia esdevingué princesa de Prússia.

Nascuda l'11 de juliol de 1866 al Neues Palais de Darmstadt, era filla del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alícia del Regne Unit. Era néta de la reina Victòria I del Regne Unit.

Nascuda en plena guerra austroprussiana rebé el nom d'Irene que en grec significa pau. Pocs dies després del seu naixement, les tropes prussianes ocupaven militarment Darmstadt. Fou educada a l'austera i trista cort hesseniana i a la cort rígida de la seva àvia anglesa.

Casada a Berlín amb el príncep Enric de Prússia, fill del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit. La parella que comprà la finca de Hemmelmark a la riba del mar Bàltic tingué tres fills:

La família de la princesa Irene: el príncep Valdemar, el príncep Segimon, la princesa Irene i el príncep Enric

La Primera Guerra Mundial tingué importants conseqüències per la princesa Irene. En primer lloc, significà un distanciament amb els membres de la seva família que residien a Anglaterra, és a dir, de la seva germana la princesa Victòria de Hessen-Darmstadt. En segon lloc, l'esclat de la revolució a Rússia provocà la mort de la seva germana, la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, i després de l'altra seva germana la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt i la família imperial. Finalment, la caiguda de la monarquia tant de Hessen com de Prússia i la completa retirada de la princesa a la finca de Hemmelmark.

Malgrat tot, al llarg de la dècada dels anys 20 aparegueren un seguit de personatges que reclamaven ésser els fills del tsar Nicolau II de Rússia i de la tsarina, germana d'Irene, les pressions perquè Irene reconegués algun d'aquests personatges com a nébots seus foren tals que Irene es decidí a visitar a la senyoreta Anna Anderson a Berlín. Anna que deia ésser la gran duquessa Anastàsia de Rússia no fou mai reconeguda per Irene que afirma que la srta. Anderson creia ser algú que no era.

La princesa sobrevisqué al nacionalsocialisme i a la guerra sense immiscuir-se en política i passant bastant desapercebuda. Malgrat tot, la guerra provocà la mort del seu fill gran, el príncep Valdemar, que vivia a Silèsia. El príncep, observant l'imparable ascens de les tropes soviètiques, emigrà de la seva finca silesiana cap a Baviera, el viatge fou fatigós i agreujà l'hemofília que patia, a l'arribar a Baviera no trobaren sang per fer-li una transfusió la qual cosa provocà la seva mort.

La princesa morí a Hemmelmark acompanyada de la seva néta, la princesa Bàrbara de Prússia, casada amb el duc hereu Cristià Lluís de Mecklenburg-Schwerin que per aquell moment portava més de vuit anys retingut pels soviètics en un camp de concentració.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irene de Hessen-Darmstadt