Irlandès de Connacht

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Senyalització en irlandès al comtat de Galway

L'irlandès de Connacht (Gaeilge Chonnacht) és un dialecte del gaèlic irlandès que es parla a la província de Connacht. Les regions Gaeltacht de Connacht es troben al Comtat de Mayo (en particular a Tuar Mhic Éadaigh, Acaill i Iorras) i al Comtat de Galway (sobretot a les parts de Conamara i les Illes Aran). Les varietats de Mayo i Galway difereixen entre sí en una varietat de formes, com Maig es troba geogràficament entre Galway i Donegal, de manera que l'irlandès de Mayo té un nombre de característiques en comú amb l'irlandès de Donegal que la de Galway no té.

Lèxic[modifica | modifica el codi]

En el lèxic es poden veure algunes diferències entre les varietats de Mayo i Galway:

Mayo Galway Significat
cluinim cloisim "Escolto"
doiligh deacair "dificultat"
úr nua "nou"
nimhneach tinn "nafra"

Algunes paraules usades en l'irlandès de Connacht que no es troben en altres dialectes són:[1]

  • cas, el substantiu verbal casadh significa "trobar", (standard buail, bualadh)
  • gasúr, vol dir infant (la forma és usada a l'irlandès de Munster, però per referir-se a noi).
  • cisteanach, "cuina" (forma de Munster cistin)

Algunes variants ortogràfiques són:

  • tíocht, substantiu verbal de tar, "venir" (standard teacht)
  • aríst, "novament" (standard arís)
  • caiptín, "capità" (standard captaen)
  • col ceathrar, "cosí" (standard col ceathrair)
  • feilm, feilméar, "granja", "granja" (standard feirm, feirmeoir)

Variants distintives, però no úniques a Connacht inclouen:

  • fata,fataí, "patata", "patates"
  • fuisce, "whiskey"
  • muid, forma emfàtica muide per al pronom de la primera persona del plural, l'irlandès de l'Ulster utilitza aquesta forma, mentre que l'irlandès de Munster uss sinn, sinne.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

L'inventari fonològic de l'irlandès de Connacht (basat en l'accent de Tuar Mhic Éadaigh a Mayo[2]) és com es mostra en la següent taula (veure Alfabet fonètic internacional per a una explicació dels símbols). Els símbols que apareixen a la meitat superior de cada fila són velaritzat (tradicionalment anomenat consonants "amples"), mentre que a la part baixa són palatalitzades ("primes"). La consonant /h/ no és ni àmplia o prima.

Consonant
fonemes
Labial Coronal Dorsal Glotal
Bilabial Labio-
dental
Labio-
velar
Dental Alveolar Alveolo-
palatal
Palatal Velar
Oclusiva

        t̪ˠ
 
d̪ˠ
 
 
 
     
c
 
ɟ
k
 
ɡ
 
   
Fricativa/
Aproximant
   
 
  w
 
   
 
   
ʃ
   
ç
 
j
x
 
ɣ
 
h  
Nasal  
          n̪ˠ
n̪ʲ
 
       
ɲ
  ŋ
 
   
Bategant                   ɾˠ
ɾʲ
               
Lateral               l̪ˠ
l̪ʲ
 
               

Les vocals de l'irlandès de l'Ulster són les que es mostren en el següent gràfic. Aquestes posicions són aproximades, ja que les vocals són fortament influenciades per la palatalització i la velarització de les consonants circumdants.

Esquema vocàlic de l'irlandès de Connacht

Endemés, l'irlandès de Connacht té els diftongs /iə, uə, əi, əu/.

Algunes característiques de Connacht que el distingeixen dels altres dialectes són:

  • En algunes varietats, allargament vocàlic abans de les agrupacions internes de paraules sonores oclusiva + líquida (e.g. /ɑːɡləʃ/ eaglais "església"
  • En algunes varietats, hi ha una distinció de quatre formes entre coronals, nasals i laterals: /n̪ˠ ~ n̪ʲ ~ nˠ ~ nʲ/, /l̪ˠ ~ l̪ʲ ~ lˠ ~ lʲ/, sovint sense posterior allargament de les vocals curtes.
  • En la varietat parlada a Cois Fharraige (l'àrea al marge septentrional de la badia de Galway entre Bearna i Casla), la curta subjacent /a/ es torna en anterior llarga [aː] mentre que la subjacent llarga /aː/ es transforma en posterior [ɑː].
  • /n/ es transforma en [r] (o és substituïda per /r/) després de consonants diferents de [s]. També passa el mateix a l'Ulster.
  • bh es representa /w/ fins i tot en posicions inicials, amb poques excepcions.
  • Els pronoms flexius agam, agat, againn, agaibh són reduïts generalment a monosíl·labs /am/, /ad/, /an/, /aɡiː/
  • Les preposicions do, di freqüentment són pronunciades (i a vegades escrites) en llur formes lenitzades.
  • La preposició i article sa provoca eclipsis, provocant lenició al Caighdeán.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Noms[modifica | modifica el codi]

En alguns dialectes de Connacht les terminacions de plural -anna i -acha sempre són substituïdes per -annaí i -achaí. També és comú a moltes zones de parla gaèlica de Conamara que el datiu singular de tots els substantius de segona declinació han estat adoptats com el nominatiu, donant a aquests noms la terminació típica en consonants palatalitzades en nominatiu singular. Això és indicat en l'ortografia per la lletra i abans de la consonant final.

Forma de Conamara Forma Estàndart Significat
-achaí, -annaí -acha, -anna Terminació plural
bróig bróg "sabata"
ceird ceard "elaborar"
cluais cluas "orella"
cois cos "peu, cama"
láimh lámh "mà"

Verbs[modifica | modifica el codi]

Els verbs irlandesos es caracteritzen per tenir una barreja de formes analítiques/a fhoirm scartha (on la informació sobre ersona i el número és proporcionat per un pronom) i formes sintètiques/an fhoirm tháite (on aquesta informació es proporciona en la terminació del verb) en la seva conjugació. A Galway i Mayo, com a l'Ulster, les formes analítiques s'utilitzen en una varietat de formes en què la llengua estàndard té formes sintètiques, per exemple molann muid "lloem" (standard molaimid) o mholfadh siad "lloarien" (standard mholfaidís). No obstant això, les formes sintètiques, incloent aquelles que ja no s'inclouen en el llenguatge estàndard, es poden utilitzar en respondre a les preguntes.

Díonaim (jo faig) en irlandès estàndart (Déanaim)

Íosaim (jo menjo) en irlandès estàndart (Ithim)

L'irlandès de Connacht afavoreix el pronom interrogatiu cén i formes basades en ell com cén t-am, "quina hora" en comptes de l'estàndart cathain, o céard en comptes de l'estàndart cad. Són freqüentment usades les formes relatives del verb com beas per a beidh, "serà", o déananns/déanas, "fer", per déanann.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ihde, Thomas; Ní Neachtain, Máire; Blyn-LaDrew, Roslyn; Gillen, John. Colloquial Irish. New York and London: Routledge, 2008. 
  2. de Búrca, Seán. The Irish of Tourmakeady, Co. Mayo. Dublín: Dublin Institute for Advanced Studies, 1958. ISBN 0-901282-49-9. 
Plantilla:Nom ISO 639 de Wikisource té text original relacionat amb aquest article: