Iridàcies
Iridaceae  | |
|---|---|
 Iris versicolor | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Iridaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Iris |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
.
Les iridàcies són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les asparagals (Asparagales),[1] dins del clade de les monocotiledònies.[2] Agrupa més de 2200 espècies[3][4] en 69 gèneres[5] i presenta una distribució cosmopolita, però amb una especial presència a l'Àfrica del Sud on s'hi troba més diversitat d'espècies que en el conjunt de l'hemisferi nord.[3] Inclou plantes molt conegudes, com els gladiols o el safrà (Crocus sativus).
Descripció[modifica]
Són plantes herbàcies vivaces, amb tiges subterrànies en forma de rizoma, bulb o corm. Les flors són hermafrodites poden ser actinomorfes o zigomorfes, l'androceu està format per tres estams amb anteres biloculars, al gineceu l'ovari és ínfer, trilocular o monolocular amb nombrosos òvuls, l'estil és trilobulat. El fruit és una càpsula que presenta dehiscència loculicida.[6]
Taxonomia[modifica]
Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, sota el nom 'Irides, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[7][8]
Subfamílies[modifica]
Dins d'aquesta família es reconeixen les següents subfamílies:[3]
- Isophysidoideae Takht. ex Thorne & Reveal
- Iridoideae Eaton
- Patersonioideae Goldblatt
- Geosiridoideae Goldblatt & J.C.Manning
- Aristeoideae Vines
- Nivenioideae Goldblatt
- Crocoideae G.T.Burnett
Gèneres[modifica]
Dins d'aquesta família es reconeixen els 69 gèneres següents:[5]
- Afrocrocus J.C.Manning & Goldblatt
- Afrosolen Goldblatt & J.C.Manning
- Alophia Herb.
- Aristea Aiton
- Babiana Ker Gawl.
- Bobartia L.
- Calydorea Herb.
- Chasmanthe N.E.Br.
- Cipura Aubl.
- Cobana Ravenna
- Codonorhiza Goldblatt & J.C.Manning
- Crocosmia Planch.
- Crocus L.
- Cyanixia Goldblatt & J.C.Manning
- Cypella Herb.
- Devia Goldblatt & J.C.Manning
- Dierama K.Koch
- Dietes Salisb. ex Klatt
- Diplarrena Labill.
- Duthiastrum M.P.de Vos
- Eleutherine Herb.
- Ennealophus N.E.Br.
- Ferraria Burm. ex Mill.
- Freesia Eckl. ex Klatt
- Geissorhiza Ker Gawl.
- Gelasine Herb.
- Geosiris Baill.
- Gladiolus Tourn. ex L.
- Herbertia Sweet
- Hesperantha Ker Gawl.
- Hesperoxiphion Baker
- Iris Tourn. ex L.
- Isophysis T.Moore
- Ixia L.
- Klattia Baker
- Lapeirousia Pourr.
- Larentia Klatt
- Lethia Ravenna
- Libertia Spreng.
- Mastigostyla I.M.Johnst.
- Melasphaerula Ker Gawl.
- Micranthus (Pers.) Eckl.
- Moraea Mill.
- Nemastylis Nutt.
- Nivenia Vent.
- Olsynium Raf.
- Orthrosanthus Sweet
- Patersonia R.Br.
- Phalocallis Herb.
- Pillansia L.Bolus
- Radinosiphon N.E.Br.
- Romulea Maratti
- Salpingostylis Small
- Savannosiphon Goldblatt & Marais
- Schizorhiza Goldblatt & J.C.Manning
- Sisyrinchium L.
- Solenomelus Miers
- Sparaxis Ker Gawl.
- Syringodea Hook.f.
- Tapeinia Comm. ex Juss.
- Thereianthus G.J.Lewis
- Tigridia Juss.
- Trimezia Salisb. ex Herb.
- Tritonia Ker Gawl.
- Tritoniopsis L.Bolus
- Watsonia Mill.
- Witsenia Thunb.
- Xenoscapa (Goldblatt) Goldblatt & J.C.Manning
- Zygotritonia Mildbr.
Usos[modifica]
Algunes espècies de la família de les iridàcies són econòmicament importants, sobre tot com a plantes ornamentals. Destaquen els gladiols, que han esdevingut un conreu molt important destinat a la producció de flor tallada, les varietats cultivades han estat desenvolupades principalment a partir d'espècies africanes.[9] Un altre gènere amb varietats cultivars, també destinades a la flor tallada, és Freesia. Com a planta ornamental també es por citar el lliri blau (Iris × germanica), un híbrid comú als nostres jardins. Una altra espècie econòmicament important és el safrà (Crocus sativus), de les seves flors se n'obté l'espècia del mateix nom.[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 15.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «IRIDACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 23 juny 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Iridaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 23 juny 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Iridaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 juny 2023].
- ↑ «Iridaceae. Descriptions» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 juny 2023].
- ↑ «Iridaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 57.
- ↑ «Gladiolus» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 juny 2023].
Bibliografia[modifica]
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, maig 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
- Peter Goldblatt, Ph.D - Phylogeny and classification of Iridaceae. Ann. Missouri Bot. Gard. 77: 607–627. 1990.
