Iroha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L' iroha (いろは) és un poema japonès escrit probablement durant el període Heian (794-1179).

Text del poema en hiragana (amb els caràcters arcaics ゐ i ゑ):

いろはにほへと
ちりぬるを
わかよたれそ
つねならむ
うゐのおくやま
けふこえて
あさきゆめみし
ゑひもせす

Text del poema en kana i kanji:

色は匂へと
散りぬるを
我が世誰そ
常ならむ
有為の奥山
今日越えて
浅き夢見し
酔ひもせす

Transcripció directa:

i-ro-ha-ni-ho-he-to
chi-ri-nu-ru-wo
wa-ka-yo-ta-re-so
tsu-ne-na-ra-mu
u-(w)i-no-o-ku-ya-ma
ke-fu-ko-e-te
a-sa-ki-yu-me-mi-shi
(w)e-hi-mo-se-su

Transliteració moderna:

Iro wa nioedo
chirinuru o
Waga yo tare zo
Tsune naran
Ui no okuyama
Kyō koete
Asaki yume miji
Ei mo sezu.

Traducció aproximada:

Els colors que llueixen
s'apagaran
En el nostre món ningú és immortal!
La remota muntanya de la vida
avui hauré travessat (*),
no allotjaré més somnis frívols
ni m'emborratxaré.
(*) N.T: budista. Es refereix a la vida com a canvis del karma.

El poema presenta l'estructura de versos de 7 i 5 síl·labes.

L'iroha es distingeix per ser un pangrama perfecte, ja que empra tots i cada un dels kanes exactament una vegada (amb l'excepció de ん [-n], que s'afegiria posteriorment al sil·labari). Per aquest motiu, aquest poema ha estat emprat com a ordenació del sil·labari japonès fins a les reformes que s'hi varen fer durant l'era Meiji (finals del segle XIX).

L'iroha també s'empra com a un indicador dels canvis de so que ha sofert el japonès parlat durant l'era Heian. És tradicionalment atribuït al monjo budista Kūkai (空海) (774-835), a qui també se li atribueix la invenció de l'escriptura kana, però això és improbable, ja que es creu que en la seva època existien sons diferents per a la e en les columnes a i ya de la taula dels kanes. El caràcter (e) del poema s'hauria llegit ye, deixant el pangrama incomplet.

La paraula いろは (iroha) també s'empra com a "l'ABC" o "coses bàsiques" en japonès.