Iris lutescens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuIris lutescens Modifica el valor a Wikidata

Iris lutescens a el Perelló (Catalunya)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaIridaceae
TribuIrideae
GènereIris
EspècieIris lutescens Modifica el valor a Wikidata
Lam.

El lliri blau, gínjol blanc, lliri menut o lliri nan (Iris lutescens)[1] és una espècie que pertany a la família de les iridàcies.

Descripció[modifica]

És una planta amb un rizoma gruixut i flors solitàries o en grup de dos, poc oloroses. Les fulles tenen forma d'espasa, de 5-35 cm de llarg i 5-25 mm d'ample, que normalment no sobrepassen les flors. La tija fa de 3-35 cm d'alt, no ramificada. Les flors són violetes, grogues, amb tons blanquinosos o violetes o grocs. El tub de la corol·la mesura de 2 a 5 cm de llarg, embolcallat no del tot o per la punta per l'esporofil·le membranós verd. Els tres tèpals externs remenats amb una barba de pèls llargs, grocs, de diverses cèl·lules, de 5-7,5 cm de llarg i 2-3,5 cm d'ample. Els tres pètals interns rectes de 5,5-7,5 cm de llarg i 2-4 cm d'ample.[2]

Distribució i hàbitat[modifica]

Creix a la Mediterrània occidental, Mediterrani central, però no al nord d'Àfrica. És un geòfit que prolifera en pendents secs i garrigues. Similar n'és Iris pseudopumila, amb un tub de la corol·la de 5-7,5 cm de llarg, totalment envoltat per l'esporofil·le a la Mediterrània central.

Taxonomia[modifica]

Iris lutescens, va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat a Encycl. 3: 297 1789.[3]

Etimologia

Iris: nom genèric anomenat així per Iris la deessa grega de l'arc de Sant Martí.[4]

lutescens: epítet llatí que significa "groguenca".[5]

Varietat acceptada
Sinonímia
[6]
  • I. lutescens subsp. lutescens. Estat espanyol fins a Itàlia.
    • I. pyrenaica L., Cent. Pl. I: 4 (1755), sinònim provisional; sense material conegut.
    • Chamaeiris angustifolia Medik., Hist. & Commentat. Acad. Elect. Sci. Theod.-Palat. 6: 418 (1790).
    • I. virescens F.Delaroche a P. J. Redouté, Liliac. 5: t. 295 (1810).
    • I. sordida Willd., Enum. Pl., Suppl.: 4 (1814), nom. illeg.
    • I. longiflora Vest ex Schult., Mant. 1: 304 (1822).
    • I. chamaeiris Bertol., Fl. Ital. 3: 609 (1838).
    • I. olbiensis Hénon, Ann. Sci. Phys. Nat. Lyon 8: 462 (1845).
    • I. italica Parl., Nuov. Gen. Sp. Monocot.: 37 (1854).
    • I. neglecta Parl., Nuov. Gen. Sp. Monocot.: 41 (1854), nom. illeg.
    • I. statellae Tod., Nuov. Gen. Sp.: 5 (1858).
    • I. myleri K.Koch, Wochenschr. Gärtnerei Pflanzenk. 2: 206 (1859).
    • Gynandriris italica (Parl.) Sanguin., Fl. Roman. Prodr. Alt.: 747 (1864).
    • I. virescens var. statellae (Tod.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 701 (1882).
    • I. chamaeiris subsp. italica (Parl.) K.Richt., Pl. Eur. 1: 253 (1890).
    • I. chamaeiris subsp. olbiensis (Hénon) K.Richt., Pl. Eur. 1: 254 (1890).
    • I. burnatii Baker, Handb. Irid.: 33 (1892).
    • I. chamaeiris var. italica (Parl.) Baker, Handb. Irid.: 27 (1892).
    • I. chamaeiris var. olbiensis (Hénon) Baker, Handb. Irid.: 28 (1892).
    • I. lutescens var. statellae (Tod.) Baker, Handb. Irid.: 33 (1892).
    • I. chamaeiris subvar. luteola Rouy a G.Rouy & J.Foucaud, Fl. France 13: 82 (1912).
    • I. lutescens subsp. subbiflora (Brot.) D.A.Webb i Chater, Bot. J. Linn. Soc. 76: 316 (1978). Portugal i sud-oest de l'estat espanyol.
    • I. subbiflora Brot., Fl. Lusit. 1: 50 (1804).
    • I. fragrans Salisb., Trans. Hort. Soc. London 1: 303 (1812).
    • I. lisbonensis Dykes, Gard. Chron., III, 47: 147 (1910).

Referències[modifica]

  1. «Iris lutescens». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Bayer, E.; Buttler K.P., Finkenzeller X., Grau J.. Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume, 1989. ISBN 84-7031-629-X. 
  3. «Iris lutescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 juny 2014].
  4. A Noms Botànics
  5. A Epítets Botànics
  6. «Iris lutescens». Reial Jardí Botànic de Kew: World Checklist of Selected Plant Families.